Tres històries d’amor, amb Egipte com a escenari
1a. Història d’amor.
Adrià, (Imperator Caesar Divi Traiani filius Traianus Hadrianus Augustus, i Divus Hadrianus) emperador de l’Imperi, nascut el 24 de gener de 76 dC. En l’actualment anomenada “Sevilla la vella” llavors Itàlica (titulada Iulia Augusta Aelia Itàlica), en 117 dC, pren possessió del “Graner de Roma” de la terra egípcia, la Aegyptus, la llavors província de l’Imperi, probablement la terra que més feliç i, alhora, desgraciat el va fer.
Cartutxos d’Adrià – Metropolitan Museum
La felicitat de l’amor, d’enamorar-se profundament d’Antínoo, un adolescent que va conèixer a Bitínia quan aquest tenia tretze o catorze anys, amb el qual comparteix la serenitat de la terra negra i les brises del Nil, i és aquest mateix Nil, qui el porta la dissort, ja que Antínoo va morir durant una travessia a través del Nil, el jove va caure a aquest riu el 30 d’octubre de 130, prop de la ciutat de Besa, en l’Egipte Mitjà, i es va ofegar davant la mirada d’Adrià.
Bust d’Adrià del Musée de Louvre i bust d’Antínoo de l’Heritage Museum
Segons diverses fonts, les circumstàncies de la seva mort no estaven clares. Segons una de les versions recollides pels historiadors, la mort d’Antínoo va ser un accident. Segons una altra versió, Antínoo s’hauria sacrificat per l’emperador, a fi d’assegurar, mitjançant aquest sacrifici, una vida llarga i afortunada. Antínoo hauria sabut per un astròleg que el seu suïcidi brindaria a l’emperador la possibilitat de seguir vivint després del termini que li havia estat assignat pels fats.
Adriano embogeix de tristesa, quedant profundament deprimit després de la mort del seu estimat, per tal d’honrar la seva memòria, l’emperador va construir la ciutat de Antinoópolis prop de Heliopolis i el divinitzar assimilant a Osiris i venerant-ho en el seu temple anomenat Antinoeion.
2na. Història d’amor.
Antinoópolis (situada en l’actual El Sheikh Ibada) també coneguda com Antinoé, era una ciutat en l’Egipte Mitjà, 286 km al sud del Caire i prop de 10 km al sud de Beni Hassan, al costat est del Nil, davant de Hermópolis Magna.
Aquesta ciutat creada en 130 dC. En el lloc que ja des de l’Imperi Antic havia existit restes de l’Antic Egipte, va ser el desencadenant d’una altra història de passió, transcorreguda a finals del segle XIX, la de l’arqueòleg Albert Gayet.
A la imatge superior esquerra, podem veure al nostre protagonista (segon per l’esquerra) amb Eduard Toda i Gaston Maspero
Es tracta d’amor a l’aventura, al descobriment, a emplenar trossos d’història no escrita, és amor a Egipte i a un estil de vida.
Jean Marie Philippe Albert Gayet, nascut a Dijon el 17 de setembre 1856, va morir a París el 9 de maig de 1916, és un egiptòleg francès, director de les excavacions de Antinoé o Antinoópolis des de 1895 a 1911.
Quan Auguste Mariette crea en 1858, el Departament d’Antiguitats al Caire, el període de dominació romana i l’egipci copte no eren una de les seves prioritats. No obstant això, valora enviar a Albert Gayet, un investigador jove i estudiant amb Gaston Maspero a l’Escola d’Estudis Avançats, al jaciment de Antinoé on treballa durant 15 anys.
Totes les col·leccions dels museus francesos arriben a contenir material d’aquesta procedència. Sent les seves missions o campanyes, finançades entre d’altres per rics industrials o el mateix govern Francès, entre d’altres com la societat Francesa d’Excavacions Arqueològiques.
Descoberta en 1907 per Albert Gayet podem veure al Musée de Grenoble a la profetessa d’Antinoé, una meravella.
En 1902, Albert Gayet va escriure el primer llibre escrit sobre l’art copte. Temps després pren contacte amb una persona amb desitjos de finançar una de les missions, la intensitat d’aquest desig salva anys, inconvenients, calendaris i guerres, forjant una relació al principi comercial per passar a una d’amistat veritable.
3a. Història d’amor.
La Catalunya de finals del 19 i primers del 20, és una societat compromesa amb el modernisme, amb la prosperitat i novetat industrial, amb la vitalitat d’una burgesia adinerada però culta.
Ramon N. Soler i Vilabella és un enginyer tèxtil (una de les indústries més importants del país en aquell temps), amb inquietuds que sense allunyar-se de la seva tasca habitual, el fan escriure sobre màquines tèxtils, projectar nous sistemes de transport i col·leccionar materials afins al món tèxtil.
És amb aquest interès que coneix les activitats d’Albert Gayet, al que sufraga íntegrament les excavacions realitzades a la necròpolis de Antinoé, a l’Alt Egipte, durant la campanya de 1908, de la qual arriba a Europa una important quantitat de material copte.
La malaltia del seu soci i ara amic, demoren la recepció d’aquest material, i ja amb la mort d’Albert Gayet el llegat passa a la seva germana i a ser dipositat en uns magatzems del Louvre.
Passats els anys, el Museu del Louvre fa saber al protagonista de la nostra tercera història, que emmagatzema unes caixes que segons acta notarial testamentària són de propietat del Sr. Soler, demanant instruccions de que fer.
Aquest respon al museu de què disposin lliurement i amb la cura que acostumen del material, demanant només li sigui enviada una peça significativa per la seva col·lecció de Barcelona.
Un temps després els diaris catalans es fan ressò de l’arribada de teixits coptes procedents de París per a la col·lecció barcelonina.
Avui podem contemplar en molts museus francesos, Teixits coptes amb la indicació: “Propietat de la República Francesa, Antinoé, Albert Gayet”
Ramon Soler i Vilabella va estimar el seu ofici, estimar la cultura, estimar la seva col·lecció tèxtil i especialment estima Egipte.
El seu llegat, en 1999, va ser dipositat pels seus hereus a l’Abadia de Montserrat i al seu Museu, els fragments de teixits de lli i llana, les túniques, mantells, teixits d’ornamentació o moblament, fragments de cortines o estovalles, tots ells utilitzats com sudaris, formen avui juntament amb altres donacions i adquisicions, una de les col·leccions més importants d’Europa.
Bibliografia bàsica:
* El col·leccionisme de teixits coptes a Catalunya i la formació de la col·lecció del Museu de Montserrat. Luis G. Turell Coll. 2008 V.2 Varis Propileus
Webs:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1935/03/28/pagina-11/33146721/pdf.html
Article signat per Joaquin Folch i Torres
http://www.egiptoforo.com/forums/showthread.php?t=27597
La Restauració de la Col·lecció Vilabella de Teixits Coptes – Fòrum Egipte: Viatjar i Història d’Egipte
http://www.egiptologia.com/museos-y-exposiciones/77-museos-del-mundo/3446-nuestros-tejidos-coptos-estudiados-y-restaurados-vuelven-a-montserrat.html
Nostres teixits coptes, estudiats i restaurats, tornen a Montserrat