Els contes d’en Tomeu -Tomeu’s tales
La nostra història d’avui transcorre en una imaginària línia de transport, amb la intenció d’unir diferents indrets que ens duran a un relat sencer.
Les parades de metro de Universitat a Barcelona, la de Tottenham Road a Londres, les estacions de tren a Assuan i Luxor i la de Om El Masryeen del metro de Caire, seran els nostres abaixadors.
Darrera Ankhnesneferibre
La que va ser probablement la darrera Divina Adoratriu, esposa del Déu i Gran esposa reial, Hekatneferu Merytmut-Ankhnesneferibre, apareix a la meva vida, en un antic i gastat llibre, de segona ma que vaig comprar en una llibreria de la meva ciutat.
Ankhnesneferibre va ser una princesa i sacerdotessa egípcia durant la dinastia XXVI. Era filla del faraó Psamètic II i la seva reina Takhuit. Va ocupar els càrrecs de Divina Adoratriu d’Ammó i posteriorment el d’Esposa del Déu Ammó entre el 595 i el 525 aC, durant els regnats de Psamètic II, Apries, Amosis II i Psamètic III, fins a la conquesta persa aquemènida d’Egipte.
Ella es la protagonista del nostre conte, si seguim el fil d’aquesta historia ens ha de permetre assolir una mica de coneixement d’una “gran” dona, filla de reis, que va romandre cèlibe i que “regne” durant 60 anys a Tebes, en la tempestuososa vint-i-sisena dinastia.
Barcelona
I aquí comença tot, en una llibreria de vell, del carrer Aribau de Barcelona, on els ancians llibres, gastats i cansats dormen als seus prestatges. El nom d’Alan B. Lloyd, cridà ma atenció, fou com un brillantor sobtat, la lectura posterior fou una lectura de descobriment, una primera edició, el seu títol: “A Companion to ancient Egypt, volumen I, de Alan B. Lloyd” i el cuc de la curiositat per aquesta princesa em va du al pròxim abaixador.
Londres
El British, el museu, es troba al carrer Great Russell, a sis minuts caminant de la parada de metro, vaig veure enseguida el magnífic sarcòfag, que encara conserva els jeroglífics que narren com va ser usurpat per l’escrivà reial Amenhotep Pimonthu, un alt funcionari d’August. Un magnífic sarcòfag de 260 per 117 cm. La usurpació es pot llegir a l’addició horitzontal del registre de jeroglífics a la vora exterior del taüt.
Però que fa aquí ?, ja ho sabre, abans haig de veure-la a ella, i això ha de passar en la pròxima parada d’aquest conte.
Assuan
El tren ens fa tremolar durant unes quantes hores, assegut bora la finestra, una lectura abreujada de: “God’s Wife Ankhnesneferibre de Edna R. Russmann”, em permet fer un tast de la dona, a la vegada que ja s’ha albira la Perla del Nil, Assuan. El seu museu anomenat Nubi, es un lloc tranquil, allunyat de la fastuositat del de Londres, però allí hi es, la princesa, imponent, transmetent el que nomes la seva estirp, la seva historia, pot transmetre: Immortalitat.
Luxor, riba occidental.
Riu a baix, ja em trobo a la preciosa Tebes, aquí hem de dedicar més temps, haig de mourem en ambdues ribes del riu. Deir el Medina amb les restes de les que foren les cases i tombes dels treballadors, que construïren els sepulcres de reis i reines, amb el petit temple ptolemaic i altres oblidades construccions, amaga al seu darrera, a nivell de terra i a les parets del penya-segat, uns pous-tombes, anomenades genèricament com “Tombes de les princeses Saïtes”.
La referenciada amb el numero 2003, que fou descoberta el 1832, te un pou de 30 metres de profunditat, el seu interior es van trobar corda, una corriola, i altres objectes que van pertànyer als aparells de la barcassa “Le Luxor” que comandada per Raymond de Verninac portar el 1831 l’obelisc del temple de Luxor a París, que es troba actualment a la plaça de la Concòrdia. També hi havia un informe que explicava que els oficials i la tripulació acompanyats per un intèrpret havia retirat del pou, el taüt de la reina Ahmose, “la mòmia de la qual havia estat cremada per Cambises”. En Georges Nagel aclareix que en realitat es tractava del sarcòfag de la nostre princesa, la Divina Adoratriu Ankhnesneferibre (Hekatneferu Merytmut), filla de Psamètic II.
No massa lluny, a Diamet, avui anomenada Medinet Habu, i l’estil saïta, com a Tanis, les divines Adoratrius, es varen fer enterrar, amb capelles incloses, però la nostra Ankhnesneferibre, no, només disposava d’una capella, de la qual només es te coneixement pels seus fonaments.
Luxor, riba oriental.
Canviem de riba, amb una trencadissa motora, anem a Karnak, volem saber-ne més de la nostra protagonista, però per això hem de trobar la capella de la Divina Adoratriu a Karnak. Tota la informació sobre una capella exclusiva de Ankhnesneferibre, ens porta fins aqui:
Sense deixar el recinte templer de Karnak, sabem que l’abril de 1904, en el famós amagatall de Karnak, Georges Legrain va descobrir una estàtua de Ankhnesneferibre, i una estela que registra la seva adopció com a ‘hereva’ per Nitòcris, filla de Psamètic I, i la seva posterior entronització com a l’esposa del déu Ammó. El text de l’estela i una traducció van ser publicats per Gaston Maspero el mateix any i una traducció anglesa de James Henry Breasted va aparèixer poc després. Per poder veure aquest text haurem de deixar Luxor i anar cap al nord.
El Caire
La ciutat ens rep amb el seu característic fragant olor d’herba del gessamí d’Aràbia. Ens apropem al Museu Egipci d’Antiguitats, a Tahrir, la plaça mes reconeguda de la ciutat, cerquem l’estela, cerquem una referencia: JE 36907, no hi es…… , ens diuen que ara es al nou museu a Giza, agafem el metro a Sadat i baixem a la d’Om El Masryeen, i ens apropem al gegantí museu, les sales son immenses, hem de trobar-la, si, allí esta, el text jeroglífic ens parla d’ella, de la nostre princesa, ens fixem en els seus títols:
“Princesa Hereditària, Gran en Amabilitat, Gran en Favor, Senyora de la Bellesa, Dolça en l’Amor, Reina de totes les Dones, Consort Divina, Divina per a Tots, Mà Divina que va donar a llum la llavor original de la creació, Ankhnesneferibre, que viu, Filla del Rei del Senyor de les Dues Terres”.
I ara et toca a tu, Roger, els noms de totes aquestes personalitats que estan remarcades, et pot dur a saber-ne mes, cerca’ls.