La Canònica de Santa Maria de Vilabertran
https://vilabertran.cat/coneix-vilabertran/la-canonica/
LA CREU DE VILABERTRAN
A només un quilòmetre de Figueres, la Canònica de Vilabertran és un magnífic conjunt romànic que va acollir una de les primeres comunitats de monjos agustins de Catalunya. Construïda entre els segles XI i XIII, els seus edificis són sobris i gairebé inexpugnables, com si es tractés d’una fortalesa.
Jaume II d’Aragó, el Just, rei d’Aragó, de València i comte de Barcelona, i Blanca, d’Anjou o Blanca de Nàpols, princesa de Nàpols i reina consort d’Aragó, reben del comte d’Empúries com a regal de noces una creu, una meravella de plata daurada i pedreria, que inclou en els encasts objectes de procedència “pagana”
Podem veure com l’escarabeu, o millor dit escaraboid, mostra a un Scarabeus Sacer amb una esfera solar i els seus raigs, de fàbrica en jaspi gris fosc la seva manufactura d’època imperial romana, no pot amagar, fins i tot amb aquesta inscripció gnòstica grega, la seva inspiració i influència totalment Egípcia.
Enfilat en un racó de la roseta inferior, allí hi és un escarabeu, amb un text en grec:
OP-IEZUS-Naza-ReNu-REXIU-DEOROUM. O dit en català: Jesús de Natzaret, rei dels jueus.
Referencies:
- Mas Negre Pere, Romeu Blasco Judit, Ardite Ramos Xavier. Iconografia de la creu de Vilabertran. 2008. Annals de l’Institutt d’Estudis Empordanesos, núm. 39, pàg. 277-299.
- Németh György, Canós i Villena Isabel.OPΩPIOYΘ IN VILABERTRAN. 2000. Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik 130. pàg. 139-142
- Almagro Gorbea Martín, Graells i Fabregat Raimon. Escarabeos del Noreste de Hispania y del sur de la Galia. Catálogo, Nuevos ejemplares e interpretacions. 2011. Lvcentvm. Anales de la universidad de Alicante XXX. pàg. 25.
