Incorporem més amulets “Patec Panteó″ procedents del Museu d’Eivissa

Incorporem més amulets “Patec Panteó″ procedents del Museu d’Eivissa.
El Museu Arqueologic d’Eivissa i Formenterals ens ha fet arribar noves imatges, arribant a les 200 les que ja tenim. dins de les darreres podem veure Patecs Panteos, que es confonen en ocasions amb Bes. Estaven associats a altres divinitats com Isis i Neftis, per potenciar el seu poder profilàctic.
Nans deformes, com embrions humans, fills de Ptah. Deïtats menors protectores dels artesans, orfebres, escultors, metal·lúrgics i navegants, per exemple.
Podríem considerar els equivalents egipcis dels Cabiros fenicis i grecs. Aquests en realitat eren déus protectors d’origen frigi (són almenys 2), fills de Hefaistos i Cabira.
Eren representats amb els instruments propis dels ferrers.

Posted in Peces | Leave a comment

Estàtues votives d’Afrodita-Isis; Manifestacions religioses sincrètiques

Estàtues votives d’Afrodita-Isis; Manifestacions religioses sincrètiques

Volíem apropar-vos a una de les joies de la col·lecció arqueològica del P. Bonaventura Ubach dins del Museu de Montserrat i de les seves sales de patrimoni arqueològic. Aquesta joia és l’estàtua votiva d’Afrodita-Isis. I diem Afrodita-Isis (deessa grecoromana-deessa egípcia), perquè ens trobem davant una mostra de manifestacions religioses sincrètiques.
No ens ha de sorprendre aquest festeig de divinitats grecoromanes amb egípcies. Aquesta Afrodita-Isis (o Isis-Afrodita) és, en efecte, una manifestació de la deessa grecoromana Afrodita-Venus (Afrodita en el món hel·lènic i Venus al romà), la més que coneguda deessa de l’amor i la bellesa. Aquesta figura és Isis i Afrodita a la vegada, com a divinitat femenina. Isis és, en el panteó egipci, dona i germana d’Osiris.
Pel que fa a l’emblemàtica Isis-Afrodita, ens trobem davant una de les peces de terracota egípcia d’època grecoromana més grans, de les conservades a Montserrat: fa més de 38 centímetres de llarg i quasi 20 d’ample.

Us convido a llegir l’article Afrodita? Demèter? Isis? Sincretisme! del Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat
Així com accedir al nostre recopilatori: Montserrat-Egipte.org

Bibliografia:
▪ La Col.lecció Egipcia del Museu de Montserrat, varis autors, coordinació Javier Uriach i Jaume Vivó. Barcelona 2008, editat per Museu de Montserrat i Societat Catalana d’Egiptologia

▪ Pons Mellado Esther, Terracotas Egipcias de Época Greco-Romana del museo de Montserrat. Aula Orientali-Supplementa, Editorial Ausa, Sabadell 1995

Posted in General, Peces | Leave a comment

“La vida de Sinuhè o El gust de la mort”.

“La vida de Sinuhè o El gust de la mort”.

Promogut per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, es tracta d’una nova traducció de la història de Sinuhè.
Traduida per en Jordi Fortuny Boladeras amb il·lustracions d’en Perico Pastor i prefaci d’en Josep Cervelló Autori (Professor d’Egiptologia de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient de la UAB)
La nova traducció del text mes antic i conegut de la literatura de l’antic Egipte i una de les grans creacions literàries de l’antiguitat, realitzat per en Jordi Fortuny Boladeras, duu per sobrenom El gust de la mort.
El text traduït al català directament de l’egipci original, gracies al magistral domini del llenguatge del traductor, es presenta com a fresc, planer, nou i lliure, i en tot cas, aliè a contaminacions lingüístiques foranies.
Més…….

Posted in General | Leave a comment

Fes-te un bon regal pel dia del llibre

La Traducció dels textos de les Piràmides de l’antic Egipte al català

Fruit d’un dels projectes de la URE, Unitat de recerca Egiptològica, de l’Institut del Pròxim Orient Antic. Universitat de Barcelona.
Aquesta primera traducció i publicació al català dels Textos de les Piràmides, feta a partir de l’original en escriptura jeroglífica, representa la culminació d’un dels projectes més ambiciosos endegat per aquesta unitat de recerca egiptològica.. Més…….

Posted in General | Leave a comment

Una esfinx inèdita als nostres museus

Una esfinx inèdita als nostres museus.
En el Museu de Montserrat, poden veure una figureta inèdita als nostres museus. Es tracta d’una esfinx de fang, gens estudiada, de la que disposem de molt poques dades.
Es una representació classificada per en F. Petri, amb el número 185 de la seva publicació; Amulets.
Aquestes figures pretenen ajuntar les qualitats del pròtoma representat i la del cos de lleó.
Per obtenir una mica més d’informació sobre aquesta representació dipositada a Montserrat, ens cal fer referencia al paral·lelisme existent amb l’esfinx del fons museístic del Petri Museum, a Londres.
Es tractaria d’una figura toscament emmotllada de argila de llim del Nil, datada dins del període Ptolemaic, d’estil egipci on el governant representat du el tocat Nemes, procedència Memfis, mesura 31 x 51 x 80 mm. Aquí us posem ambdós imatges.

Propietaris: UCL Museums & Collections, Petrie Museum i Museu de Montserrat, respectivament.

+info podeu veure informació del Museu de Montserrat.

Posted in Peces | Leave a comment

Nova incorporació: Un amulet fenici-egipci trobat a Iluro

Un amulet fenici-egipci trobat a Iluro.
Conservat en el Museu de Mataró i exposat en les seves vitrines, veiem un curiós amulet de pasta de vidre opac de color verd clar, de forma quasi quadrangular, que fa poc més d’un centímetre de costat per gairebé 4 mm de gruix. Fou trobat en les excavacions que es realitzaren en el carrer Na Pau a l’any 1997 i prové d’un context estratigràfic datable del segle I aC (Cela et alii 2003, p. 36). Estava foradat pels costats, per adaptar-ho com a penjoll o element giratori (potser d’un anell).
La importància d’aquesta peça rau en el fet que es tracta del primer objecte de tipus egipci trobat a Mataró. Veiem el clar paral·lelisme que presenta amb els característics amulets d’Hathor i l’ull “udjat”.
En l’anvers, veiem el que sembla un òvid vers l’esquerra i que no es altra cosa que la representació de la deessa egípcia Hathor, equivalent a l’Afrodita greco-romana (una de les formes usuals en les seves imatges era la figura d’una vaca amb el disc solar, “uraeus”, entre les  banyes). En aquest cas copsem que, al seu damunt, hi ha una mitja lluna de cap per avall i un punt o cercle, representació que, així mateix, podríem associar amb la deessa púnica Tànit (coincident amb la que veiem en una estela de Cabrera de Mar, conservada a la Fundació Burriac). Davant la figura de l’òvid veiem el que sembla una petita figura zoomorfa, potser una au (?).
En el revers, hi ha una imatge que, inicialment, fou identificada com un vaixell i que podem comparar amb els amulets en forma d’ull o “udjat”. L’ull del déu falcó s’identifica amb el déu Horus (espós d’Hathor), seria l’equivalent al déu Apol·lo de la mitologia greco-romana i déu de la creació segons la mitologia egípcia. La llegenda explica com Horus, lluitant contra Seth, que anava disfressat de porc (adversari del déu Osiris), va ferir-lo, perdent l’ull i fou guarit pel déu Thot (déu de l’escriptura).
Era un tipus d’amulet molt estès a l’antiguitat, per a la protecció contra el mal d’ull i pel desig de  tenir bona vista (salut i agudesa visual). L’exemplar de Mataró, es tracta d’un model cronològicament evolucionat per la qual cosa costa identificar els seus elements.

Texts i imatge superior d’en Joan F. Clariana

Escanejat de la publicació de F. Petri: Amulets, plana XXV

+info podeu veure informació del Museu de Mataró.

Posted in MUSEUS, Peces | Leave a comment

Màscares funeràries als nostres museus

Màscares funeràries als nostres museus

Amb l’objectiu primer de protegir el cap de la mòmia així com de transmetre’ns la seva fisonomia, les màscares funeràries també ens mostren l’estatus social i econòmic del difunt.
Utilitzades d’antic, les podem trobar confeccionades en diferents materials com la fusta policromada, el cartonatge (diverses capes de lli o de papir estucat que s’enganxaven amb goma de resina quan estaven mullades i que es motllejaven per a construir l’embolcall facial funerari, després es cobrien amb guix i es pintaven i decoraven (a vegades amb Pa d’or), en períodes de mes esplendor, en les realitzades per a els reis arribaren a utilitzar-se l’argent i el or.
La variant, que cobreix la part posterior del cap i arriba fins les espatlles, se l’anomena màscara elm.
En aquest recopilatori podem veure con els nostres museus disposen d’un bon numero de màscares, de varis períodes de l’esdevenir del país de la Terra Negre, de diferents materials, acabats i procedències.
Navegueu per nostre plana i descobriu aquests tresors.

Posted in General, MUSEUS | Leave a comment

Les Ampul·les de Sant Menat a Catalunya

Les Ampul·les de Sant Menat a Catalunya

Amb motiu de l’excepcional mostra de la col·lecció de teixits Coptes del Museu de Montserrat, i donant-li suport, hem pogut veure una ampul·la per aigua beneïda dedicada a aquest Sant.
A Catalunya hi podem trobar magnífics exemplars, de procedència del delta del Nil a Egipte, que us convidem a visitar a les nostres pagines:

 Ampolletes de Sant Menat a Catalunya

L’advocació a un sant cristià egipci.  Sant Menat

Posted in General | Leave a comment

Indrets amb “objecte-document” egipcis o egipticiants, als Països Catalans

Posted in General | Leave a comment

Els Sheshesht de Montserrat, únics al nostre país.


Els Sheshesht de Montserrat, únics al nostre país.
A les imatges podem comparar un dels existents al MDM amb un del Walters Art Museum. El sistre, també anomenat sistrum, denomina un antic instrument musical, en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.
El sistre es considera un instrument de percussió de la família dels idiòfons, en la gamma d’indirectament percudits, o sacsejats, com les maraques, les castanyoles o els cascavells. De fet, és un sonall, com els dels nadons.
Era molt utilitzat en les festes religioses de l’antic Egipte, d’on el van copiar els romans. És considerat un atribut important de la deessa Hathor, tot i que també se’l relaciona amb les deesses Bat i Bastet.
Avui encara es conserven exemplars, representacions ceràmiques i jeroglífiques d’aquest instrument a diversos museus, com el nostre i més proper de Montserrat.
El nom deriva del grec σείω (seio), “agitar”, de manera que σείστρον (seistron) “és el que està essent agitat”.
El sistre va ser un instrument sagrat a l’antic Egipte. Potser originari de l’adoració a Bast (Bastis), s’utilitzava en les danses i cerimònies religioses, en particular en el culte de la deessa Hathor: la forma d’O del sistre recorda a la cara i banyes de la deessa-vaca. També s’agitava per a evitar les inundacions del Nil i per a espantar a distància a Seth. Isis en el seu paper de mare i creadora es representa amb un cub que simbolitza les inundacions del Nil en una mà i el sistre a l’atra. La deessa Bast molt sovint es representa amb un sistre, que simbolitza el seu paper com a deessa de la dansa, l’alegria i la festa. D’Egipte passà a Creta, Fenícia, i a Palestina.
Els sistres encara s’utilitzen en els ritus de les Esglèsies Copta i Etíop. A més de la representació en l’art egipci en els balls i com expressió d’alegria, el sistre també s’esmenta en la literatura egípcia, com a les Instruccions d’Amenemheb.
El seu nom egipci seria el de Shesheset / Sheshesht.
En Flinders Petrie a la publicació “Amulets” el referencia amb el número 32.

Propietat del Museu de Montserrat
Posted in Peces | Leave a comment