Altre petit tresor: Sejmet asseguda com a Mut. Sejmet, Sacmis en grec, era una deessa – lleó de caràcter sanguinari i terrible, originaria probablement de Menfis, la seva agressivitat es podia amansir i passar a ser Hathor o Bastet, era Saber més…
Isis mare de Harpòcrates al Museu Arqueologic d’Eivissa i Formentera. El Museu Arqueologic d’Eivissa i Formentera ens ha fet arribar noves imatges, aquest cop d’Isis. Germana i esposa d’Osiris i mare d’Harpòcrates (Horo nen). Va protegir al seu fill després Saber més…
El discret encant d’Anputo, l’antic déu de la mort. A les galeries del Museu de Montserrat, darrera el vidre d’una vitrina, es mostra tímidament aquesta malmesa figura de fusta, a la que li manca el cap, no te nom, no Saber més…
Un Papir de Babuit conservat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Publicat l’inventari papirològic de Catalunya ja tenim el primer fruit de l’acord i conveni de col·laboració, signat a Vic, per la revista Auriga, per a que els seus Saber més…
Un vol d’aus, des de Montserrat, passant pels Aiguamolls, fins Egipte Ens trobàvem als aiguamolls de l’Empordà, ens havien dit que des de les guaites els varen veure. Vaig repassar la llista dels ocells del parc natural, la PNAE[*], no Saber més…
Una nova incorporació del Museu de Montserrat, una figureta de Sejmet. Sejmet, Sacmis en grec, era una deessa – lleó de caràcter sanguinari i terrible, originaria probablement de Menfis, la seva agressivitat es podia amansir i passar a ser Hathor Saber més…
Incorporem més amulets “Patec Panteó” procedents del Museu d’Eivissa. El Museu Arqueologic d’Eivissa i Formenterals ens ha fet arribar noves imatges, arribant a les 200 les que ja tenim. dins de les darreres podem veure Patecs Panteos, que es confonen Saber més…
Estàtues votives d’Afrodita-Isis; Manifestacions religioses sincrètiques Volíem apropar-vos a una de les joies de la col·lecció arqueològica del P. Bonaventura Ubach dins del Museu de Montserrat i de les seves sales de patrimoni arqueològic. Aquesta joia és l’estàtua votiva d’Afrodita-Isis. Saber més…
“La vida de Sinuhè o El gust de la mort”. Promogut per l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, es tracta d’una nova traducció de la història de Sinuhè. Traduida per en Jordi Fortuny Boladeras amb il·lustracions d’en Perico Pastor i prefaci Saber més…
La Traducció dels textos de les Piràmides de l’antic Egipte al català Fruit d’un dels projectes de la URE, Unitat de recerca Egiptològica, de l’Institut del Pròxim Orient Antic. Universitat de Barcelona. Aquesta primera traducció i publicació al català dels Saber més…