|
Museu d’Arqueologia de Catalunya -Empúries-
|
|
.  |
17130 Empúries – L’Escala |
|
L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIATé per objecte la gestió del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona pretén impulsar i coordinar al màxim nivell les iniciatives vinculades amb la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic del nostre país.
El museu d’Arqueologia de Catalunya actualment, el formen els museus arqueològics de Barcelona i Girona, la ciutat grecoromana d’Empúries, el conjunt històric d’Olèrdola, el jaciment ibèric d’Ullastret, i també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). La seu de Barcelona està ubicada a l’antic Palau d’Arts Gràfiques, construït a Montjuïc, a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal del 1929. |
|
 |
|
 |
 |
|
historia
|
|
| Al llarg del segle VII aC els pobladors indígenes d’aquesta zona de la costa de l’Empordà habitaven en diversos enclavaments situats en els promontoris i elevacions que sobresortien entre els aiguamolls. Un d’aquests assentaments de l’edat del ferro es trobava en un petit istme, concretament on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries. Aquest nucli de poblament, que es remunta fins a l’època del bronze final (segle IX aC), ja mantenia contactes comercials amb etruscos, fenicis i grecs durant el segle VII aC. A la primera meitat del segle VI aC, els comerciants grecs procedents de Focea fundaren, sobre aquest poblat indígena, un primer assentament (la Palaià Pólis), creant anys després un nou sector de la ciutat (la Néa Pólis), les restes de la qual formen part de l’actual visita al jaciment arqueològic (ciutat grega). La colònia es va anomenar Emporion, que en grec vol dir mercat. La ciutat es desenvolupà gràcies a l’activitat comercial que realitzaven els grecs amb els pobles indígenes de la Península. Precisament foren la seva influència i la seva cultura els elements que condicionaren l’evolució dels indígenes, donant lloc al naixement de la cultura ibèrica. Els pobladors ibers de l’Empordà pertanyien a la tribu dels indiketes. L’any 1908 s’inicia la recuperació científica d’Empúries i comencen les excavacions que han continuat gairebé sense interrupció, fins avui. |
|
|
bibliografia
|
|
| Baqués Estapé L. Las colecciones de antigüedades egipcias en los museos de cataluña y baleares. Información Arqueológica.num.22 Extraordinario. Barcelona 1976*Boletin informativo del instituto de prehistòria y arqueología de la diputación provincial de barcelona*pag.102-103 | |
| Baqués Estapé Lorenzo, Galería de personajes en las piezas egipcias de los museos catalanes y museo balear, I, II, III, IV, V-, Información Arqueológica nº10, 11, 12, 13 i 14. Barcelona 1973*Boletin informativo del instituto de prehistòria y arqueología de la diputación provincial de barcelona* | |
|
Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne, Barcelona 2001
|
|
|
Padro i Parcerisa Josep. Los Aegyptiaca Prerromanos de la península Ibérica.Actas del Congreso “El Mediterráneo en la Antigüedad: Oriente y Occidente”. Sapanu. Publicaciones en Internet II (1998)
|
|
| Padró i Parcerisa josep, L’Egipte Antic i Catalunya, Catedra de Cultura Catalana “Samuel Gili i Gaya” Lleida, 1976 | |
| Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978. | |
| Padro i Parcerisa Josep. Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest, Études Préliminaires aux Religions Orientales dans l’Empire Romain, T,65, Leiden, vol.I, 1980: vol.II,1983: vol III, 1985. | |
| Gandia, Emili. Diarus d’Empúries per Emili Gandia: campanyes dels anys 1908 i 1909. ( introducció de Ripoll i Perelló Eduard).Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barceloba 1980. | |
| Padr i Parcerisa Josep. Los escarabeos de Emporiom a miscelanea Arqueologica XXV Aniversario de los cursos Internacionales de prehistoria y Arqueologia en ampurias (1947-1971), tomo II, Barcelona 1974, pp 113-125 | |
| Botet i Sisó, Joaquin. Discursos leidos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. 27 Diciembre 1908. Establecimiento Tipografico de Dolores Torres.Gerona 1908 | |
|
altres referencies
|
|
 |
|
|
|
|
|
noticies
|
|
Nou Centre acollida visitants. |
|
|
agraïments i credits
|
|
42º07’50.26″N 3º07’13.38″E