perpinyà0012
.
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu d’Historia Natural de Perpinyà.
nom
Estela d’Horus amunt els cocodrils
mides
86 x 45 x 29 mm.
material
Pedra calcaria
procedencia
Donació d’André Guiter (1823-1895)
època/dinastia
referencies
Número inventari 865.1.89
comentaris
L’Estela d’Horus del Museu d’ Historia a Perpinyà
Aquesta estela representa el nen Horus, dret sobre cocodrils creuats. El jove déu, que porta una trena lateral, sosté dues serps. L’Horus amb cocodrils (Horus cippus o estela d’Horus) és un grup d’antics amulets egipcis, o estàtues curatives. Els exemplars més coneguts són l’Estela Metternich (Museu MET), l’Estela Banobal, l’estàtua curativa de Djedhor (Museu Egipci del Caire) i l’estàtua del Sacerdot de Bastet (Louvre). L’estela d’Horus és un tipus específic d’estela màgica que es pensava per protegir dels animals salvatges.
La iconografia de la cara central va lligada a aquesta història: un nen agafa animals verinosos (serps, escorpins) o animals nocius (lleó, oryx). Es tracta d’Horus fill d’Osiris i Isis amagat als aiguamolls del Delta per escapar de Seth, l’assassí del seu pare. Aclaparat pel verí d’un animal, Horus es cura gràcies a la intervenció del déu del sol Ra i les paraules de Thoth, déu de l’escriptura.
L’estela de cocodril d’Horus forma part d’un grup d’antics amulets egipcis o estàtues curatives. Aquesta estela màgica protegia els animals salvatges, garantia la curació d’un home picat per un escorpí o mossegat per una serp: el malalt havia de beure l’aigua que havia fluït sobre el monument, agafant així la virtut curativa de les fórmules. La part posterior de l’estela està gravada amb febles jeroglífics, amb textos mitològics i màgics recitats per tractar malalties.
A la publicació: Amulets, il·lustrada amb imatges de la col·lecció egípcia de la universitat de Londres, en W.M. Flinders Petrie, el seu autor, classifica aquest tipus d’amulet com Amulets of Human-Headed Gods en el capítol VII: Amulets teofòrics. 144 Horus sobre els cocodrils. Protecció dels animals nocius.

Donació d’André Guiter (1823-1895)
André Guiter, originari de Saint-Laurent-de-la-Salanque, va ser el director de la Societat artística del Guisr, enginyer d’Arts i Oficis, cap de la secció topogràfica i cap de la secció d’obres a Ismaïlia, Egipte. Interessat en geologia, geografia, història, botànica i l’arqueologia, André Guiter es fa notar especialment pel seu interès per a l’arqueologia. El 1861 va fundar la Societat artística de l’istme de Suez, una societat culta.
bibliografia
  1. Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne , Barcelona 2001.
  2. Perraud Annie. La momie égyptiene du Muséum d’historie naturelle de Perpignan. Annales du Muséum, 12. 2003.
  3. Andrews, Carol. 1994 Amulets of Ancient Egypt. University of Texas Press, Austin.
  4. Petrie, W.M. Flinders. 1914 Amulets. Constable & Company, London, UK.
  5. Wierzbinriski Thomas. 2023. EGYPTE La Passion des Mondes. Catàleg de l’exposició 13/5 a 31/12 2023. Muséum d’Histoire Naturelle . Perpignan. ISBN 2-910106-15-2.
més imatges
modificat 3 de febrer 2025