La Història de la Creu de Vilabertran i un escarabeu

Amb tota seguretat, la següent història, hauria interessat al mateix Sherlock Holmes i a la New Scotland Yard. Però no ens trobem a la City, l’escenari, ens és mes proper.

Tot va començar fa aproximadament 1.000 anys, en un racó del meu país, a “Catalunya”, en una comarca d’una bellesa increïble, assotada pel vent i per la història de les gents que l’han transitat, l’han patit i l’han viscut , anomenada “Empordà” en una petita població, de nom “Vilabertran”

Localització
A només un quilòmetre de Figueres (ciutat que gaudeix del museu de Salvador Dalí), la Canònica de Vilabertran és un magnífic conjunt romànic que va acollir una de les primeres comunitats de monjos agustins de Catalunya. Construïda entre els segles XI i XIII, els seus edificis són sobris i gairebé inexpugnables, com si es tractés d’una fortalesa.

L’any 1066, un sacerdot, Pere Rigall, va ser destinat a una petita església, la de Santa Maria al lloc de Vilabertran. En 1069, unes famílies de la zona li van donar els terrenys de l’església, incloent un perímetre de 60 passos per a construir un cementiri, a més d’una font situada enfront de l’església.

A poc a poc es va anar formant una comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l’església de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. Rigall va ser el seu primer abat i es va decidir que, a la seva mort, els propis membres de la congregació triarien al seu successor.

En 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir. La nova església va ser consagrada el 11 novembre 1100 pel bisbe de Girona Bernat Umbert.

Protagonistes
Jaume II d’Aragó, el Just (València, 10 abril 1267 – Barcelona, 2 novembre 1327) va ser rei d’Aragó, de València i comte de Barcelona, i com a rei de Sicília entre 1285 i 1302. Va ostentar els títols honorífics de Portaestendard, Almirall i Capità General de la Santa Església Catòlica i Blanca, d’Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols 1283 – Barcelona 1310), princesa de Nàpols i reina consort d’Aragó (1395 -1310).

Cas
També ha estat aixopluc durant segles d’un objecte especialment simbòlic pel cristianisme: la creu. I no una creu qualsevol. En Vilabertran es conserva la més gran de tota l’argenteria gòtica catalana: mesura un metre sencer d’ample i un metre seixanta centímetres d’alçada, destaca per la seva qualitat escultòrica i també pels petits camafeus grecs i romans reaprofitats en la seva construcció. … i, a més, amaga un secret …

Antecedents
El comte d’Empúries obsequia com a regal de noces a la real parella amb aquesta meravella de plata daurada i pedreria, incloent en els encasts objectes de procedència “pagana”
Va ser al mes de maig de 2012, durant uns treballs de recuperació, quan els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya van fer un descobriment sorprenent i extraordinari.

En extreure un dels medallons que decoren la creu, van aparèixer ………………….

La creu va ser construïda molt probablement a principis del segle XIV, en els inicis de l’art gòtic a Catalunya. Era tan recent que la creu encara conserva la forma típica d’algunes creus romàniques, amb els extrems dels braços que s’obren fent un trapezi amb l’exterior corbat. La decoració en canvi és totalment gòtica i té la precisió i detallisme dels millors orfebres del moment.

Com dèiem, en extreure un dels medallons, van aparèixer quatre fragments de documents, que van ser datats entre finals del segle XIII i principis del XIV. De petites dimensions i acuradament junts, mostraven diferents traços d’escriptura. Els nostres investigadors no podien demanar més …

Un cop reposats de la sorpresa, es va posar en marxa tota la maquinària científica,

i la varen deixar PRECIOSA.

Però res pot escapar a l’aguait de l’amant d’Egipte ………..

SI, aquí està, enfilat en un racó de la roseta inferior, allí hi és un escarabeu, amb un text en grec:

OP-IEZUS-Naza-ReNu-REXIU-DEOROUM. O dit en català: Jesús de Natzaret, rei dels jueus. Podem veure com el escarabeu, o millor dit escaraboid, mostra a un Scarabeus Sacer amb una esfera solar i els seus raigs, de fàbrica en jaspi gris fosc la seva manufactura d’època imperial romana, no pot amagar, fins i tot amb aquesta inscripció gnòstica grega, la seva inspiració i influència totalment Egípcia.

Després d’explicar aquest petit conte, no dubteu en apropar-vos a aquest bell lloc, tot un luxe ……

1 Comment

Els tresors dels templaris a Catalunya · 18 març, 2019 a les 12:07

[…] on es creu que va morir. La creu de Vilabertran és de la mateixa època i conté (veure imatges) iconografia oriental més que curiosa. Van deixar pistes els templers repartides per Catalunya? D’entre els tresors […]