castello0002

castello0002
.

Propietat de Museu de Belles Arts de Castelló
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu de Belles Arts de Castelló.
  • reproducció de la forma de l’escarabat piloter (Scarabeus sacer) (coleópter de la familia dels escarabeidos)
  • en egipci s’enomenava KHEPERER, fou associat a la idea de resurrecció dels morts.
  • Khepri, deu associat, divinat primordial d’Heliòpolis.
  • Des de la dinastia XIII, l’escarabeu del cor, era l’amulet que es col.locava en el lloc del cor en la momia.
  • A partir de l’imperi Nou, fou incrit al capitol XXX B del llibre dels Morts.
nom
escarabeu
mides
1.2 x 0.8 x 0.6 cm
material
pasta blanca vidrada amb restes color verd
procedencia
probable manufactura a Pimeri.
època/dinastia
VI aC.
referencies
  • Número 1080, de Catalogació.
  • Troballa a la necropolis del jaciment de Solivella, Alcala de Xivert, tumba 6
  • referenciat amb el número 13.01 a (5)
  • referenciat amb el número C8 a (6)
  • Duu un forat transversal.
comentaris
  • L’escarabeu procedent de la necròpolis de la Solivella (Alcalà de Xivert) que s’exhibeix en el Museu de Belles Arts de Castelló, està realitzat en pasta blanca vidriada amb restes de color verd, presentant en el revers gravat un animal tirat cap a la dreta que ha de ser un lleó, amb el cap ganxut i que sosté entre les potes davanteres la ploma de la veritat (Maat) i que tot fa pensar va estar produït  en Naucratis, podent-se datar en el segle VI, entre el 594 i el 525 a. J.C.
bibliografia
  1. Clausell Cantavella Gerardo. Un escarabeo etrusco en la necrópolis del Torrelló del Boverot (Almassora, Castelló). Quaderns de prehistòria i Arqueología de Castelló. 23, Diputació de Castelló, Servei d’investigacions Arqueològiques i Prehistòriques. 2002-2003, pag 241 ss
  2. Departament Didàctic. Textos, disseny, maquetació i fotos. Màscara Funeraria Egipcia. Obra invitada $. Museu de Belles Arts de Castelló. Generalitat Valenciana. 2005. d.L. CS-371-2005
  3. Padró i Parcerisa Josep. Datos para una valoración del “Factor egipcio” y de su incidencia en los origenes del proceso de iberización. Ampurias. Revista de prehistoria, arqueologia i etnologia. 38-40. Barcelona 1976-78, pag.487 ss (pag.501)
  4. Padro i Parcerisa Josep, A propósito del escarabeo de la Solivella (Alcalá de Xivert, Castellón), y de otras piezas egipcias de la zona del Bajo Ebro.en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonense, 1974, pag.71 ss
  5. Padro i Parcerisa Josep. Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest, Études Préliminaires aux Religions Orientales dans l’Empire Romain, T,65, Leiden, vol.I, 1980: vol.II,1983: vol III, 1985.
  6. Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978
  7. Almagro Gorbea Martín, Graells i Fabregat Raimon. Escarabeos del Noreste de Hispania y del sur de la galia. Catálogo, Nuevos ejemplares e interpretacions. 2011. Lvcentvm. Anales de la universidad de Alicante XXX.
 procedencia imatges
  • Propietat de Museu de Belles Arts de Castelló

    dibuix escanejat de “A proposito del Escarabeo……….”
  modificat  21/05/2013