Els collarets ebusitans de Rusiñol al Cau Ferrat. Plens d’Egipte

Els collarets ebusitans de S. Rusiñol al Cau Ferrat. Plens d’Egipte.
El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933. Conté les col·leccions aplegades per l’artista, com es el cas d’aquests collarets ebusitans. Dins d’ells poden veure fins a 70 amulets amb iconografia egipcia, si ho voleu, cliqueu a les imatges i us portaran cap a ells.

Posted in Peces | Leave a comment

El projecte de la nova secció “Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes”

“Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” 
Projecte de la nova secció del Museu de Montserrat

Les obres dutes a terme durant els anys 2011 i 2012 per pavimentar la plaça principal de Montserrat, en front del monestir, van comportar un magnífic regal afegit. A fi i efecte de regularitzar el paviment, en comptes de terraplenar i piconar el subsòl, l’arquitecte Arcadi Pla va optar per buidar les runes i sostenir el paviment amb unes grans bigues. El resultat va ser que es va crear un espai magnífic de gairebé 1.200 metres quadrats, en una zona tangent a la que actualment ocupa el museu.
En aparèixer aquest espai soterrani i insòlit de seguida es va pensar que la seva destinació natural havia de ser com a museu, es destinaria a organitzar i ampliar la secció arqueològica ja existent al Museu de Montserrat.
 Un dels aspectes més rellevants de l’obra realitzada, és que el moviment de terra per remodelar l’estructura de la part esquerra de la plaça superior ha permès recuperar “unes dependències antiquíssimes i fins i tot ha deparat alguna sorpresa que ha depassat el projecte inicial com ha estat l’aparició de dues parets del Montserrat medieval”, que s’han conservat amb una modificació del projecte.
Aquestes velles dependències queden visualment amagades sota la plaça, però s’han rehabilitat i consolidat, el que ha permès crear un espai nou quedant a punt per a usos futurs en una futura ampliació del museu.

Val a dir que malgrat que l’espai és tan gran com el d’una planta de l’actual museu, només permet l’exposició d’una tercera part dels materials que ha assolit el fons després de les darreres donacions.

El espai en què estarà ubicada la secció “Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” és subterrani, i encara per  condicionar, però resulta enormement suggerent per a la finalitat que pensen donar-li. És una mena de viatge en el túnel del temps en el qual les peces arqueològiques troben una ambientació que incrementa l’enigma que amaguen. Una bona mise-en-scène, una il·luminació apropiada i una climatització perfectament controlada poden fer la resta perquè aquesta part del museu causi una experiència inoblidable al visitant.

Clar esta, que tot bon projecte ha de tenir un Menú, un guiatge que determini con seran les coses.

Prehistòria

• Podríem començar amb una selecció d’eines del Paleolític inferior i mitjà: puntes de llança i destrals de mà provinents d’Egipte (antic Museu Bíblic).

Cultura neolítica explicada amb els materials dels jaciments de la Cova Gran i de la Cova Freda de la muntanya de Montserrat: ceràmica cardial i un parell de sepulcres sencers amb el seu aixovar.

Cultura ibèrica amb materials procedents dels jaciments montserratins: una sepultura sencera, materials ceràmics i una col·lecció de figuretes exvots de bronze.

Cultures històriques. Mesopotàmia

Inicis de l’escriptura amb una selecció de tauletes cuneïformes.

• Documents històrics importants: maons de dedicació de ciutats i temples, de Nabucodonosor II o Gudea.

  • Col·lecció de segells cilíndrics sumeris, babilònics, assiris, neobabilònics i hitites amb les seves empremtes (any 3400 – 600 aC).
  • Figuretes de ceràmica de divinitats assirobabilòniques i figures antropomorfes i zoomorfes de bronze (donació Caja Madrid).
  • El comerç: pesos de diorita, el talent. El fragment de kudurru (1500 aC).

• Recipients de ceràmica decorada de Gilan, rítons en forma de toro d’Amlash juntament amb d’altres provinents de Súmer (donació Caja Madrid).

Xipre

• La nombrosa col·lecció de ceràmica xipriota que el P. Ubach va adquirir a Alexandria té una gran importància. Consta de grans vasos i recipients per a llet, aigua i vi, plats, vasos en forma de brau, i abraça períodes que van del 2200 al 300 aC. Totes les peces són decorades amb els temes característics d’aquesta cultura. Caldria que la major part d’aquesta col·lecció estigués exposada.

• La donació Caja Madrid ens permet d’afegir-hi la figura Guerrer amb quadriga (700 aC) i dos atuells més anteriors a l’any 1000 aC.

Món Clàssic i hel·lenístic

• Aquesta secció i les que seguiran constituirien la part amb més novetat de la nova instal·lació.

• Començarem per la cultura grega arcaica: cap de marbre d’un kourós (segle VI aC), vasos de ceràmica amb figures ne gres i altres de figures blanques ja d’època clàssica procedents de la Magna Grècia amb materials pro- cedents de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Obtindrà un relleu especial la cultura etrusca: cap d’Aquelous del segle IV aC. Urna funerària, bols i altres recipients de ceràmica negra pertanyents a les cultures vil·lanoviana (segles IX-VIII aC), de Daunia (segle XI-IV aC) i de Bucchero (s. VI aC).

Cultura hel·lenística i romana. Una selecció de tanagres alexandrines adquirides pel P. Ubach a les quals afegirem les de Beòcia de la donació Busquets, totes del voltant del segle III aC.

• Un cap de matrona romana procedent de Petra, Jordània (segle I dC) de la donació Caja Madrid.

• Una part de la gran col·lecció de vidres hel·lenístics i romans adquirits pel P. Ubach, que havien estat exposats al museu anteriorment.

• Una selecció de llànties de bronze i de terrissa hel·lenístiques, romanes i bizantines, procedents del Museu Bíblic i de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Altres materials de petites dimensions paleocristians i bizantins: ampullae de Sant Menes, ponderals, etc.

Teixits coptes: dues túniques senceres i diversos fragments que aniran variant.

Monetari. Una selecció de les peces més rellevants de la col·lecció de l’Antic Museu Bíblic: tetradracma d’Atenes
(segle V aC), monedes selèucides de ciutats estat i ptolemaiques; monedes diverses d’Israel: herodianes, procuradors romans, Iudea Capta. Emperadors romans. Emperadors bizantins.

Cultures de l’Extrem Orient

• Ben singular podria resultar l’àmbit dedicat a les cultures asiàtiques, fins ara del tot desconegut en el nostre museu. La majoria d’objectes que formarien part d’aquesta secció van arribar també per la donació de Caja Madrid, als quals s’han agregat altres procedents d’altres donacions.

Cultura hindú: Shiva Ardenari, Vijayanagar, Índia, s. XVI-XVII, relleu de pedra d’una divinitat vishnvita (segle IX-X).

Xina: Gerra trípode de bronze (segle IV aC), gerro de ceràmica vidrada (segle XVI), urna funerària de ceràmica celadon, dinastia Song (segle XII).

Altres cultures budistes: Tambor ritual de bronze, Vietnam (600-100 aC), Buda assegut daurat de Tailàndia, Garuda de Nepal (segle XII), escultura policromada de monjo orant del Tibet (primeria del segle XIX).

Art Amerindi

La secció que dedicarem a les cultures de l’Amèrica Precolombina constituirà també una gran novetat atesa la quantitat i la varietat del material que ha arribat darrerament al Museu de Montserrat procedent de Caja Madrid i de la donació recent del Sr. Josep Roca Trescents.

Mèxic i Centreamèrica: peces de cultura olmeca (1200 aC), cultura de Veracruz, Nayarit, Colima, Jalisco (100 aC – 250 dC), cultura asteca (segle IV dC), cultura maia

(1200 – 1500 dC), consistent en figures de ceràmica policromada i algunes escultures de pedra.

Colòmbia. Els materials procedents de Colòmbia són els més nombrosos. Cal destacar les set grans urnes funeràries amb tapa. Les altres figuretes i vasos decorats pertanyen a les diferents cultures que van existir a la zona.

Altres cultures sud-americanes: Figuretes procedents d’Equador, Perú, Argentina i Illa de Pasqua.

Cultures aborígens primitives

Inclouríem ací, de manera testimonial, algunes peces de les cultures del Pacífic: Pàpua, Indonèsia i Timor; són escultures antropomorfes, algunes de considerable alçada, i una urna funerària de fusta. 

Destaquem, com no pot ser d’altre manera:

L’Egipte faraònic

• Començaríem amb els materials predinàstics, anteriors al 3000 aC.

La toilette: vasos d’alabastre, flascons de pasta vítria, paletes per a mixtures, collarets, escarabeus.

El panteó egipci: figuretes i amulets de les diferents divinitats.

Caps reials i altres escultures.

Cambra funerària, for- mant un àmbit específic: mòmia de persona; els quatre sarcòfags; vasos canopis; ganivets; màscares funeràries. Aixovar funerari: barqueta, tauleta, cons funeraris, uishebti, portadores d’ofrenes, mòmies d’animals, gran vas policromat (als materials de l’antic Museu Bíblic, afegim els de les donacions Busquets i Caja Madrid)

• Si fos possible podríem dedicar un petit espai a l’escriptura jeroglífica, demòtica, copta (no estaria de més afegir algun papir de la Biblioteca). 

Com podem veure el projecte és ambiciós. El material de què es disposa és quantiós, molt més que l’espai disponible, i abunden obres de gran qualitat plàstica amb un valor estètic que ultra- passa el context històric. Aquesta nova planta dedicada a l’arqueologia del món antic i a les cultures llunyanes del Museu de Montserrat aprofundirà i refermarà la seva primera identitat, eixamplarà horitzons i l’obrirà encara més a la globalització cultural que albira tant de futur.

Extracte de la publicació del Museu de Montserrat; El Propileu. Podeu llegir la publicació sencera en aquesta adreça:
http://www.museudemontserrat.com/docs/el-propileu—15_292_ca.pdf
 L’article amb autoria d’en  Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, i Montse Marín Grau, conservadora tècnica, el trobareu a la pagina 17. Article original en català.

 

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

Els Taueret del MAEF

Els Taueret del MAEF
El Museu d’Eivissa, ens ha fet arribar unes noves imatges per engruixir el nostre recopil·latori, en aquesta ocasió es tracta de Taueret, essent varis els de la seva col·lecció.
Tueris o Toeris (nom grec) o Taueret (nom egipci) també escrit Taweret, Taurt, Tuat, Taouris, Tuart, Ta Weret i Tawaret, és la deessa egípcia de la fertilitat i el part. El nom de “Taweret” significa, “la que és gran”. Era una deessa que es representava amb cap i cos d’hipopòtam, cua de cocodril i mans i peus de lleona. Normalment sol aparèixer representada aixecada aguantant-se sobre les potes del darrere, amb un ganivet en una mà i en l’altra el símbol “S3″ (Sa) que representa la protecció.
Era una deessa de tipus protector, sovint la seva imatge era utilitzada per les dones embarassades per protegir-se del mal així com també utilitzaven figures de Tueris per protegir els lactants. Era una deessa molt popular entre la població senzilla i la trobem representada en multitud d’objectes per a la llar, com llits, així com també era molt utilitzada per a la confecció d’amulets per protegir-se. Durant l’època ptolemaica seves imatges eren col · locades a l’exterior dels temples, juntament amb les de Bes per aconseguir la seva protecció.
El seu culte no només el trobem a Egipte, sinó que es va expandir fora de les seves fronteres, especialment important va ser el seu culte a Núbia ia l’illa de Creta.

Clicant a +info podeu veure les darreres incorporacions.

Posted in Peces | Leave a comment

Nous amulets de placa – Iconografies varies.

Nous amulets de placa – Iconografies varies. 
El museu arqueològic d’Eivissa i Formentera ens ha fet arribar més imatges del seu fons, destaquem avui les corresponents a un tipus d’amulet anomenat de “Placa”. Entre els que podem trobar amb decoració sols en el recto, els que només tenen representat com a unic motiu un Udjat i els que tenen a més altres motius iconografics. Tambe podem descriminar els que els gravats travesan l’amulet i duen representacions al verso. D’aquestes les mes frequents son Hathor (amb o sense vedells alletant) i a Harpocrates junt amb Isis i Neftis.

Posted in Peces | Leave a comment

Apropament a 35 amulets d’iconografia egípcia del Museu de Menorca a Maó.

Apropament a 35 amulets d’iconografia egípcia del Museu de Menorca a Maó.
Mitjançant l’accés a la plana: Col·lecció Maó podeu apropar-vos a aquesta petita col·lecció i a algunes de les seves joies, con es el cas d’aquesta figureta d’un bòvid amb les quatre potes lligades. L’animal, que pot identificar-se amb un vedell per no tenir banyes, apareix tirat sobre un dels seus costats amb les quatre potes unides i lligades.
Segons la publicació de F.Petrie, es tracta d’una vaca amb les cames lligades. Una ofrena d’aliments. Per alguns autors la imatge d’un vedell es descrita en el capítol número 162 del llibre dels morts on es recita, però sembla més bé per referir-se a una vaca lliure, i no a un sacrifici.
Solen ser d’arenisca vermella, jaspi vermell, vidre vermell o esteatita vermella.
Es localitza en l’embolcall de la mòmia a la part baixa del tòrax.

Posted in MUSEUS, Peces | Leave a comment

Aproximació a les 38 referencies exposades a “Extraordinàries !” del Museu Textil de Barcelona. Museu del Disseny.

Aproximació a les 38 referencies exposades a “Extraordinàries !” del Museu Textil de Barcelona. Museu del Disseny. 

Per poder tenir una aproximació de les 38 mostres de teixits coptes exposats, cliqueu a munt de l’imatge superior o aqui

Posted in MUSEUS, Peces | Leave a comment

Museu Cau Ferrat a Sitges. Amulets d’Iconografía Egipcia

Museu Cau Ferrat a Sitges. Amulets d’Iconografía Egipcia

El dia 22 d’enguany ha estat inaugurat el Museu Cau Ferrat de la vila de Sitges, despres d’una reforma total, con ara l’actualització d’espais, serveis i mitjants museistics de primer ordre, aquest emblematic museu catala, torna estar amb nosaltres.

El Cau Ferrat és va edificar als voltants de 1893, seguint els criteris de Santiago Rusiñol, vers s’ha concepció de l’art.

Dins de les seves col·leccions, nosaltres farem reso, de l’arqueologica. Formada entre altres per material procedent de l’illa d’Eivissa, con objectes Fenici-púnics, però amb una bonica part d’amulets (molt d’ells inserits com a denes en collars) d’iconografia egípcia.
Tambe podeu veure mes detalls de la col·lecció, i que anirem ampliant fins a completar unes 80 referencies, clicant a baix:

Posted in MUSEUS | Leave a comment

Museu del Disseny de Barcelona, quelcom egipci

Museu del Disseny de Barcelona, quelcom egipci
Inauguració del nou Museu a Barcelona, amb una mostra de teixits Coptes, dins de la exposició anomenada : “Extraordinàries !”

Estrenat aquest passat 14 de desembre d’enguany, i allotjat l’edifici Disseny Hub Barcelona de la plaça de les Glories Catalanes de la capital de Catalunya. Es el conglomerat de diverses col·leccions d’antic de la ciutat.

El nou Museu del Disseny de Barcelona, és el museu de les arts de l’objecte i del disseny, producte de la integració de les col·leccions dels Museus de les Arts Decoratives, el Museu de la Ceràmica, el Museu Tèxtil i de la Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques de la ciutat.

El museu conserva un fons de més de 70.000 objectes, abraçant des del segle IV aC fins l’actualitat. El fons (que és el més antic) de teixits coptes, es format per fragments de vestits, aixovars i dues túniques (segles III-XI) procedents de diferents excavacions a Egipte (1888-1920).

Posted in MUSEUS | Leave a comment

Onofre, un nom de l’antic Egipte.

Es una qüestió recurrent entre els egiptòfils, voler saber si avui en dia encara hi ha rastre en els nostres noms propis que utilitzem, dels que a l’antiguitat els egipcis utilitzaven, alguns treballs o estudis hi han, amb pocs resultats certs, avui en parlarem d’un.

Onofre > Osiris : wnn-nfr > Unnenefer > Onofre.

Seguir llegint

Posted in General | Leave a comment

El magnific Horus amb la corona Psquent o Sejemty de Maó.

El magnific Horus amb la corona Psquent o Sejemty de Maó.
A l’illa de Maó tenim la oportunitat de poder contemplar en el seu Museu de Menorca, aquesta figureta d’uns 110 mm, de bronze, corresponent a una troballa realitzada al Torelló d’em Sintes aprop de Sant Climent.
Estatueta en forma de falcó, que representa el déu Horus amb la doble corona de l´alt i del baix Egipte. A part superior de la peça hi ha un forat, probablement per engastar-hi la major part de la corona de l´alt Egipte, que li falta. Davall les urpes del falcó hi ha un pivoto mascle amb què la peça es fixava a una peanya o a la part superior d´un bastó ritual.

Posted in Peces | Leave a comment