|
Museu d’Arqueologia de Catalunya -Girona
|
|
.  |
Plaça de Santa Llúcia |
|
El museu d’Arqueologia de Catalunya actualment, el formen els museus arqueològics de Barcelona i Girona, la ciutat grecoromana d’Empúries, el conjunt històric d’Olèrdola, el jaciment ibèric d’Ullastret, i també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
La seu de Girona està ubicada a l’antic monestir de Sant Pere de Galligants. |
|
 |
|
 |
 |
|
historia
|
|
|
La seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya té el seu origen en el Museu Provincial d’Antiguitats i Belles Arts, fundat el 1846 per la Comissió Provincial de Monuments, i és per tant, un dels més antics de Catalunya.
Entre el 1846 i el 1857 el museu va tenir diverses ubicacions, fins que el 1857 es va instal·lar al monestir de Sant Pere de Galligants, lloc en el que ha romàs fins ara i que li ha donat el nom amb el que és conegut tradicionalment. Els primers materials arqueològics que hi varen ingressar eren procedents en bona part d’Empúries, d’excavacions fetes per la Comissió de Monuments el 1846. També s’hi varen dipositar làpides i escultures romanes, de Gerunda, trobades a les obres que es realitzaven a les hores a la ciutat, que s’anava recuperant dels danys ocasionats per la Gerra de la Independencia. Altres col·leccions ingressades en bona part durant la segona meitat del s.XIX varen ésser els conjunts d’epigrafia medieval de la pròpia ciutat de Girona Des dels anys trenta, i en funció de la seva consideració de “provincial” el museu ha anat aplegant els materials arqueològics trobats a les excavacions de diversos jaciments de les comarques de Girona, des d’època prehistòrica fins a l’edat mitjana |
|
|
bibliografia
|
|
| Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne, Barcelona 2001 | |
| Padró Josep, Un escarabeo de ámbar procedente de las excavaciones de Rodhe (Roses), Ampurias 33-34, 1971-1972 pag.293-295 | |
| Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978. | |
| Padro i Parcerisa Josep. Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest, Études Préliminaires aux Religions Orientales dans l’Empire Romain, T,65, Leiden, vol.I, 1980: vol.II,1983: vol III, 1985 | |
| Botet i Sisó, Joaquin. Discursos leidos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. 27 Diciembre 1908. Establecimiento Tipografico de Dolores Torres.Gerona 1908 | |
|
altres referencies
|
|
|
|
|
|
noticies
|
|
 |
|
|
agraïments i credits
|
|
41º59’20.59″N 2º49’35.63″E