Museu Arqueològic, Etnològic i Paleontològic
Municipal de Guardamar de Segura.
|
|
Casa de Cultura. Carrer Colom, 60. Guardamar de Segura Baix Segura Telefono: 96 572 86 10 guardamarcasadecultura@yahoo.es http://www.guardamar.net 38º05’32,75″N 0º39’14,66″O |
|
historia
|
|
En el Museu Arqueològic i Etnològic hi ha una selecció variada i representativa de la cultura material de la comarca del Baix Segura, a causa de la incidència del seu territori en l’esdevenir històric de Guardamar, encara que, òbviament, predominen els vestigis materials de les cultures que van habitar l’ entorn local
El Museu Arqueològic, Etnològic i Paleontològic Municipal ubicat a la Casa de Cultura hi ha i exposa una selecció variada i representativa dels vestigis materials de les antigues cultures que van habitar a la comarca del Baix Segura. L’exposició configura dues seccions: Secció Arqueològica i Secció Etnogràfica. Destaca una rèplica del bust ibèric conegut com la “Dama de Guardamar”, els plats fenicis de la Fonteta, un recull de cresols islàmics d’època i una important col lecció de ceràmiques cristianes trobades en les excavacions realitzades a les ruïnes del Castell. |
|
bibliografia
|
|
Gonzale Prats A. I Ruiz Segura E., El Yacimiento fenicio de la Fonteta (Guardamar del Segura. Alicante) Valencia 2000.
|
|
González Prats A, “La Fonteta. La colonia fenicia de la desembocadura del río Segura”, Sapanu. Publicacions a Internet III i IV (1999-2000)
|
|
|
|
altres referencies
|
|
El jaciment de la ciutat portuària fenícia la Fonteta al terme municipal de Guardamar del Segura (Comarca del Baix Segura), és una instal·lació fenícia en la desembocadura del riu Segura dels segles VIII al VI aC, de grans dimensions en front de l’illa de Tabarca, potser la Herna de les fonts (González Prats), jaciment interessantíssim per a la comprensió de les relacions amb l’Eivissa arcaica, que suggereix la hipòtesi de convivència de nadius (“tartessis”) amb grups orientals relacionats amb l’explotació metal.lúrgica (a la propera ciutat indígena de Peña Negra, Crevillent, no lluny dels jaciments de coures grisos de Santomera, explotats en època argàrica. |
|
noticies | |
agraïments i credits
|
|