“Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” 
Projecte de la nova secció del Museu de Montserrat

Les obres dutes a terme durant els anys 2011 i 2012 per pavimentar la plaça principal de Montserrat, en front del monestir, van comportar un magnífic regal afegit. A fi i efecte de regularitzar el paviment, en comptes de terraplenar i piconar el subsòl, l’arquitecte Arcadi Pla va optar per buidar les runes i sostenir el paviment amb unes grans bigues. El resultat va ser que es va crear un espai magnífic de gairebé 1.200 metres quadrats, en una zona tangent a la que actualment ocupa el museu.
En aparèixer aquest espai soterrani i insòlit de seguida es va pensar que la seva destinació natural havia de ser com a museu, es destinaria a organitzar i ampliar la secció arqueològica ja existent al Museu de Montserrat.
 Un dels aspectes més rellevants de l’obra realitzada, és que el moviment de terra per remodelar l’estructura de la part esquerra de la plaça superior ha permès recuperar “unes dependències antiquíssimes i fins i tot ha deparat alguna sorpresa que ha depassat el projecte inicial com ha estat l’aparició de dues parets del Montserrat medieval”, que s’han conservat amb una modificació del projecte.
Aquestes velles dependències queden visualment amagades sota la plaça, però s’han rehabilitat i consolidat, el que ha permès crear un espai nou quedant a punt per a usos futurs en una futura ampliació del museu.

Val a dir que malgrat que l’espai és tan gran com el d’una planta de l’actual museu, només permet l’exposició d’una tercera part dels materials que ha assolit el fons després de les darreres donacions.

El espai en què estarà ubicada la secció “Arqueologia del món antic i de cultures llunyanes” és subterrani, i encara per  condicionar, però resulta enormement suggerent per a la finalitat que pensen donar-li. És una mena de viatge en el túnel del temps en el qual les peces arqueològiques troben una ambientació que incrementa l’enigma que amaguen. Una bona mise-en-scène, una il·luminació apropiada i una climatització perfectament controlada poden fer la resta perquè aquesta part del museu causi una experiència inoblidable al visitant.

Clar esta, que tot bon projecte ha de tenir un Menú, un guiatge que determini con seran les coses.

Prehistòria

• Podríem començar amb una selecció d’eines del Paleolític inferior i mitjà: puntes de llança i destrals de mà provinents d’Egipte (antic Museu Bíblic).

Cultura neolítica explicada amb els materials dels jaciments de la Cova Gran i de la Cova Freda de la muntanya de Montserrat: ceràmica cardial i un parell de sepulcres sencers amb el seu aixovar.

Cultura ibèrica amb materials procedents dels jaciments montserratins: una sepultura sencera, materials ceràmics i una col·lecció de figuretes exvots de bronze.

Cultures històriques. Mesopotàmia

Inicis de l’escriptura amb una selecció de tauletes cuneïformes.

• Documents històrics importants: maons de dedicació de ciutats i temples, de Nabucodonosor II o Gudea.

  • Col·lecció de segells cilíndrics sumeris, babilònics, assiris, neobabilònics i hitites amb les seves empremtes (any 3400 – 600 aC).
  • Figuretes de ceràmica de divinitats assirobabilòniques i figures antropomorfes i zoomorfes de bronze (donació Caja Madrid).
  • El comerç: pesos de diorita, el talent. El fragment de kudurru (1500 aC).

• Recipients de ceràmica decorada de Gilan, rítons en forma de toro d’Amlash juntament amb d’altres provinents de Súmer (donació Caja Madrid).

Xipre

• La nombrosa col·lecció de ceràmica xipriota que el P. Ubach va adquirir a Alexandria té una gran importància. Consta de grans vasos i recipients per a llet, aigua i vi, plats, vasos en forma de brau, i abraça períodes que van del 2200 al 300 aC. Totes les peces són decorades amb els temes característics d’aquesta cultura. Caldria que la major part d’aquesta col·lecció estigués exposada.

• La donació Caja Madrid ens permet d’afegir-hi la figura Guerrer amb quadriga (700 aC) i dos atuells més anteriors a l’any 1000 aC.

Món Clàssic i hel·lenístic

• Aquesta secció i les que seguiran constituirien la part amb més novetat de la nova instal·lació.

• Començarem per la cultura grega arcaica: cap de marbre d’un kourós (segle VI aC), vasos de ceràmica amb figures ne gres i altres de figures blanques ja d’època clàssica procedents de la Magna Grècia amb materials pro- cedents de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Obtindrà un relleu especial la cultura etrusca: cap d’Aquelous del segle IV aC. Urna funerària, bols i altres recipients de ceràmica negra pertanyents a les cultures vil·lanoviana (segles IX-VIII aC), de Daunia (segle XI-IV aC) i de Bucchero (s. VI aC).

Cultura hel·lenística i romana. Una selecció de tanagres alexandrines adquirides pel P. Ubach a les quals afegirem les de Beòcia de la donació Busquets, totes del voltant del segle III aC.

• Un cap de matrona romana procedent de Petra, Jordània (segle I dC) de la donació Caja Madrid.

• Una part de la gran col·lecció de vidres hel·lenístics i romans adquirits pel P. Ubach, que havien estat exposats al museu anteriorment.

• Una selecció de llànties de bronze i de terrissa hel·lenístiques, romanes i bizantines, procedents del Museu Bíblic i de les donacions Busquets i Caja Madrid.

• Altres materials de petites dimensions paleocristians i bizantins: ampullae de Sant Menes, ponderals, etc.

Teixits coptes: dues túniques senceres i diversos fragments que aniran variant.

Monetari. Una selecció de les peces més rellevants de la col·lecció de l’Antic Museu Bíblic: tetradracma d’Atenes
(segle V aC), monedes selèucides de ciutats estat i ptolemaiques; monedes diverses d’Israel: herodianes, procuradors romans, Iudea Capta. Emperadors romans. Emperadors bizantins.

Cultures de l’Extrem Orient

• Ben singular podria resultar l’àmbit dedicat a les cultures asiàtiques, fins ara del tot desconegut en el nostre museu. La majoria d’objectes que formarien part d’aquesta secció van arribar també per la donació de Caja Madrid, als quals s’han agregat altres procedents d’altres donacions.

Cultura hindú: Shiva Ardenari, Vijayanagar, Índia, s. XVI-XVII, relleu de pedra d’una divinitat vishnvita (segle IX-X).

Xina: Gerra trípode de bronze (segle IV aC), gerro de ceràmica vidrada (segle XVI), urna funerària de ceràmica celadon, dinastia Song (segle XII).

Altres cultures budistes: Tambor ritual de bronze, Vietnam (600-100 aC), Buda assegut daurat de Tailàndia, Garuda de Nepal (segle XII), escultura policromada de monjo orant del Tibet (primeria del segle XIX).

Art Amerindi

La secció que dedicarem a les cultures de l’Amèrica Precolombina constituirà també una gran novetat atesa la quantitat i la varietat del material que ha arribat darrerament al Museu de Montserrat procedent de Caja Madrid i de la donació recent del Sr. Josep Roca Trescents.

Mèxic i Centreamèrica: peces de cultura olmeca (1200 aC), cultura de Veracruz, Nayarit, Colima, Jalisco (100 aC – 250 dC), cultura asteca (segle IV dC), cultura maia

(1200 – 1500 dC), consistent en figures de ceràmica policromada i algunes escultures de pedra.

Colòmbia. Els materials procedents de Colòmbia són els més nombrosos. Cal destacar les set grans urnes funeràries amb tapa. Les altres figuretes i vasos decorats pertanyen a les diferents cultures que van existir a la zona.

Altres cultures sud-americanes: Figuretes procedents d’Equador, Perú, Argentina i Illa de Pasqua.

Cultures aborígens primitives

Inclouríem ací, de manera testimonial, algunes peces de les cultures del Pacífic: Pàpua, Indonèsia i Timor; són escultures antropomorfes, algunes de considerable alçada, i una urna funerària de fusta. 

Destaquem, com no pot ser d’altre manera:

L’Egipte faraònic

• Començaríem amb els materials predinàstics, anteriors al 3000 aC.

La toilette: vasos d’alabastre, flascons de pasta vítria, paletes per a mixtures, collarets, escarabeus.

El panteó egipci: figuretes i amulets de les diferents divinitats.

Caps reials i altres escultures.

Cambra funerària, for- mant un àmbit específic: mòmia de persona; els quatre sarcòfags; vasos canopis; ganivets; màscares funeràries. Aixovar funerari: barqueta, tauleta, cons funeraris, uishebti, portadores d’ofrenes, mòmies d’animals, gran vas policromat (als materials de l’antic Museu Bíblic, afegim els de les donacions Busquets i Caja Madrid)

• Si fos possible podríem dedicar un petit espai a l’escriptura jeroglífica, demòtica, copta (no estaria de més afegir algun papir de la Biblioteca). 

Com podem veure el projecte és ambiciós. El material de què es disposa és quantiós, molt més que l’espai disponible, i abunden obres de gran qualitat plàstica amb un valor estètic que ultra- passa el context històric. Aquesta nova planta dedicada a l’arqueologia del món antic i a les cultures llunyanes del Museu de Montserrat aprofundirà i refermarà la seva primera identitat, eixamplarà horitzons i l’obrirà encara més a la globalització cultural que albira tant de futur.

Extracte de la publicació del Museu de Montserrat; El Propileu. Podeu llegir la publicació sencera en aquesta adreça:
http://www.museudemontserrat.com/docs/el-propileu—15_292_ca.pdf
 L’article amb autoria d’en  Josep de C. Laplana, director del Museu de Montserrat, i Montse Marín Grau, conservadora tècnica, el trobareu a la pagina 17. Article original en català.