En el Museu Juan Cabré de Calaceit, comarca de la Matarranya, Franja de Ponent, trobem aquesta lluerna molt especial. Llàntia amb decoració inspirada en escenes nilòtiques Numero: 0078Classificació Genèrica: Indústria ceràmicaObjecte/Document: LlàntiaMatèria/Suport: CeràmicaTècnica: EmmotllatMides: Alçada = 29 mm; Longitud = 109 mm; Diàmetre = 75 mm Lucerna “monomyxus” incompleta, li Saber més…
La Fossa del segle VI aC. a Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) Sens dubte, una de les troballes més sorprenents (per poc habituals), fou la d’un escarabeu de pasta de vidre, atribuïble als tallers de Naucratis i datat a l’època de Psamètic II, cap al segon quart del segle VI aC. A Saber més…
El Museu de la Miniatura, d’Ordino a Andorra https://museus.ad/museus/museu-de-la-miniatura El Museu de la Miniatura, d’Ordino a Andorra, és un espai expositiu de gran interès per als amants de l’art, especialment per a aquelles persones que valoren la minuciositat dels detalls. Està ubicat a la localitat d’Ordino i es compon d’obres Saber més…
Làpida funerària dedicada a la beata Thecla, nascuda a Egipte i morta a Tàrraco a l’edat de 77 anys.Aquesta làpida va aparèixer, desplaçada del seu lloc original, a l’interior de la nau central d’una basílica paleocristiana (gairebé arranada) que formava part del gran conjunt paleocristià del suburbi de Tàrraco situat Saber més…
Pinta del fons del Museu de la Història de la Perruqueria Raffel Pagès. Es tracta d’una pinta d’os procedent de subhasta, datada al segle V dC. decorada amb motius circulars simètrics, manufacturada en tres capes sent la central més gruixuda, les pues són tallades a banda i banda.
Afegim un nou museu en contingut de l’Antic Egipte, és la creació del perruquer Raffel Pagès, un extraordinari recopilatori d’utensilis i una extensa biblioteca. Tot a la Rambla Catalunya de la ciutat de Barcelona. Des de l’any 2000, el Museu d’Història de la Perruqueria Raffel Pagès, o Museu de la Perruqueria Raffel Saber més…
En Salvador Costa Llerda ens parlava a Aula Orientalis en 2002 de l’inscripció que anomena la deesa de Serabit el-Khadim en el Museu de Montserrat.
Fragment d’una pàgina del diari d’excavacions, escrit per Emili Gandia, en la qual parla de la troballa d’una part de la placa amb text grec, el dia 29 d’octubre de 1908.
Fragment de pintura mural – Servei d’Arqueologia Municipal de València (SIAM) Fragment de pintura mural amb escena nilòtica descobert a la domus anomenada de Terpsicore. Apareix la part inferior d’una túnica que gairebé amaga un cocodril situat darrere. Aquest té la boca oberta i mostra les dents alhora que aixeca Saber més…
[Isi Sara]pi aedem / [simulacr]a porticus / [Numas N]umeni f(ilius) / [Alexandri]nus / [deuot]us faciu/[ndum cur(auit)] / [Έισι Σ]αράπι / [ναόν ξό]ανα / [στο]άν Νουμᾶς / [Νουμ]ηνίου Άλε/[ξαν]δρεύς/ [έυσ]έβες έπόει·«A Isis. A Sarapis. Numas, fill de Numenios, alexandrí, devot, va fer fer el temple, les estàtues i el pòrtic.A Isis. Saber més…