fonteta001
.
Propietat de Museu arqueològic, Etnolòlic i Paleontològic Municipal de Guardamar de Sagura

  • Aquesta obra forma part del fons del Museu Arqueològic, Etnològic i Paleontològic Municipal de Guardamar de Segura
  • reproducció de la forma de l’escarabat piloter (Scarabeus sacer) (coleópter de la familia dels escarabeidos)
  • en egipci s’enomenava KHEPERER, fou associat a la idea de resurrecció dels morts.
  • Khepri, deu associat, divinat primordial d’Heliòpolis.
  • Des de la dinastia XIII, l’escarabeu del cor, era l’amulet que es col.locava en el lloc del cor en la momia.
  • A partir de l’imperi Nou, fou incrit al capitol XXX B del llibre dels Morts.
nom
escarabeu
mides
9,3 x 13,4 x 6,3 mm.
material
pasta vidrada color blanc
procedencia
Jaciment La Fonteta
època/dinastia
VI aC.
referencies
  • Número d’inventari, F25002
  • Escarabeu trobat a Jaciment “La Fonteta” a Guardamar de Segura.
comentaris
Escarabeu de pasta blanca modelat representant el cos de l’escarabat piloter i que mostra un esquema dorsal amb cap, protòrax i èlitres marcats. En els seus laterals han estat representades les potes de l’animal. En la base, delimitada per una línia que discorre paral·lela a la vora, hi ha una inscripció la lectura es realitza de dreta a esquerra composta per cinc signes visibles. La inscripció s’ha d’interpretar com “Amon-Ra (es) el senyor”. Aquest tipus de escarabeus és molt habitual a Egipte a partir del Regne Nou (1550-1069 aC), coneixent un gran nombre d’exemplars, sent molt comú tant fora com dins d’Egipte
bibliografia
  •  Gonzalez Prats A. I Ruiz Segura E., El Yacimiento fenicio de la Fonteta (Guardamar del Segura. Alicante) Valencia 2000.
  • González Prats A, “La Fonteta. La colonia fenicia de la desembocadura del río Segura”, Sapanu. Publicaciones en Internet III y IV (1999-2000)
  • Escolano Poveda Marina. Egipto en la Península Ibérica: análisis de siete amuletos del yacimiento fenicio de La Fonteta (Alicante). 2012. Del Vais (ed.): EPI OINOPA PONTON: Studi sul Mediterraneo antico in ricordo di Giovanni Tore, Oristano: S’Alvure, pp. 579-586
 procedencia imatges
  • Museu Arqueològic, Etnològic i Paleontològic Municipal de Guardamar de Segura
  • treball Sra.Escolano
  modificat  29/05/2013