Un vol d’aus, de Montserrat, pels Aiguamolls, fins Egipte

Un vol d’aus, des de Montserrat, passant pels Aiguamolls, fins Egipte

Ens trobàvem als aiguamolls de l’Empordà, ens havien dit que des de les guaites els varen veure. Vaig repassar la llista dels ocells del parc natural, la PNAE[*], no havia confusió o deia ben clar:

Oca egípcia i Fredeluga.

 Em venir al cap la darrera visita al Museu de Montserrat on en una replica molt ben feta d’un relleu de la tomba de Ti a Saqqara, permet veure aquest noble en una escena de pesca al Nil, envoltat d’aus, en una exquisida representació del medi humit egipcià. És, en aquest relleu on també les vaig poder veure.

Oca egípcia, amb nom científic: Alopocen aegyptiaca, en castellà: Ganso del Nilo i en Angles: Egyptian Goose.

La famosa pintura de les Oques de Meidum, les mostra en una escena de caça d’aus en xarxa, pintades en estuc. Aquesta pintura pertanyia a la mastaba de Nefermaat i a la seva esposa Atet, datada quan Seneferu fou faraó en la IV dinastia. La mastaba descoberta per Auguste Mariette en 1871, fou estudiada per Petrie. El fris de les oques es trobava a la capella d’Atet.

I també, la Fredeluga, amb nom científic: Vanellus vanellus, també dita: Somiafreds, així com Judia al País Valenciá o Juia de Prat a les Balears. En castellà: Avefria i en Angles: Lapwing.

Aquesta au, va ser utilitzada en l’escriptura jeroglífica con a representació de la gent, del poble egipci, se l’anomena au Rejit.

Com a curiositat addicional a la nostra visita al parc natural dels aiguamolls de l’Empordà va ser poder visionar uns exemplars que també duen un nom proper, es tracta del Aegypius Monachus, si, un volto, el mes gran, el Volto Negre (en angles Cinereous Vulture, en castellà: Buitre Negro. Pero !!! no n’hi han a Egipte, encara que el seu nom ens hi porti.

Te aquest nom gracies a Marie Jules César Lelorgne de Savigny (5 d’abril de 1777–5 d’octubre de 1851) que va ser un zoòleg francès. El 1798 viatjà a Egipte formant part de l’expedició organitzada per Napoleó. Va contribuir a la confecció de l’obra de 1809, Description de l’Égypte.
Aqui podem observar la distribució geografica de les dues primeres aus.