Antoni Amatller: la fotografia i la xocolata 
Exposició: Egipte 1909. El viatge dels Amatller a la terra dels faraons
El 4 de febrer de 1909, Antoni Amatller i la seva filla Teresa van emprendre un viatge de sis setmanes a Egipte i Sudan, acompanyats del seu amic Jose Garí, la seva filla Mercedes, i la criada i persona de confiança de la família Amatller, Justa Sanz Sanjuan. A principis del segle XX, encara que eren una minoria, eren ja moltes les persones que podien permetre realitzar aquest tipus de viatge. La singularitat del viatge dels Amatller rau precisament en la quantitat d’informació que ha arribat fins als nostres dies.
Gran viatger, i aficionat a la fotografia, aquest pròsper industrial xocolater viatjava a sovint acompanyat de la seva càmera fotogràfica. La Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, creada per la seva filla, conserva els dos centenars de negatius que el empresari va fer durant aquest viatge. Aquesta exposició va ser una selecció d’aquestes instantànies que recullen l’experiència de els Amatller, des de la travessia a bord del vapor Malwa, fins al seu retorn el 17 de març.
Com a complement a aquesta exposició, s’ha produït un catàleg amb les imatges del viatge, que inclou la transcripció del manuscrit de la conferència, il·lustrada amb les diapositives del seu pare, que la Teresa Amatller va donar el 2 de gener de 1910. Un viatge per l’espai i el temps per descobrir les meravelles d’Egipte a través dels ulls d’aquests pioners del turisme amb càmera fotogràfica, que es va poder visitar del 19 de setembre al 9 de novembre.
Actualment, viatjar s’ha convertit en una activitat normal, ja sigui per feina o per turisme. Però abans no era així. I menys a llocs considerats «exòtics» o «menys civilitzats », com és el cas d’Egipte. Calia, independentment dels mitjans econòmics, tenir un esperit aventurer, diferent del que mou al turista actual. Un viatge a un altre país rarament s’improvisa, i al principi del segle vint, amb un destí com Egipte, encara menys. Els preparatius haurien d’incloure una informació prèvia sobre els llocs i monuments a visitar. Els viatges a llocs gairebé ignots per una majoria, van arribar a constituir, en els anys vint del segle passat, gairebé una espècie de gènere literari.
Entre les aficions d’Antoni Amatller, a més de viatjar i del col·leccionisme d’objectes de vidre antics, es trobava la fotografia. Gran amic del fotògraf professional Pau Audouard Deglaire, junts van fundar el 1891 la Societat Espanyola de Fotografia. Així mateix, es va relacionar amb la Society of Amateur Photographers of New York i la Societé Belge de la Photographie. Tot i que la fotografia no era el seu treball habitual, Antoni Amatller no tenia res de aficionat, tal com demostren les seves excel·lents fotografies, amb enquadraments i preses de llum dignes del millor professional.
Aquesta passió per la fotografia va quedar plasmada també en la cèlebre casa del Passeig de Gràcia, on l’arquitecte Puig i Cadafalch va ignorar les ordenances municipals de la zona, sobrepassant l’altura permesa per situar, sota l’apuntada coberta, el laboratori fotogràfic del propietari. A més, un divertit detall de la façana passa inadvertit per a molts clients: en el brancal dreta de la sortida central del balcó de la planta noble, un gos enfoca amb la seva càmera fotogràfica de taca, mentre un altre retira la tapa de l’objectiu per a l’exposició. No és estrany, doncs, el fet que la Teresa Amatller cedís la casa i els medis econòmics que van fer possible la creació de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Fundada el 1941 per Josep Gudiol, aquesta institució provada exerceix una important tasca en l’àmbit de la història de l’art. Un dels seus recursos principals és precisament el seu arxiu fotogràfic, compost per més de 360.000 còpies fotogràfiques procedents de diferents arxius (entre els quals destaquen l’Arxiu Mas i l’Arxiu Gudiol) i per un banc de més de 90.000 imatges digitals.
