El papir egipci més petit del món, es troba a Catalunya ?

El papir egipci més petit del món, es troba a Catalunya ?

Molt probablement el papir que ens ensenya el Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú a Girona, deu ser el més petit que hi ha a tot el món. Realitzat sobre papir per l’artista rus Anatoly Konenko, fa unes mides de 10.25 x 7.25 mm.
Per poder-lo veure se ha de fer mitjançant unes lents d’aument que permeten la seva visió.
Podeu veure més informació del lloc i del papir clicant a +info.

Posted in General, MUSEUS, Peces | Leave a comment

Els escarabeus d’Eivissa de la col·lecció Lluís Llobet

Els escarabeus d’Eivissa de la col·lecció Lluís Llobet

L’article del professor Padró ens duu fins aquests escarabeus d’una col·lecció privada.

Per saber-ne més:
PADRÓ i PARCERISA, J.(2014): Escarabeus d’Eivissa de la col·lecció Lluís Llobet. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Nº72. In Amicitia. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández, pag. 517-521.

Posted in Peces | Leave a comment

Incorporem imatges d’una col·lecció privada eivissenca.

Incorporem imatges d’una col·lecció privada eivissenca.

Col·lecció privada que anomenem “numero 6” formada per divers material procedent de jaciments de l’illa d’Eivissa, creada originalment per J. Román i Calvet.
És així com podem trobar en una primera publicació de 1906 (A), la descripció d’alguns dels objectes amb iconografia Egípcia que hi formaven part. Concretament una figureta antropomorfa d’un Horus hieracocèfal i un amulet del tipus Placa rectangular.
La col·lecció fou venuda l’actual propietari en 1941 per la Sra. Josefina Román. Al voltant dels anys 1980, va ser visitada per els doctors Josep Padró i Jordi Fernández, comptabilitzant el professor Padró, 6 escarabeus i 12 amulets, que descriu a la publicació (B).
El mateix any, de 2014, els amulets son reflectits en quantitat de setze, amb descripció, dades i imatges a (C).

A.- ROMÁN y CALVET, J.(1906): Los Nombres e importancia arqueológica de las Islas Pythiusas, Barcelona.
B.- PADRÖ i PARCERISA, J.(2014): Escarabeus d’Eivissa de la col·lecció Lluís Llobet. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera, Nº72. In Amicitia. Miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández, pag. 517-521.
C.- LÓPEZ-GRANDE M.J., VELÄZQUEZ F., FERNÁNDEZ J. H., MEZQUIDA A. (2014) Amuletos de Iconografía Egipcia procedentes de Ibiza. Museu Arqueològic d’Eivissa. Eivissa.

Posted in General, Peces | Leave a comment

Fem descoberta d’una nova obra de l’antic Egipte

Fem descoberta d’una nova peça amb origen de l’antic Egipte.

Fem descoberta d’una nova peça amb origen de l’antic Egipte, pertany a les vitrines del Museu Bíblic Tarraconense.

Parlem de una figura de fusta, estucada i policromada, per a ser inserida en un conjunt, probablement un model o maqueta de vaixell d’un aixovar funerari similar al de l’imatge adjunta, existent al Museu de Montserrat.
Procedent de Tebes, datat a dinastia XII.

Posted in Peces | Leave a comment

Conversa entre doctors – Josep Padró i Jordi Fernández.

Conversa entre doctors. Josep Padró i Jordi Fernández.

“Si la memòria no em falla, va ser cap a mitjans dels anys vuitanta que, un dia, em vas proposar anar a veure la col·lecció arqueològica del Sr. Lluís Llobet. A tal efecte, tots dos ens vam dirigir a Dalt Vila, a una de les cases senyorials………

A mi, naturalment em van interessar les peces de tipus egipci………….

Recordaré que vaig veure dos Horus antropomorfs, dos patecs panteus, una placa rectangular, un gat assegut, un cocodril, una cobra, una esfinx, un moltó, una corona de l’Alt Egipte i un obelisc, uns de pasta vidriada verda i altres d’esteatita………”

Fragments de text que ens duen a descobrir altre col·lecció a recopilar, línies extretes del treball aportat per el Dr. Josep Padró a:

IN AMICITIA
Miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández
Escarabeus d’Eivissa de la col·lecció Lluís Llobet. (2014) págs. 517-521

Posted in General | Leave a comment

Les darreres Serps/Uraeus recopilades per nostre web.

Les darreres Serps/Uraeus recopilades per nostre web.

La cobra egípcia o àspid de Cleòpatra, dita Naja haje, és representada com a deessa de diverses formes a tot l’Egipte, sent la més popular Uto (La senyora de les flames, ja que escopia foc contra els enemics del rei), la terrible deessa de Buto (Delta), protectora del rei del Baix Egipte, a la que duia al front.
El seu nom el trobem transcrit de múltiples formes com: Aorot, Merseger, Onkh-Neter, Annut, Sat, Seqer, Shem-remtu, Urt hekat, Zet, Mertseger, Uadjet, Djet, sent la mes popular la d’ Ureo o Uraeus.
Classificat per F.Petri amb el número 58.
Localitzada com amulet l’embenat de la mòmia: al front, al collaret, al pit, l’estómac o als peus.

+info podeu veure la col·lecció sensera del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

Posted in Peces | Leave a comment

Afegim aquest Aríbal a nostre recopilatori de l’Institut Amatller

Afegim aquest Aríbal a nostre recopilatori de l’Institut Amatller

Hem descobert aquest Aríbal lenticular, que afegim a nostre recopilatori, procedent de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, a Barcelona. De manufactura egipcia, modelat sobre nucli amb decoració aplicada, l’hi correspont una datació XIV – XIII aC.,

+info podeu veure informació de ll col·lecció de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.

Posted in Peces | Leave a comment

Escaire d’alabastre procedent de Giza – Bíblic Tarraconense.

Escaire d’alabastre procedent de Giza – Bíblic Tarraconense.

Descobrim en la col·lecció de l’antic Egipte que emmagatzema el Museu Bíblic Tarraconense, un nou amulet de petites dimensions que correspon a un escaire d’alabastre procedent de Giza, datat en 600 dC, dit Kheses, significava la rectitud. Es solia trobar en l’embenat de les mòmies a l’alçada del pit o a la mama esquerra, en ocasions l’estomac.
F. Petri el classifica amb el número 36 a la seva publicació: Amulets.

Propietat del Museu Bíblic Tarraconense.

+info podeu veure informació de ll col·lecció del Museu Bíblic Tarraconnese.

Posted in Peces | Leave a comment

“Nous amulets d’argent amb iconografía egípcia i representant l’ull trobats a l’illa d’Eivissa”

“Nous amulets d’argent amb iconografía egípcia i representant l’ull trobats a l’illa d’Eivissa”
“No cal insistir en la profunda interacció cultural entre Egipte i el món fenici i, per això, en la forta penetració, i àdhuc en el transvasament de concepcions religioses, que varen tenir els mites egipcis en les creences màgiques i religioses feniciopúniques singularment, però no en exclusiva, a l’àmbit funerari.”

Paraules del professor Padró, que podem llegir l’article:

COSTA, B y FERNANDEZ, J.H. “Nous amulets d’argent amb iconografía egípcia i representant l’ull trobats a l’illa d’Eivissa”. Nova Studia Aegyptiaca IX. Ex aegypto lux et sapientia. Homenatge al professor Josep Padró i Parcerisa. 2015, pp.193-202

I que ens introdueixen en la descoberta de tres nous amulets d’argent amb iconografia egípcia, representant l’ull Udjat o Jht, segons com els interpretem.

Posted in Peces | Leave a comment

Més de 3.000 anys d’història en 4.500 metres quadrats

Més de 3.000 anys d’història en 4.500 metres quadrats
La Vila inaugura el nou edifici Museu, “Museu de la Vila”, on totes les parts de la història local i patrimoni s’exposaran en el futur.
La propietat, el més accessible a Europa, ha estat finançat amb el règim de confiança el 2009 amb una inversió de 4,5 milions d’euros.
Des dels temps fenicis fins a Alfonso XIII nomenada ciutat de La Vila. Més de 3.000 anys d’història que pot ser vist en només un lloc: el nou Museu “Museu de Vila”.
L’edifici acaba d’obrir les seves portes al carrer Colón, a l’antiga escola Doctor Esquerdo, i en ell es pot visitar 4.500 metres quadrats, ple de patrimoni local i la història del municipi.

‘Vila Museu’ pretén ser un reflex dels 3.000 anys d’història de la capital de la Marina Baixa. Caminar seves sales es transferiran al visitant de la presència dels fenicis de la ciutat Ibèrica d’Allon o Allonis, com diuen els antics grecs que va esmentar com pròpia Colònia, fins a Allon, una de la romana ciutats de la regió. Però també dins de les seves quatre parets es pot gaudir les restes de la masia de les Torres, a la Vila Nova de La Vila Joiosa, “poble feliç”, fundat el 1300 com una fortalesa o records de 1911 quan Alfonso XIII li va concedir el títol de ciutat islàmica.
Les instal·lacions inclouen 4.500 metres quadrats, dels quals 1.500 estan exposició, més de 250 tallers oberts al públic i uns 1.000 més de magatzems i laboratoris. També són més visibles a Europa. L’edifici ha estat dissenyat tenint en compte els criteris de disseny per a tothom, que significa que, encara que busca l’accessibilitat, fuig crear elements específics per a persones amb discapacitat visual o motor si no són vàlids per a la resta.

Vilamuseu és la nova identitat corporativa de la Secció Municipal d’Arqueologia, Etnografia i Museus de la Vila Joiosa

Posted in MUSEUS | Leave a comment