Dues noves incorporacions del Museu Frederic Marès.

Dues noves incorporacions del Museu Frederic Marès.
Del museu Frederic Marès incorporem dues noves imatges de part de la seva col·lecció de figures d’argila. Si cliqueu amunt de +Info accedireu a part d’aquesta col·lecció.

Posted in Peces | Leave a comment

Pintes Coptes al Museu del Perfum de BCN

Pintes Coptes al Museu del Perfum de BCN.
El Museu del Perfum de Barcelona, fou fundat per en Ramon Planas Giralt, instal·lat al Passeig de Gràcia núm. 39, s’inaugurà a mitjans l’any 1963 amb el propòsit de mostrar al públic l’evolució dels flascons i recipients per a perfums a través de la història i en diferents indrets geogràfics. Un viatje per la Perfumeria de totes les époques.
Avui incorporem al nostre recull, a més d’altre ungüentari unes pintes Coptes.

Posted in General | Leave a comment

Museu de Cultures del Món, excels.

Museu de Cultures del Món, excels.

El Museu de Cultures del Món neix amb la voluntat d’obrir vies de col·laboració amb altres col·leccions d’art de cultures d’arreu del món, públiques o privades, per afavorir-ne el coneixement per part del públic visitant i completar i enriquir el discurs vertebrador de la visita al propi museu. En aquest sentit, presenta en les seves sales peces rellevants de diverses col·leccions privades, com és del cas de la col·lecció de l’Hotel Claris de Barcelona-Museu Egipci de Barcelona i la col·lecció arqueològica Duran Vall-llosera.

Posted in MUSEUS | Leave a comment

Una nova troballa, pot ser d’una mascara funeraria

Una nova troballa, pot ser d’una mascara funeraria.

A la vitrina número 20, vitrina arqueologica del Museu del Cau Ferrat de Sitges hem trobat aquest bust vuit de terracota enmotllada de 150 x 108 x 49 mm, una fantastica imatge egipticiant.
Aquesta plaqueta funerària, amb la imatge d’un rostre femení pentinat amb tocat egipci. Presenta les orelles de manera frontal, no s’aprecien els ulls ni la resta del tòrax. Conserva restes de policromia negra als cabells i a la zona del pit. Perforada a la zona superior.
Cultura Púnica d’influència orientalitzant. Com a mascara funeraria.
Segons la publicació Amulets de Petrie, es tractaria d’un bust oracular; proper al Urim semitic..

Posted in General, MUSEUS, Peces | Leave a comment

On son ? Els amulets del MAC descrits per I.Gamer-Wallert en 1978.

On son ? Els amulets del MAC descrits per I.Gamer-Wallert en 1978.
Seixenta-sis (66) son el numero dels diferents amulets de procedencia ebusitana, descrits per Ingrid Gamer-Wallert en el seu treball de 1978: Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden.
Segons l’autora haurien d’estar en el fons museistic de l’ Arqueologic de Catalunya, pero no els trobem.

Posted in General, MUSEUS, Peces | Leave a comment

Descobrim un inèdit escarabeu a Terres de l’Ebre

Descobrim un inèdit escarabeu a Terres de l’Ebre
Aquest petit testimoni de l’antiguitat, fou trobat al jaciment de La Palma a l’Aldea per en Guillermo Ferrando Cartes, es tracta d’un escarabeu d’argent de 1,4 grams de pes, mesura 12 x 8 x 3 mil·límetres.
Pertany al fonts del Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta i es visible a les seves renovades vitrines obertes al públic.

Posted in General, MUSEUS, Peces | Leave a comment

Els darrers escarabeus del Museu Eivissenc. MAEF

Els darrers escarabeus del Museu Eivissenc. MAEF
El Museu d’Eivissa, ens ha fet arribar les imatges dels darrers escarabeus que ens mancaven en nostre recopilatori.
Han estat importants per poder fer aquesta recerca a més del propi Museu d’Arqueologia d’Eivissa i Formentera, entre d’altres, les publicacions de referencia:

  •  Fernandez Jordi H. – Padro Josep. Escarabeos del Museo Arqueologico de Ibiza. Treball MAI, 1982.
  • Baqués Estapé Llorenç. Escarabeos egipcios de Ibiza. Ampurias 36-37 1974-1975, pag.87-146
  • Fernandez Jordi H. – Padro Josep. Amuletos tipo egipcio museo arqueologico de Ibiza. Treball MAI.

Posted in General, MUSEUS, Peces | Leave a comment

Els collarets ebusitans de Rusiñol al Cau Ferrat. Plens d’Egipte

Els collarets ebusitans de S. Rusiñol al Cau Ferrat. Plens d’Egipte.
El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933. Conté les col·leccions aplegades per l’artista, com es el cas d’aquests collarets ebusitans. Dins d’ells poden veure fins a 70 amulets amb iconografia egipcia, si ho voleu, cliqueu a les imatges i us portaran cap a ells.

Posted in Peces | Leave a comment

El projecte de la nova secció “Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes”

“Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” 
Projecte de la nova secció del Museu de Montserrat

Les obres dutes a terme durant els anys 2011 i 2012 per pavimentar la plaça principal de Montserrat, en front del monestir, van comportar un magnífic regal afegit. A fi i efecte de regularitzar el paviment, en comptes de terraplenar i piconar el subsòl, l’arquitecte Arcadi Pla va optar per buidar les runes i sostenir el paviment amb unes grans bigues. El resultat va ser que es va crear un espai magnífic de gairebé 1.200 metres quadrats, en una zona tangent a la que actualment ocupa el museu.
En aparèixer aquest espai soterrani i insòlit de seguida es va pensar que la seva destinació natural havia de ser com a museu, es destinaria a organitzar i ampliar la secció arqueològica ja existent al Museu de Montserrat.
 Un dels aspectes més rellevants de l’obra realitzada, és que el moviment de terra per remodelar l’estructura de la part esquerra de la plaça superior ha permès recuperar “unes dependències antiquíssimes i fins i tot ha deparat alguna sorpresa que ha depassat el projecte inicial com ha estat l’aparició de dues parets del Montserrat medieval”, que s’han conservat amb una modificació del projecte.
Aquestes velles dependències queden visualment amagades sota la plaça, però s’han rehabilitat i consolidat, el que ha permès crear un espai nou quedant a punt per a usos futurs en una futura ampliació del museu.

Val a dir que malgrat que l’espai és tan gran com el d’una planta de l’actual museu, només permet l’exposició d’una tercera part dels materials que ha assolit el fons després de les darreres donacions.

El espai en què estarà ubicada la secció “Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” és subterrani, i encara per  condicionar, però resulta enormement suggerent per a la finalitat que pensen donar-li. És una mena de viatge en el túnel del temps en el qual les peces arqueològiques troben una ambientació que incrementa l’enigma que amaguen. Una bona mise-en-scène, una il·luminació apropiada i una climatització perfectament controlada poden fer la resta perquè aquesta part del museu causi una experiència inoblidable al visitant.

Clar esta, que tot bon projecte ha de tenir un Menú, un guiatge que determini con seran les coses.

Prehistòria

• Podríem començar amb una selecció d’eines del Paleolític inferior i mitjà: puntes de llança i destrals de mà provinents d’Egipte (antic Museu Bíblic).

Cultura neolítica explicada amb els materials dels jaciments de la Cova Gran i de la Cova Freda de la muntanya de Montserrat: ceràmica cardial i un parell de sepulcres sencers amb el seu aixovar.

Cultura ibèrica amb materials procedents dels jaciments montserratins: una sepultura sencera, materials ceràmics i una col·lecció de figuretes exvots de bronze.

Cultures històriques. Mesopotàmia

Inicis de l’escriptura amb una selecció de tauletes cuneïformes.

• Documents històrics importants: maons de dedicació de ciutats i temples, de Nabucodonosor II o Gudea.

  • Col·lecció de segells cilíndrics sumeris, babilònics, assiris, neobabilònics i hitites amb les seves empremtes (any 3400 – 600 aC).
  • Figuretes de ceràmica de divinitats assirobabilòniques i figures antropomorfes i zoomorfes de bronze (donació Caja Madrid).
  • El comerç: pesos de diorita, el talent. El fragment de kudurru (1500 aC).

• Recipients de ceràmica decorada de Gilan, rítons en forma de toro d’Amlash juntament amb d’altres provinents de Súmer (donació Caja Madrid).

Xipre

• La nombrosa col·lecció de ceràmica xipriota que el P. Ubach va adquirir a Alexandria té una gran importància. Consta de grans vasos i recipients per a llet, aigua i vi, plats, vasos en forma de brau, i abraça períodes que van del 2200 al 300 aC. Totes les peces són decorades amb els temes característics d’aquesta cultura. Caldria que la major part d’aquesta col·lecció estigués exposada.

• La donació Caja Madrid ens permet d’afegir-hi la figura Guerrer amb quadriga (700 aC) i dos atuells més anteriors a l’any 1000 aC.

Món Clàssic i hel·lenístic

• Aquesta secció i les que seguiran constituirien la part amb més novetat de la nova instal·lació.

• Començarem per la cultura grega arcaica: cap de marbre d’un kourós (segle VI aC), vasos de ceràmica amb figures ne gres i altres de figures blanques ja d’època clàssica procedents de la Magna Grècia amb materials pro- cedents de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Obtindrà un relleu especial la cultura etrusca: cap d’Aquelous del segle IV aC. Urna funerària, bols i altres recipients de ceràmica negra pertanyents a les cultures vil·lanoviana (segles IX-VIII aC), de Daunia (segle XI-IV aC) i de Bucchero (s. VI aC).

Cultura hel·lenística i romana. Una selecció de tanagres alexandrines adquirides pel P. Ubach a les quals afegirem les de Beòcia de la donació Busquets, totes del voltant del segle III aC.

• Un cap de matrona romana procedent de Petra, Jordània (segle I dC) de la donació Caja Madrid.

• Una part de la gran col·lecció de vidres hel·lenístics i romans adquirits pel P. Ubach, que havien estat exposats al museu anteriorment.

• Una selecció de llànties de bronze i de terrissa hel·lenístiques, romanes i bizantines, procedents del Museu Bíblic i de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Altres materials de petites dimensions paleocristians i bizantins: ampullae de Sant Menes, ponderals, etc.

Teixits coptes: dues túniques senceres i diversos fragments que aniran variant.

Monetari. Una selecció de les peces més rellevants de la col·lecció de l’Antic Museu Bíblic: tetradracma d’Atenes
(segle V aC), monedes selèucides de ciutats estat i ptolemaiques; monedes diverses d’Israel: herodianes, procuradors romans, Iudea Capta. Emperadors romans. Emperadors bizantins.

Cultures de l’Extrem Orient

• Ben singular podria resultar l’àmbit dedicat a les cultures asiàtiques, fins ara del tot desconegut en el nostre museu. La majoria d’objectes que formarien part d’aquesta secció van arribar també per la donació de Caja Madrid, als quals s’han agregat altres procedents d’altres donacions.

Cultura hindú: Shiva Ardenari, Vijayanagar, Índia, s. XVI-XVII, relleu de pedra d’una divinitat vishnvita (segle IX-X).

Xina: Gerra trípode de bronze (segle IV aC), gerro de ceràmica vidrada (segle XVI), urna funerària de ceràmica celadon, dinastia Song (segle XII).

Altres cultures budistes: Tambor ritual de bronze, Vietnam (600-100 aC), Buda assegut daurat de Tailàndia, Garuda de Nepal (segle XII), escultura policromada de monjo orant del Tibet (primeria del segle XIX).

Art Amerindi

La secció que dedicarem a les cultures de l’Amèrica Precolombina constituirà també una gran novetat atesa la quantitat i la varietat del material que ha arribat darrerament al Museu de Montserrat procedent de Caja Madrid i de la donació recent del Sr. Josep Roca Trescents.

Mèxic i Centreamèrica: peces de cultura olmeca (1200 aC), cultura de Veracruz, Nayarit, Colima, Jalisco (100 aC – 250 dC), cultura asteca (segle IV dC), cultura maia

(1200 – 1500 dC), consistent en figures de ceràmica policromada i algunes escultures de pedra.

Colòmbia. Els materials procedents de Colòmbia són els més nombrosos. Cal destacar les set grans urnes funeràries amb tapa. Les altres figuretes i vasos decorats pertanyen a les diferents cultures que van existir a la zona.

Altres cultures sud-americanes: Figuretes procedents d’Equador, Perú, Argentina i Illa de Pasqua.

Cultures aborígens primitives

Inclouríem ací, de manera testimonial, algunes peces de les cultures del Pacífic: Pàpua, Indonèsia i Timor; són escultures antropomorfes, algunes de considerable alçada, i una urna funerària de fusta. 

Destaquem, com no pot ser d’altre manera:

L’Egipte faraònic

• Començaríem amb els materials predinàstics, anteriors al 3000 aC.

La toilette: vasos d’alabastre, flascons de pasta vítria, paletes per a mixtures, collarets, escarabeus.

El panteó egipci: figuretes i amulets de les diferents divinitats.

Caps reials i altres escultures.

Cambra funerària, for- mant un àmbit específic: mòmia de persona; els quatre sarcòfags; vasos canopis; ganivets; màscares funeràries. Aixovar funerari: barqueta, tauleta, cons funeraris, uishebti, portadores d’ofrenes, mòmies d’animals, gran vas policromat (als materials de l’antic Museu Bíblic, afegim els de les donacions Busquets i Caja Madrid)

• Si fos possible podríem dedicar un petit espai a l’escriptura jeroglífica, demòtica, copta (no estaria de més afegir algun papir de la Biblioteca). 

Com podem veure el projecte és ambiciós. El material de què es disposa és quantiós, molt més que l’espai disponible, i abunden obres de gran qualitat plàstica amb un valor estètic que ultra- passa el context històric. Aquesta nova planta dedicada a l’arqueologia del món antic i a les cultures llunyanes del Museu de Montserrat aprofundirà i refermarà la seva primera identitat, eixamplarà horitzons i l’obrirà encara més a la globalització cultural que albira tant de futur.

Extracte de la publicació del Museu de Montserrat; El Propileu. Podeu llegir la publicació sencera en aquesta adreça:
http://www.museudemontserrat.com/docs/el-propileu—15_292_ca.pdf
 L’article amb autoria d’en  Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, i Montse Marín Grau, conservadora tècnica, el trobareu a la pagina 17. Article original en català.

 

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

Els Taueret del MAEF

Els Taueret del MAEF
El Museu d’Eivissa, ens ha fet arribar unes noves imatges per engruixir el nostre recopil·latori, en aquesta ocasió es tracta de Taueret, essent varis els de la seva col·lecció.
Tueris o Toeris (nom grec) o Taueret (nom egipci) també escrit Taweret, Taurt, Tuat, Taouris, Tuart, Ta Weret i Tawaret, és la deessa egípcia de la fertilitat i el part. El nom de “Taweret” significa, “la que és gran”. Era una deessa que es representava amb cap i cos d’hipopòtam, cua de cocodril i mans i peus de lleona. Normalment sol aparèixer representada aixecada aguantant-se sobre les potes del darrere, amb un ganivet en una mà i en l’altra el símbol “S3″ (Sa) que representa la protecció.
Era una deessa de tipus protector, sovint la seva imatge era utilitzada per les dones embarassades per protegir-se del mal així com també utilitzaven figures de Tueris per protegir els lactants. Era una deessa molt popular entre la població senzilla i la trobem representada en multitud d’objectes per a la llar, com llits, així com també era molt utilitzada per a la confecció d’amulets per protegir-se. Durant l’època ptolemaica seves imatges eren col · locades a l’exterior dels temples, juntament amb les de Bes per aconseguir la seva protecció.
El seu culte no només el trobem a Egipte, sinó que es va expandir fora de les seves fronteres, especialment important va ser el seu culte a Núbia ia l’illa de Creta.

Clicant a +info podeu veure les darreres incorporacions.

Posted in Peces | Leave a comment