crevillent008

• Aquesta obra forma part del fons del Museu arqueològic Municipal de Crevillent.
• reproducció de la forma de l’escarabat piloter (Scarabeus sacer) (coleópter de la familia dels escarabeidos)
• en egipci s’enomenava KHEPERER, fou associat a la idea de resurrecció dels morts.
• Khepri, deu associat, divinat primordial d’Heliòpolis.
• Des de la dinastia XIII, l’escarabeu del cor, era l’amulet que es col.locava en el lloc del cor en la momia.
• A partir de l’imperi Nou, fou incrit al capitol XXX B del llibre dels Morts.

• Número d’inventari: CS15974
• Segons la publicació (2) 18.02

• establim com a pasta vidrada el que altres autors anomenan faiença.
  

Descripció MARQ
Escarabeu de faiança blanca fina amb superfície vidriada de color verd clar. Té forma ovalada amb dors convex i revers pla que presenta inscripcions jeroglífiques. A la part dorsal s’han assenyalat de manera esquemàtica amb línies incises simples les parts de l’escarabat. Les potes del coleòpter apareixen replegades i ben indicades als costats de la figura. A la zona ventral, dins d’una línia incisa que delimita el camp, s’ha practicat una inscripció jeroglífica en baix relleu, compost per un escarabat flanquejat per dues cobres alades enfrontades. Aquests motius formen, en escriptura criptogràfica, el trigrama d’Amon, motiu molt freqüent en els escarabeus egipcis. No obstant això, es pot realitzar així mateix una lectura no criptogràfica d’aquesta inscripció, en la qual les dues cobres alades representarien a les deesses Isis i Neftis, mentre que l’escarabat seria el déu Osiris.

1. Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978.
2. Padro i Parcerisa Josep. Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest, Études Préliminaires aux Religions Orientales dans l’Empire Romain, T,65, Leiden, vol.I, 1980: vol.II,1983: vol III, 1985
3. Gonzalez Prats. El Tesorillo de tipo orientalizante de la Sierra de Crevillente. Empuries. 1976. 38-40
4. González Pérez, V. 1975: Notas sobre el poblamiento antiguo en el término de Crevillente. Archivo de Prehistoria Levantina, XIV. Valencia, págs. 161-168
5. Padro Josep. Els Escarabeus de la Serra de Crevillent. Prehistòria i món antic als Països Catalans, Fonaments. Miquel Tarradell, Edicions Universitat Barcelona, 1996
6. Olcina Doménech Manuel H. Ramon Sanchez Julio J. Objetos egipcios en Alicante. MARQ alacant 2010 (text de Carolina Domench Belda)

• Propietat de Museu arqueològic Municipal de Crevillent