General
Mascara funeraria d’un sarcòfac antropomorf
Mascara funeraria d’un sarcòfac antropomorf 260 x 230 x 90 mm Fusta estucada i policromada. Circa 304-30 aC. Fons d’art privat. CAT7
Mascara funeraria d’un sarcòfac antropomorf 260 x 230 x 90 mm Fusta estucada i policromada. Circa 304-30 aC. Fons d’art privat. CAT7
Els escarabeus-Segell del Museu Arqueològic Enrique Escudero del Camp de Cartagena Escarabeu-Segell de pedra negra, datat al segle IV aC., mesura 14 x 10 x 7 mm., trobat fora de context a la Necròpolis Ibèrica de Los Nietos. Les línies Saber més…
En el Museu Juan Cabré de Calaceit, comarca de la Matarranya, Franja de Ponent, trobem aquesta lluerna molt especial. Llàntia amb decoració inspirada en escenes nilòtiques Numero: 0078Classificació Genèrica: Indústria ceràmicaObjecte/Document: LlàntiaMatèria/Suport: CeràmicaTècnica: EmmotllatMides: Alçada = 29 mm; Longitud = Saber més…
La Fossa del segle VI aC. a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) Sens dubte, una de les troballes més sorprenents (per poc habituals), fou la d’un escarabeu de pasta de vidre, atribuïble als tallers de Naucratis i datat a l’època de Psamètic Saber més…
El Museu de la Miniatura, d’Ordino a Andorra https://museus.ad/museus/museu-de-la-miniatura El Museu de la Miniatura, d’Ordino a Andorra, és un espai expositiu de gran interès per als amants de l’art, especialment per a aquelles persones que valoren la minuciositat dels detalls. Saber més…
Làpida funerària dedicada a la beata Thecla, nascuda a Egipte i morta a Tàrraco a l’edat de 77 anys.Aquesta làpida va aparèixer, desplaçada del seu lloc original, a l’interior de la nau central d’una basílica paleocristiana (gairebé arranada) que formava Saber més…
Pinta del fons del Museu de la Història de la Perruqueria Raffel Pagès. Es tracta d’una pinta d’os procedent de subhasta, datada al segle V dC. decorada amb motius circulars simètrics, manufacturada en tres capes sent la central més gruixuda, Saber més…
Afegim un nou museu en contingut de l’Antic Egipte, és la creació del perruquer Raffel Pagès, un extraordinari recopilatori d’utensilis i una extensa biblioteca. Tot a la Rambla Catalunya de la ciutat de Barcelona. Des de l’any 2000, el Museu d’Història Saber més…
En Salvador Costa Llerda ens parlava a Aula Orientalis en 2002 de l’inscripció que anomena la deesa de Serabit el-Khadim en el Museu de Montserrat.
Fragment d’una pàgina del diari d’excavacions, escrit per Emili Gandia, en la qual parla de la troballa d’una part de la placa amb text grec, el dia 29 d’octubre de 1908.