Pere el Gran, II Comte de Barcelona, Pere III d’Aragó, Pere I de Sicília, Pere I de València. (Nascut a València 1240 – mort a Vilafranca del Penedès 1285).
El que va ser Rei d’Aragó, Rei de València, Comte de Barcelona i Rei de Sicília, considerat Emperador de la Corona de Catalunya i Aragó. Està enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, a Catalunya, i la seva tomba és l’única d’un sobirà de la Corona d’Aragó, que no ha estat mai profanada.
__________
Escut de la Corona de Catalunya i Aragó____Estandart del rei d’Aragó
Eren tan grans els seus dominis, que l’almirall Roger de Llúria, enterrat sota una llosa als peus del seu senyor, afirmava:
« Ne sol nom pens que galera ne altre vexell gos anar sobre mar, menys de guiatge del rey d’Arago; ne encara no solament galera, ne leny, mas no creu que nengun peix se gos alçar sobre mar, si o porta hun escut o senyal del rey d’Arago en la coha, per mostrar guiatge de aquell noble senyor, lo rey d’Arago e de Cecilia, lo meu senyor »
Sepulcre de Pere el Gran al Monestir de Santes Creus
? Que vincles podem trobar entre el nostre estimat país d’Egipte, amb un sobirà del 1250 dC. De l’edat mitjana i de l’occident de la Mediterrània. ¿
Podem descriure dos importants; Com sobirà de tot l’arc Mediterrani i cristià, va ser protector de monestirs i abadies, en particular de les que donaven refugi als pelegrins a Terra Santa.
És el cas del Monestir de santa Caterina al Sinaí, on hi ha manuscrits que comptabilitzen el suport econòmic del rei Pere el Gran.
D’altra banda estaria, la vinculació de les formes funeràries d’enterrament que s’estan trobant en el recentment anunciat estudi de la seva tomba i de les seves restes.
Moment de l’endoscòpia realitzada en el sarcòfag
Considerant molt important els detalls d’aquest estudi, per ser l’únic enterrament intacte d’un rei, de tal importància, Del que fos fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria, per mitjà d’endoscòpies, s’ha pogut saber detalls de seva embalsamament.
Destacant:
Que la banyera o base del seu sarcòfag, és de pòrfir, roca d’origen Egipci i manufactura constantiniana.
Que a la Catalunya medieval es practicava l’embalsamament, consistent en l’extracció de les vísceres a través d’un tall que es practicava al pit, omplint el tòrax amb herbes aromàtiques i espècies.
Els òrgans extrets es recobrien amb la mateixa combinació (evidentment una recepta d’herència Egípcia, modificada en les èpoques romana i bizantina), guardant en una urna de plata o plom segellades, com si de vasos canopis es tractés .
El cos es embenava amb teles impregnades d’una substància protectora, que en les primeres anàlisis semblen ser, substàncies com la brea, el betum, el sílice i herbes aromàtiques.
Extraordinària imatge del cos embalsamat de Pere el Gran
Tota aquesta tècnica d’embalsamament, va ser prohibida a l’època immediatament posterior a Pere el Gran, pel Papa Bonifaci VIII. (?)
Bartomeu Egea – Revista Egipto -Egiptoforo – Desembre 2009
Texts e imatges:
Crónica de Bernat Desclot
Museu d’Historia de Catalunya
La Vanguardia On Line
Viquipedia.cat