Museu Arqueològic – Museu Deu del Vendrell
https://museus.elvendrell.net/museu-deu/
https://arqueologiaelvendrell.blogspot.com/
El Museu Arqueològic del Vendrell mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l’època romana al Baix Penedès. S’ha dedicat una atenció especial als jaciments més interessants i a la vida quotidiana dels primers habitants de la comarca. Can Canyís, la cova de Vallmajor o Tomoví en són alguns exemples
Gran part del fons material existent al Museu prové de donacions d’aficionats a l’arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint a diferents indrets de la comarca. D’aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no hi cabia més. Aleshores van demanar a l’Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i el 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimera, on es va inaugurar el 1993.
Amb motiu de la rehabilitació de Cal Guimera, el 2025 la col·lecció arqueològica ha estat dipositada l’equipament municipal del Museu Deu de la vila, on podem veure algunes referències exposades.
Els principals jaciments que es troben representats en el fons són:
- Mas d’en Gual (el Vendrell)
- La Creu de Coma-ruga (el Vendrell)
- La Necròpolis de Can Canyís (Banyeres del Penedès)
- Cova de la Vallmajor (Albinyana)
- Tomoví (Albinyana)
- Cova del Garrofet (Querol, Alt Camp)
- Cova de la Vallmajor (Albinyana, Baix Penedès)
- Can Cerdanyès, també conegut com la Devesa o el Cortell (el Vendrell, Baix Penedès)
El més espectacular, però, és l’aixovar d’un suposat “guerrer” amb espasa de ferro, soliferreum, ganivets, una sivella de cinturó, un suposat casc i dues gamberes de bronze, que són de les més ben conservades i senceres que s’han trobat al litoral català, a més de 15 escarabeus i escaraboides.
Referencies:
| Padró i Parcerisa Josep, New Egyptian-Type documents from the mediterranean littoral of the iberian peninsula before the roman conquest, Orientalia Monspeliensia VIII, 1995 |
| Vilaseca Anguera S., Solé Caselles JM., Mañe Güell R., La necrópolis de Can Canyis (Banyeres, provincia de Tarragona) Trabajos de Prehistoria, Madrid número VIII, 1963. |
| El Vidre en museus de les comarques de Tarragona, Museu d’historia de Tarragona en coedicio amb altres museus de la demarcacio, 2004, col.leció Diffundere número 3. |
| Padró i Parcerisa Josep, Breus notes sobre els escarabeus i escaraboids de la necrópolis de can Canyis, Pyrenae (revista de prehistòria i antiguetat de la mediterranea, número 7, pag.129 |
| Padro i Parcerisa Josep, A propósito del escarabeo de la Solivella (Alcalá de Xivert, Castellón), y de otras piezas egipcias de la zona del Bajo Ebro.en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense, 1974, pag.71 ss |