| bartomeu per a egiptopedia | 05-10-2009 |
A l’Ombra. L’Altre Champollion
“Tu m’aconselles estudiar la pedra Rosetta i això és precisament el que faré”.
Així escriu, el 1804, Champollion al seu germà. Iniciant aquest el 1809 el seu estudi efectiu sobre Egipte.
Un 5 octubre 1778 naixia a la població de Figeac, Jacques-Joseph Champollion, conegut com Champollion-Figeac, arqueòleg francès.
Dotze anys més gran que el seu germà Jean-François (veure l’article de Yamila I., en aquesta mateixa revista Egipte, en el número anterior; Jean Francois Champollion – Fòrum Egipte: Viatjar i Història d’Egipte), va ser el seu preceptor i li va transmetre la seva passió per l’arqueologia.
Tot i ser un gran erudit, sempre es va mantenir a l’ombra, en el seu afany per formar al seu germà petit. Després de la mort prematura d’aquest als 41 anys, Jacques-Joseph editarà alguns dels seus treballs inacabats, en els quals ja havia contribuït àmpliament.
Com diem, va néixer al poble Francès de Figeac, al departament de Lot, fill d’un llibreter i d’una infermera, que a causa d’un accident es veuria postrada en una cadira de rodes. Germà gran de Jean François Champollion, arqueòleg que el 27 setembre 1822 desxifraria l’alfabet dels jeroglífics utilitzats pels egipcis. Jacques Joseph Champollion subvencionaria els estudis del seu germà Jean François. Va ser secretari de monsieur Fourier, el 1814 exercint de professor de grec i bibliotecari a Grenoble, però es va veure obligat a retirar el 1816 a causa d’haver pres part en els Cent Dies (Cent-Jours) *.
Sent destituït dels seus càrrecs a causa de la situació política de França, obligant-lo a refugiar al seu poble natal. El 1818 gràcies a uns amics parisencs torna a Paris on es va fer conservador dels manuscrits de la Biblioteca Nacional de París, i més de professor de Paleografia a l’École des Chartes, es col · loco al servei de monsieur Dacier, com a secretari personal. Monsieur Dacier va ser un hel · lenista important, que seria més tard professor de Jean François Champollion.
El 1849 va ser nomenat bibliotecari del Castell de Fontainebleau. Edito diverses de les obres del seu germà, i també va ser autor d’obres originals sobre temes filològics i històrics, entre els quals cal esmentar:
• Nouvelles Recherches sur les patois ou idiomes vulgaires de la France (1809),
• Annales des Lagides (1819)
• Nouvelles Recherches sud la ville gauloise d’Uxellodunum, assiégée et prise parell J. César, rédigées d’après l’examen des lieux et donis fouilles recentes, et accompagnées de plans topographiques et de planxis d’Antiquités (1820)
• L’Égypte ancienne (1839)
• Documents historiques Inèdits llencis des collections manuscrites de la Bibliothèque royale et des archives ou des bibliothèques des départements (1841)
• llatins Chartes sud papir du VIe siècle de l’ere chrétienne.
• Diversos estudis sobre els dialectes francesos.
Respecte a “L’Egypte ancienne”, París, 1839 tenim l’oportunitat de veure en les següents fotografies un exemplar de la primera edició, exemplar localitzat a la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona
__
______
___
Va morir a Fontainebleau el 9 de maig de 1867 i va ser enterrat en el Cementiri de Père-Lachaise a París al costat del seu germà.
*
El període conegut com els Cent Dies (en francès Cent-Jours), oCampanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili a Elba, fins al 28 de juny de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França.Aquest període posa fi a les anomenades Guerres Napoleòniques, aixícom a l’imperi francès de Napoleó Bonaparte.
L’expressió Cent Dies va ser usada per primera vegada pel prefecte de París, Comte de Chabrol, en el seu discurs de benvinguda al rei, i s’usatambé per referir-se a la guerra de la Setena Coalició. Aquest període va conèixer l’últim dels conflictes del llarg període napoleònic, i tant el RegneUnit com Rússia, Prússia, Suècia, Àustria i alguns estats alemanys van declarar al Congrés de Viena a l’Emperador francès fora de la llei i no el van reconèixer com a líder de la nació francesa, aliant-se en contra.