- Un gran desenvolupament de la ceràmica té lloc a les primeres civilitzacions de les valls mesopotàmiques (Sumer, Babilonia i Assíria) i a Egipte, entre els anys 5.000 i 2.500 a. C.
En els seus inicis es tracta d’una ceràmica encara poc perfeccionada, feta totalment a mà. Mes endavant la ceràmica es perfecciona amb dues aportacions transcendentals: la roda de terrisser i el forn de doble cambra.
En aquest període apareixen ja els primers càntirs, quasi sempre zoomòrfics (amb formes d’animal), utilitzats per a posar-hi líquids molt preuats (perfums, olis, …) i usats en cerimònies religioses, funeràries i altres rituals.
Els humans sempre hem sentit una certa fascinació per copsar com un element de la cultura material o immaterial que sentim com a propi té alhora una presència universal, fet que atorga a aquest objecte una transcendència. Això és el que passa amb el càntir: de la seva presència que crèiem gairebé exclusiva del sud de l’Europa occidental hem descobert com en “dosis” més o menys altes, els càntirs són presents en multitud de països, i Egipte no fou diferent.
|
