Mai no moriran, si pronunciem el seu REN |
Ubach i Medir, Bonaventura (1879 Barcelona – 1960 Montserrat)
Biblista i orientalista. Nat a Barcelona el 2 d’abril de 1879, mori a Montserrat el 19 de Febrer de 1960. Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902. Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat (1902-06 i 1910-13), sojornà a Jerusalem (1906-10), on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí. Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la “Revista Montserratina” i la narració del seu viatge El Sinaí (1913, reeditat el 1951). Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac a Roma, al Pontifici Istituto Anselmiano. Intervingué (1917) en els preparatius per a la creació de la Congregació Oriental i del Pontificio Istituto Orientale, on ensenyà siríac i hebreu (1918-20). Fruit d’aquestes classes fou la publicació de la gramàtica d’hebreu Legisne Toram? (1919), que fou adoptada en molts seminaris i universitats i reeditada diverses vegades. De tornada a l”Orient el 1922, tingué una vinculació molt plena amb l”Església Siríaca catòlica (n’adoptà el ritu, col·laborà amb el patriarca Efrem Rahmani en les tasques d’edició dels llibres litúrgics siríacs, envià a Pius XI, el 1923, una memòria sobre un treball en bé dels siríacs jacobites, etc). El seu viatge per Mesopotàmia (1922-23), on adquirí, entre molts altres objectes, el talent que és al Museu de Montserrat, el descriví en el Dietari d’un viatge per les regions de l”Iraq, que roman inèdit, llevat d’alguns fragments. Després d’una nova docència a Roma, el 1924 anà a Jerusalem, subvencionat per Francesc Cambó, per endegar el projecte d’una versió catalana de la Biblia a compte de la Fundació Sant Damas de Barcelona. La discrepancia de criteris féu que es trenqués la col·laboració entre aquesta entitat i el monestir de Montserrat; llavors emprengué sol l’obra que havia d”ésser coneguda com la Bíblia de Montserrat. Hi publica els volums següents: El Gènesi (1926), L”Èxode – El Levític (1927), Els Nombres – El Deuteronomi (1928), El Psalteri (1932), I i II de Samuel (1952), i els volums d’il·lustració El Gènesi (1929) i L”Èxode – El Levític (1934). De tornada definitivament a Montserrat el 1951, hi continuà els treballs bíblics i hi creà un petit nucli d’estudi de l”Església Siríaca; el 1952 publicà Litúrgia siríaca de Sant Jaume. Anàfora dels XII Apòstols, versió de la missa siríaca.
Aquest Benedictí fou membre de la comissió Bíblica Pontificia, des de 1940. Torna a Montserrat el 1951, on mori als 65 anys. Va visitar el Sinai els anys 1910, 1927 i 1932. Medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya, el 1935. |
Bibliografia de Bonaventura Ubach i Medir
|
Extret entre altres de: 1.Dom Bonaventura Ubach: L’home, el monjo, el biblista. Romuald M. Díaz i Carbonell: pròleg de Aureli M. Escarré, Abat de Montserrat. Editat per Aedos, 1962. D LVIII 8º 2127
2.Egipte en el pensament del P. Bonaventura Ubach. P. Guiu Camps, pròleg de P. Josep de C. Laplana. Editat a Cuadernos de Egiptología MIZAR – Nº3, 1998, pag. 9 |