mataro0003
.
Propietat de Museu de Mataró
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu de Mataró.
nom
Amulet rectangular
mides
aproximadament 10 x 10 x 4 mm.
material
pasta vidrada de color verd clar
procedencia
excavacio (veure comentari inferior)
època/dinastia
referencies
    • Horus, per venjar la mort del seu pare, va declarar la guerra a Seth. Horus va vèncer, però en la contesa va perdre un ull. L’amulet en forma d’ull, Udjat, sembla haver estat d’ús universal en totes les èpoques. Els egipcis el portaven per aconseguir-ne una vista sana i protecció.
      Classificació segons Petri com amulet: Déus o teofórics. Amulet Udjat, amb gravat en dos costats, fet servir com un penjoll. Paral·lel a la classificació de Petri, amb el número 141.
Escanejat de la publicació de F. Petri: Amulets, plana XXV
comentaris
Per: Joan F. Clariana

Conservat en el Museu de Mataró i exposat en les seves vitrines, veiem un curiós amulet de pasta de vidre opac de color verd clar, de forma quasi quadrangular, que fa poc més d’un centímetre de costat per gairebé 4 mm de gruix. Fou trobat en les excavacions que es realitzaren en el carrer Na Pau a l’any 1997 i prové d’un context estratigràfic datable del segle I aC (Cela et alii 2003, p. 36). Estava foradat pels costats, per adaptar-ho com a penjoll o element giratori (potser d’un anell).

La importància d’aquesta peça rau en el fet que es tracta del primer objecte de tipus egipci trobat a Mataró. Veiem el clar paral·lelisme que presenta amb els característics amulets d’Hathor i l’ull “udjat”.
En l’anvers, veiem el que sembla un òvid vers l’esquerra i que no es altra cosa que la representació de la deessa egípcia Hathor, equivalent a l’Afrodita greco-romana (una de les formes usuals en les seves imatges era la figura d’una vaca amb el disc solar, “uraeus”, entre les  banyes). En aquest cas copsem que, al seu damunt, hi ha una mitja lluna de cap per avall i un punt o cercle, representació que, així mateix, podríem associar amb la deessa púnica Tànit (coincident amb la que veiem en una estela de Cabrera de Mar, conservada a la Fundació Burriac). Davant la figura de l’òvid veiem el que sembla una petita figura zoomorfa, potser una au (?).
En el revers, hi ha una imatge que, inicialment, fou identificada com un vaixell i que podem comparar amb els amulets en forma d’ull o “udjat”. L’ull del déu falcó s’identifica amb el déu Horus (espós d’Hathor), seria l’equivalent al déu Apol·lo de la mitologia greco-romana i déu de la creació segons la mitologia egípcia. La llegenda explica com Horus, lluitant contra Seth, que anava disfressat de porc (adversari del déu Osiris), va ferir-lo, perdent l’ull i fou guarit pel déu Thot (déu de l’escriptura).
Era un tipus d’amulet molt estès a l’antiguitat, per a la protecció contra el mal d’ull i pel desig de  tenir bona vista (salut i agudesa visual). L’exemplar de Mataró, es tracta d’un model cronològicament evolucionat per la qual cosa costa identificar els seus elements.
bibliografia
  1. CLARIANA, J.F.: “Nota sobre el culte i espais sacres a Cabrera de Mar (El Maresme)” Sessió d’Estudis mataronins 2007, pp. 19-38. Mataró 2008.
  2. RIBAS, M.: El poblament d’Ilduro. Barcelona, 1952.
  3. Imatges, texts i referencies, els citats i tambe veure web : Les Muralles d’Ilturo
  4. Andrews, Carol. 1994 Amulets of Ancient Egypt. University of Texas Press, Austin.
  5. Petrie, W.M. Flinders. 1914 Amulets. Constable & Company, London, UK.
  6. Fernandez Jordi H. – Padro Josep. Amuletos tipo egipcio museo arqueologico de Ibiza. Treball MAI.
procedencia imatges
  • Propietat de Museu de Mataró
modificat  03/04/2014