| Col·lecció Mariano Cano Abellán | |
| La col·lecció egípcia Dr. Mariano Cano, fou adquirida i resta exposada al Museu Egipci de Barcelona per voluntat expressa dels seus hereus, perquè romangui a la ciutat de Barcelona. | |
 |
|
 |
|
| A mitjans dels anys 50, el Dr. Mariano Cano Abellán (1917-1991) va estar al Caire per a completar els seus estudis sobre medicina tropical. Gran apassionat de l’art va aprofitar la seva estada a Egipte per endinsar-se en la historia i les cultures del país. El seu profund interès per l’art antic el porta a formar una petita col·lecció de peces adquirides en diferents antiquaris d’El Caire i de Luxor. | |
 |
|
| Les 17 peces estan acompanyades d’una sèrie de fotos en blanc i negre de l’època de cadascuna, en els reversos, escrits a mà amb ploma i francès i amb la descripció i signatures de Monsieur Phocion, i segells, figuren els certificats d’autenticitat en el moment de la compra, fets pel antiquari grec xipriota Tano Antiquities gallery (El Caire) i hi ha altres d’en Sayed Molattam (Luxor). Es poden consultar a la Biblioteca del Museu Egipci de Barcelona. | |
|
|
. |
|
| En els anys cinquanta, el doctor Mariano Cano va viatjar a Egipte amb un amic de Barcelona que patia de esquistomatosis -també anomenada bilharzia o bilharziasis-, malaltia parasitària bastant habitual provocada per un cuc i que s’adquireix comunament a banyar-se en aigües infestades dels cargols que són els reservoris naturals de les larves del paràsit. En aquesta època la malaltia -endémica a Egipte i altres països en vies de desenvolupament- era poc coneguda a Espanya i el viatge tenia com a objectiu que el metge aprengués a tractar-la i guarís al seu amic, que l’havia contret durant les seves caceres a l’Àfrica. Cano va passar tres mesos al Caire estudiant medicina tropical amb els professors Naguib Makar i Fouad Z. Boutros i va ser durant aquesta època quan es va enamorar d’Egipte i de les seves antiguitats. Mariano Cano en el interí va reunir una interessant col·lecció d’antiguitats adquirides als antiquaris locals. La compra de peces, llavors, de l’Antic Egipte era completament legal i ho va seguir sent fins a 1979. Cano, instal·lat en el luxós i tradicional hotel Shepheard del Caire, es dedicava a visitar els antiquaris, especialment la Maison d’Antiquetés de la família grecoxipriota dels Tano, que funcionava al carrer d’Ibrahim Pasha (després Goumhoria) des de 1870, quan la va obrir Marius Panayiotis Tano, i regentava aleshores Phocion J. Tano. La família havia subministrat antiguitats fins al Louvre. Totes les peces de la col·lecció estan proveïdes del seu certificat d’autenticitat i acompanyades d’una foto en blanc i negre i una descripció escrita a mà, amb ploma, en francès, per Monsieur Phocion, un material complementari de molt sabor romàntic que també ha adquirit el museu. Durant la seva estada al Caire i les seves visites a Luxor, el metge va estar ocasionalment acompanyat per la seva dona -en l’adjunta fotografia veiem a tots dos, elegantment vestits per al sopar i atesos per nubis amb túnica i fez. La manera en què la col·lecció Cano ha anat a parar al Museu Egipci és, part de la “bonica història”. El metge va instal·lar la seva col·lecció a casa de Barcelona com un petit museu i no com un element decoratiu. En morir el 1991, la família es va plantejar de fer amb la col·lecció. “El 90% de la gent hauria venut les peces per separat a les cases de subhastes internacionals, és el més rendible. Però no van voler que es disgregués la col·lecció tan estimada pel seu propietari i es van posar en contacte amb La Fundacio Clos “. El museu no tenia pressupost per adquirir les 17 peces al preu que sens dubte obtindrien en subhasta. “No obstant això van preferir que es quedés la col·lecció a Barcelona i no es perdés la memòria de l’esforç i la passió col·leccionista del doctor”. Generositat poc pròpia d’aquests temps que pot qualificar-se de “acte culturalment heroic”, d ‘algú que aposta desinteressadament per la ciutat”. |
|
|
agraïments i crèdits
|
|