Visitar la Casa Museu Amatller a Barcelona. Hi heu pensat ?

ANTONI AMATLLER, FOTÒGRAF VIATGER

A més d’ocupar de la direcció del seu negoci, Antoni Amatller va trobar temps per conrear altres activitats. Va ser un apassionat de la fotografia . Gran viatger, anava sempre acompanyat de la seva càmera, de manera que pot ser considerat com un dels pioners del turisme fotogràfic. Els seus objectius van capturar imatges de gran part de les capitals europees i d’altres destinacions, com Egipte on el 1909 va recorre sencer, des d’Alexandria fins Khartum.
Així es va iniciar en una nova afició, la del col·leccionisme de vidre antic, afició que li proporcionaria nous al·licients en els seus viatges, com ho demostren les adquisicions realitzades a Assuan. Com a persona intel·ligent que era, no va trigar a assessorar-se per un gran entès en la matèria, Mn. Josep Gudiol i Cunill (1872-1931), conservador del Museu Episcopal de Vic, establint així uns vincles, que encara perduren, entre la institució vigatana i la Casa Amatller.

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

L’aríval del Museu-Arxiu Víctor Català de L’Escala.

L’aríval del Museu-Arxiu Víctor Català de L’Escala.

Es tracta d’un flascó de faiança procedent probablement de necrópolis, trobat a Empúries per Caterina Albert. Ara és depositat al Museu – Arxiu de l’Escala que duu el seu nom. Anomenats “figueretes” pels primers arqueòlegs per la seva semblança al fruit de la figuera, és un Aríbal fabricat al delta del Nil, a l’antiga Pi-emroye amb una cronologia entre VI-V aC.
Bibliografia:
TRIAS DE ARRIBAS, G. (1967-68): Cerámicas griegas de la Península Ibérica. The William L. Bryant Foundation. Valencia. P 42, nº 35, lám. VI, núm. 5.

Posted in Peces | Leave a comment

La col·lecció teixits coptes donació d’en Ramon Roca i Puig

Els teixits coptes de la col·lecció Roca-Puig de Montserrat presenten una interessant varietat tant tipològica com cronològica i estan dotats d’una decoració iconogràfica molt rica

Els teixits coptes son testimonis de les cultures que han habitat a Egipte entre els segles III aC. i XII dC . Copte, en grec (Ekiptos), vol dir egipci, i es que en cada període de la historia d’Egipte entre aquests segles, l’art copte ha anat adaptant i integrant els elements característics de les diferents cultures: els grecs, els romans i els primers cristians, i finalment els musulmans.
La cultura copta ha perdurat al llarg dels segles a traves de diverses expressions com l’arquitectura, la ceràmica, l’escultura, els papirs o els elements funeraris. L’Abadia de Montserrat es depositaria d’aquests testimonis procedents de la col·lecció de teixits coptes que el Dr. Roca Puig (1906-2001) va llegar el 1998 a la mateixa.
La col·lecció Roca Puig consta d’uns dos-cents fragments de teixits on s’hi poden observar nombroses decoracions ornamentals. Aquestes peces van ser adquirides a Egipte, l’any 1954. L’objecte d’estudi del Dr. Roca Puig no eren els teixits coptes, sinó els papirs, dels quals en va publicar nombrosos estudis. L’adquisició dels teixits li va servir per tenir un reflex de la moda i els costums d’una època marcada per la progressiva cristianització del mon antic, de la qual els papirs n’eren ja un bon testimoni.
Els teixits coptes de Montserrat presenten una interessant varietat tant tipològica com cronològica, estan dotats d’una decoració iconogràfica molt rica, des del naturalisme expressat amb la fauna nilòtica, l’abstracció de les representacions mitològiques i la simbiosi amb els repertoris cristians. Conflueixen en aquestes produccions tèxtils els elements intrínsecs de les cultures romana, bizantina i islàmica, amb els quals conviu el cristianisme. Aquesta capacitat de convivència es pròpia dels primers segles de l’era cristiana. Els teixits en son una mostra, però també ho son la ceràmica i la resta de materials que componen els dipòsits funeraris dels coptes.

En Ramon Roca i Puig

Ramon Roca Puig (1906 – 2001) nasqué a Algerri, a la Noguera, l’any 1906. Amb només tres anys tota la seva família es mudà a Arenys de Mar on hi cresqué sota el context cultural d’una Renaixença catalana en auge. Gràcies a aquest fet, entrà en contacte amb nombrosos estudiosos il·lustrats.
Estudià llengües clàssiques, filosofia i teologia. Durant la Guerra Civil s’exilià a Bèrgam. Itàlia, on aprofità per seguir estudiant. Allà conegué el professor Aristide Calderini, qui el portà a descobrir el que seria la seva gran passió: els papirs. N’adquirí una gran quantitat i el 1952 creà la Fundació Sant Lluc Evangelista, dedicada a l’estudi d’aquests manuscrits.
Gràcies als contactes que va poder anar cultivant, va viatjar a Egipte i va adquirir in situ nombrosos papirs antics a més a més d’una col·lecció de fragments de teixits coptes que l’ajudarien a contextualitzar gran part d’aquesta època.
Adquirir la col·lecció de teixits coptes no va ser una empresa fàcil, ja que el transport d’aquestes peces va patir nombrosos entrebancs i retards duaners.
Els anys anaven passant i el Dr. Roca Puig no tenia a qui deixar tot el seu llegat. Nombroses universitats internacionals li oferiren un lloc per deixar les seves col·leccions, però ell no les volia treure del país. Es deixà aconsellar per amics i familiars i finalment, el 1998, ho portà tot a l’Abadia de Montserrat. Les seves col·leccions foren perfectament acollides i integrades, ja que des de 1928 el monestir comptava amb un fons arqueològic notori recopilat pel monjo Bonaventura Ubach. A Montserrat, el Dr. Roca s’hi quedà fins la seva mort, l’any 2001.
El pensament tant del Dr. Roca com del P. Ubach ha propiciat que avui en dia Montserrat compti amb unes col·leccions arqueològiques excepcionals, formant un espai únic a tot Europa.

Bibliografia:
AMICONE, Elvira D’. (2013): Antic Egipte i teixits coptes de Montserrat : històries d’arqueologia i d’homes de fe. Imatges en el teler. Catàleg de l’exposició sota el mateix títol organitzada conjuntament per la Fundació Abadia de Montserrat 2025 i la Fundació Crèdit Andorrà amb la col·laboració del Comú d’Escaldes-Engordany, dins del Projecte COPTICA TEXTILIA Roca-Puig. Fundació Crèdit Andorrà, Andorra la Vella.

Posted in General | Leave a comment

Trobem una nova “figuereta”, un nou Aríbal de Naucratis

Trobem un nou aríbal procedent de Pi-emroye al Museu d’Art de Girona.

Es tracta d’un flascó de ceràmica vítrea, petit amb una nansa per portar penjat amb una corretja, fets per contenir olis perfumats que feien servir els homes al gimnàs. Anomenats “figueretes” pels primers arqueòlegs per la seva semblança al fruit de la figuera, és un Aríbal procedent del delta del Nil, a l’antiga Pi-emroye amb una cronología entre 525-475 aC. dipositada actualment al fons del Museu d’Art de Girona amb el numero d’inventari: 3306.
Bibliografia:
TRIAS DE ARRIBAS, G. (1967-68): Cerámicas griegas de la Península Ibérica. The William L. Bryant Foundation. Valencia. P42, nº33, lam.VI 3.

Posted in Peces | Leave a comment

La col·lecció Mariano Cano Abellán es queda Barcelona.


La col·lecció Mariano Cano Abellán a Barcelona.

La col·lecció egípcia Dr. Mariano Cano, fou adquirida i resta exposada al Museu Egipci de Barcelona per voluntat expressa dels seus hereus, perquè romangui a la ciutat de Barcelona.
A mitjans dels anys 50, el Dr. Mariano Cano Abellán (1917-1991) va estar al Caire per a completar els seus estudis sobre medicina tropical. Gran apassionat de l’art va aprofitar la seva estada a Egipte per endinsar-se en la historia i les cultures del país. El seu profund interès per l’art antic el porta a formar una petita col·lecció de peces adquirides en diferents antiquaris d’El Caire i de Luxor.

Les 17 peces estan acompanyades d’una sèrie de fotos en blanc i negre de l’època de cadascuna, en els reversos, escrits a mà amb ploma i francès i amb la descripció i signatures de Monsieur Phocion, i segells, figuren els certificats d’autenticitat en el moment de la compra, fets pel antiquari grec xipriota Tano Antiquities gallery (El Caire) i hi ha altres d’en Sayed Molattam (Luxor). Es poden consultar a la Biblioteca del Museu Egipci de Barcelona.

En els anys cinquanta, el doctor Mariano Cano va viatjar a Egipte amb un amic de Barcelona que patia de esquistomatosis -també anomenada bilharzia o bilharziasis-, malaltia parasitària bastant habitual provocada per un cuc i que s’adquireix comunament a banyar-se en aigües infestades dels cargols que són els reservoris naturals de les larves del paràsit. En aquesta època la malaltia -endémica a Egipte i altres països en vies de desenvolupament- era poc coneguda a Espanya i el viatge tenia com a objectiu que el metge aprengués a tractar-la i guarís al seu amic, que l’havia contret durant les seves caceres a l’Àfrica. Cano va passar tres mesos al Caire estudiant medicina tropical amb els professors Naguib Makar i Fouad Z. Boutros i va ser durant aquesta època quan es va enamorar d’Egipte i de les seves antiguitats.
Mariano Cano en el interí va reunir una interessant col·lecció d’antiguitats adquirides als antiquaris locals.
La compra de peces, llavors, de l’Antic Egipte era completament legal i ho va seguir sent fins a 1979. Cano, instal·lat en el luxós i tradicional hotel Shepheard del Caire, es dedicava a visitar els antiquaris, especialment la Maison d’Antiquetés de la família grecoxipriota dels Tano, que funcionava al carrer d’Ibrahim Pasha (després Goumhoria) des de 1870, quan la va obrir Marius Panayiotis Tano, i regentava aleshores Phocion J. Tano. La família havia subministrat antiguitats fins al Louvre.
Totes les peces de la col·lecció estan proveïdes del seu certificat d’autenticitat i acompanyades d’una foto en blanc i negre i una descripció escrita a mà, amb ploma, en francès, per Monsieur Phocion, un material complementari de molt sabor romàntic que també ha adquirit el museu. Durant la seva estada al Caire i les seves visites a Luxor, el metge va estar ocasionalment acompanyat per la seva dona -en l’adjunta fotografia veiem a tots dos, elegantment vestits per al sopar i atesos per nubis amb túnica i fez.
La manera en què la col·lecció Cano ha anat a parar al Museu Egipci és, part de la “bonica història”. El metge va instal·lar la seva col·lecció a casa de Barcelona com un petit museu i no com un element decoratiu. En morir el 1991, la família es va plantejar de fer amb la col·lecció. “El 90% de la gent hauria venut les peces per separat a les cases de subhastes internacionals, és el més rendible. Però no van voler que es disgregués la col·lecció tan estimada pel seu propietari i es van posar en contacte amb La Fundacio Clos “. El museu no tenia pressupost per adquirir les 17 peces al preu que sens dubte obtindrien en subhasta. “No obstant això van preferir que es quedés la col·lecció a Barcelona i no es perdés la memòria de l’esforç i la passió col·leccionista del doctor”. Generositat poc pròpia d’aquests temps que pot qualificar-se de “acte culturalment heroic”, d ‘algú que aposta desinteressadament per la ciutat”.

Posted in General, Peces | Leave a comment

El MDM restaura una mòmia i una màscara d’Egipte.

El MDM restaura una mòmia i una màscara d’Egipte.

Amb motiu del préstec d’algunes peces d’arqueologia per a l’exposició́ Les Flors del Faraó, un viatge pel Nil a traves dels seus papirs, que l’IEMed ha organitzat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, Gisela Bosom ha restaurat la mòmia de cocodril i una de les dues mascares funeràries, d’època grecoromana, que s’exposen permanentment al museu.

La mòmia de cocodril, que data de Baixa Època (715-332 aC), ofereix ara un aspecte molt diferent del que presentava abans de l’intervenció, ja que mai no havia estat restaurada. Gisela Bosom simplement li ha fet una neteja; solament retirant la gran quantitat de brutícia superficial acumulada el seu aspecte ha millorat molt considerablement. L’extrema fragilitat de la mòmia a l’hora de manipular-la i intervenir-la ha donat lloc a un procés laboriós. Conserva en gran part la resina que cobreix el cos de l’animal, que es desprèn molt fàcilment, i en altres zones queden ben visibles les escates. S’ha netejat amb solució aquosa de Ph neutre i s’ha consolidat tot el conjunt per evitar les pèrdues de material tant com sigui possible.

 Les màscares funeràries de l’Antic Egipte eren retrats idealitzats del rostre del difunt que cobrien la cara de la mòmia. La màscara que hem prestat, procedent de la donació Xavier Busquets, es trobava en mal estat de conservació, sobretot a causa d’una antiga i dficient restauració anterior, ja que alguns fragments es trobaven mal adherits i fins i tot, en alguns casos, superposats.
La restauradora ha hagut de desenganxar els fragments mal col·locats per tornar-los a unir d’una forma molt més anivellada i acurada. El suport de la màscara consisteix en diferents capes de tela de lli amb estuc; aquestes capes havien fet moviment. La restauració ha estat difícil i laboriosa, però finalment la peça ha guanyat estabilitat.

Font d’imatges i textes:

http://www.museudemontserrat.com/docs/el-propileu—18_756_ca.pdf

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

Dos nous escarabeu de la Fundació Museu Móssen Cosme Bauçà de Felanitx.

Dos nous escarabeu de la Fundació Museu Móssen Cosme Bauçà de Felanitx.

Escarabeus de metabasalt verd (denominat generalment com jaspi) trobats a llocs indeterminats de l’illa d’Eivissa, procedents de l’antiga col·lecció Miquel Gordoy.
Amb una datació entre el segles V-IV aC.
Bibliografia:
VELÁZQUEZ, F. et alii (2015): Nuevos estudios sobre escarabeos hallados en Ibiza. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 73. Eivissa.

Posted in Peces | Leave a comment

Egipte al Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Egipte al Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol 

Com no pot ser d’altre manera, Egipte es present a l’historia del cinema, hi tenim la mostra al preuat Museu del Cinema de Girona, on la col·lecció Tomàs Mallol ens ensenya imatges i ginys amb la presencia del país del Nil. Us en fem una petita aproximació:

Llanterna Màgica

La llanterna màgica és un giny precursor dels projectors de cinema o de diapositives inventat a mitjan segle XVII. Es basava en el disseny de la càmera fosca, la qual rebia imatges de l’exterior fent-les visibles a l’interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l’exterior. Durant un temps, s’havia considerat Athanasius Kircher com a inventor de l’aparell, el 1646 va publicar Ars Magna Lucis et Umbrae (‘La gran ciència de la llum i la foscor’), però sembla que fins a la segona edició del 1671 no hi ha cap descripció de l’aparell. La primera referència a un giny capaç de projectar imatges seria la d’un manuscrit de Christiaan Huygens, del 1659.
L’aparell consistia en una capsa a l’interior de la qual hi havia un focus lluminós i unes lents que permetien projectar imatges fixades sobre uns vidres. Aquest aparell, considerat el precedent més directe del projector cinematogràfic, rebia el nom de llanterna màgica perquè els espectadors del seu moment no en sabien els secrets tècnics i n’atribuïen els efectes a la màgia.

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Placa llanterna màgica, placa mòbil panoràmica

Piràmides
1900
Dimensions 
110 x 242 x 12 mm
Número de registre 
02631
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció:
Iconografia 
(Egipte) Esfinx de Gizeh i dues piràmides, amb gran plana al davant. Dos homes a peu amb fusells sobre el muscle, dos cavalcant i un últim cavall passen pel paratge.
Marc rectangular amb obertura circular per vidre fix que conté imatge principal. A la cara posterior del marc, vidre parcialment mòbil a causa d’un clau, contenint imatge d’homes i cavalls. El marc té una entrada triangular per facilitar la manipulació.

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Disc imatges llanterna màgica, placa llanterna màgica
Marca / Model: 
Dannhorn, Max, laternebild

1872
litografia 
metall
129 mm de diàmetre
Número de registre
 03182-2
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció
paisatge rural
Iconografia 
(Egipte). En un dels cercles: En primer terme, palmeres i egipcis amb un camell. Al fons, desert i piràmides. (Aràbia).
Text
 Disc envoltat per una anella metàl.lica. Presenta 6 espais circulars sobre fons negre a la part perifèrica, que contenen una imatge cada un.

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Placa fixa panorama, placa llanterna màgica
Caravana de camells

1865
Material / Tècnica
vidre / litografia
paper
Dimensions
 41 x 156 x 2 mm
Número de registre 
02694-08
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció
Iconografia 
(Egipte) Caravana de camells atacada per bandolers a cavall i amb fusells. Al fons, piràmide i Esfinx de Gizeh.
Placa rectangular amb paper blau al voltant, contenint escena contínua.

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Placa fotogràfica estereoscòp.
Piramides à Gizeh
1940
Material / Tècnica
vidre / procediment fotogràfic
Dimensions 
83 x 170 mm
Número de registre
 07125
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció
Iconografia
Vista de dues piràmides del conjunt de Gizeh a Egipte. Figures humanes camuflades en el paisatge.
Dues plaques de vidre, una d’elles amb dues imatges fotogràfiques quasi idèntiques disposades de costat, l’altra sense imatges utilitzada com a protecció. Les dues plaques unides per cinta negra formant un marc.Fotografies sobre fons negre resseguides amb línea daurada.

Fotografia

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Fotografia en blanc i negre
Pirosh, Robert
Títol
Datació 
1954
Material / Tècnica 
paper fotogràfic / procediment fotogràfic
Dimensions 
120 x 180 mm
Lloc de procedència
 Amèrica | Estats Units
Número de registre 
08524-01
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció
Tema 
paisatge
Theme Iconography 
Egipte

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Fotografia en blanc i negre
Leitner, hermann, Nussgruber, Rudolf
Títol 
Ese mundo maravilloso
Datació 
1962
Material / Tècnica 
paper fotogràfic / procediment fotogràfic
Dimensions 
181 x 240 mm
Número de registre 
08315-11
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Text 
Sembla ser que l’escena succeix a Egipte.

© Fundació Museu del Cinema – Col·lecció Tomàs Mallol

Fotografia en blanc i negre.
Curtiz, Michael, 1888-1962
Sinuhé el egipcio
1954
Material / Paper fotogàfic / procediment fotogràfic
Dimensions 
206 x 254 mm
Amèrica / Estats Units
Número de registre
 07677-15
Col·lecció Tomàs Mallol. Girona
Descripció
Representació humana, escena, Tierney i Mature asseguts al tron faraònic. Fotografia amb marge blanc.

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

Afegim un nou escarabeu al recopilatori al Cau Ferrat de Sitges.

Afegim un nou escarabeu al recopilatori al Cau Ferrat de Sitges.

Escarabeu de metabasalt verd (denominat generalment com jaspi) amb unes mesures de 15 x 7.1 x 10.7 mil·límetres, disposa d’una tècnica de confeccion bona, definint el cos del coleoptera amb gran precisió en la descripció dels detalls sobretot en el personatge i la seva musculatura.
L’esquema dorsal es distingeix per presentar el prototorax arrodonit de forma voluminosa amb línia de separació amb els elytra dobles i corbats. Línia de divisió dels elytra senzilla, potes indicades sobre el plint. Porta una perforació longitudinal.
L’escena principal representa a un personatge masculí assegut, amb cara viril.

Bibliografia:
VELÁZQUEZ, F. et alii (2015): Nuevos estudios sobre escarabeos hallados en Ibiza. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 73. Eivissa.

Posted in Peces | Leave a comment

Incorporem 14 nous escarabeus al recopilatori del Museu d’Eivissa.

Incorporem 14 nous escarabeus al recopilatori del Museu d’Eivissa.

Escarabeus trobats en les darreres campanyes d’excavacions i altres de més antics han estat estudiats i documentats gracies a la darrera publicació de “Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera” la número 73. I així també nosaltres els hem incorporat al nostre recull.

VELÁZQUEZ, F. et alii (2015): Nuevos estudios sobre escarabeos hallados en Ibiza. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera 73. Eivissa.

Posted in Peces | Leave a comment