MUSEU ARQU. BARCELONA

. 

L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

Té per objecte la gestió del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona pretén impulsar i coordinar al màxim nivell les iniciatives vinculades amb la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic del nostre país.
El museu d’Arqueologia de Catalunya actualment, el formen els museus arqueològics de Barcelona i Girona, la ciutat grecoromana d’Empúries, el conjunt històric d’Olèrdola, el jaciment ibèric d’Ullastret, i també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC). La seu de Barcelona està ubicada a l’antic Palau d’Arts Gràfiques, construït a Montjuïc, a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal del 1929.

Els antecedents remots de les col·leccions del museu es troben en la tasca de recuperació duta a terme durant el segle XIX per institucions com la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona o la Comissió Provincial de Monuments. L’any 1879 l’Estat crea el Museu Provincial d’Antiguitats, a la capella de Santa Àgata. A partir de 1882 es creen al parc de la Ciutadella, per iniciativa municipal, un seguit d’instal·lacions museístiques, fins a la fundació, l’any 1915, del Museu d’Art i del Museu d’Arquelogia a l’antic arsenal de la Ciutadella (actual Parlament de Catalunya).
El 1932, La Generalitat republicana funda el nou Museu d’Arqueologia de Catalunya a l’edifici on es troba actualment, el Palau d’Arts Gràfiques, un pavelló d’inspiració renaixentista de l’Exposició Universal del 1929, que s’inaugurà el 1935 amb Pere Bosch Gimpera com a director. El Museu recull les col·leccions d’arqueologia del Museu del Parc de la Ciutadella, el fons lapidari de Santa Àgata, pertanyent a l’Estat a més de nombrosos fons de diverses procedències. Després de la Guerra Civil (1939) es transfereix la gestió del Museu – ara nomenat museu Arqueològic de barcelona – a la Diputació de Barcelona.
S’obre una llarga etapa en què es produeixen, gradualment, diverses reformes i ampliacions de l’exposició permanent, com també la reorganització dels serveis i les dependències internes. Paral·lelament, el museu assumí funcions de salvaguarda del patrimoni arqueològic i desenvolupà nombrosos programes d’excavacions arqueològiques. El 1995 la Diputació va transferir la gestió del museu a la generalitat de catalunya, de manera que va passar a formar part del Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Griñó Raimundo, Sobre un cono funerario egipcio con inscripción del Museo Arqueológico de Barcelona, Ampurias XXX, 1968. pag.253-261

Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne, Barcelona 2001

Padró Parcerisa Josep. Ingrés d’una col·lecció d’amulets egipcis al museu d’arqueologia de Barcelona. Ampurias 41-42 1979-1980. pag.417-419

Saura i Sanjaume Marta. Els Sarcofags Egipcis dels Museus de catalunya i Balears. Tesi a la U.B 2000

La molt important Biblioteca del museu compté, matèries de Prehistòria i Història Antiga, Medieval i Etnologia entre altres, el seu fons es de 35.560 llibres i 1554 publicacions periòdiques