mataro0002
.
Propietat de Museu de Mataró
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu de Mataró.
nom
Fragment terracota de Bes
mides
aprox. 2-4 cm
material
Fang cuit emmotllat
procedencia
excavació poblat iberic de Burriac-maresme
època/dinastia
referencies
  • Bes; Deu nan d’origen africà. Despullat i amb les cames arquejades, du plomes , mascara i cua de lleopard. Protector de les dones, de l’embaràs i del part, se l’associat amb l’alegria, l’amor i el vi, essent un déu protector de la llar. malgrat el seu aspecte era un geni bondadós
    L’amulet del déu Bes va ser usat durant tota l’historia d’Egipte, especialment per les dones, els nens, però també ajudaven al difunt a renéixer en l’altra vida.
    En F. Petri a la seva publicació “Amulets”, el qualifica amb en número 188 com a Bes o Besa, el nom natiu de Cynaelurus Guttatus. El déu dels nens, de la dansa i jocs.
comentaris
Per: Joan F. Clariana

A Burriac (Cabrera de Mar), durant les actuacions de l’època de la postguerra, s’hi localitzà un petit fragment de testa d’una terracota representant aquesta divinitat.
La peça en qüestió, veiem que es tracta de la testa d’una figureta de terracota, feta a motlle, representant el déu Bes. Podem apreciar clarament els seus trets fisionòmics, amb els arcs ciliars molt marcats, la mirada molt penetrant amb els ulls sortints, treu la llengua ostensiblement vers el costat esquerre i s’aprecia molt precàriament la barba i l’arrencament del plomall que portaria damunt el cap. L’argila, veiem clarament, pel seu característic color beix i poca duresa o consistència de la mateixa, així com la presència de diminutes partícules brillants, que provindria d’Eivissa mateix.
Havia estat trobada en les excavacions arqueològiques que els membres de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu de Mataró feien a finals dels anys quaranta en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), però es desconeix amb precisió el lloc, dins el poblat, on fou exhumada.
La fotografia de la mateixa va ser publicada per Marià Ribas en l’obra “El poblament d’Ilduro”, a l’any 1952. La peça s’havia conservat en la col·lecció privada de l’artista mataroní Jordi Arenas i, posteriorment, a la seva mort aquesta passà al Museu de Mataró (llegat Arenas 2003).

bibliografia
  1. CLARIANA, J.F.: “Nota sobre el culte i espais sacres a Cabrera de Mar (El Maresme)” Sessió d’Estudis mataronins 2007, pp. 19-38. Mataró 2008.
  2. RIBAS, M.: El poblament d’Ilduro. Barcelona, 1952.
  3. Imatges, texts i referencies, els citats i tambe veure web
procedencia imatges
  • Propietat de Museu de Mataró
modificat  30/12/2013