Sens dubte un dels monuments egipcis, més importants trobats fins ara a la Península Ibèrica. Potser portada per devots romans dels cultes isiacs a l’antiga Barcino, potser en l’Edat Mitjana com a resultat de les relacions comercials entre Barcelona i Alexandria
Escultura en basalt, tallat i polit de 435 x 190 mil·límetres, amb una datació en la XXVI dinastia, (baixa època), (664-610 aC.) Contemporani de Psamétic I, època saïta.
Correspon segons els seus jeroglífics a Harsomtus-em-hat (HTP-di-nsw.t)
Príncep i Governador, Canceller real del baix Egipte, Escriba dels documents reals de Hefet-her, cap i registrador de les cases i guarda-roba del rei, servidor d’Horus, profeta de Neit, profeta d’Horus en Buto i profeta de Hathor.
Sens dubte un dels monuments egipcis, més importants trobats fins ara a la Península Ibèrica. Potser portada per devots romans dels cultes isiacs a l’antiga Barcino, potser en l’Edat Mitjana com a resultat de les relacions comercials entre Barcelona i Alexandria, no oblidem l’hegemonia comercial catalana en aquesta última ciutat en XIV, o portada a Barcelona des de Itàlia durant el renaixement.
La veritat és que aquesta estàtua dipositada al Museu Arqueològic Nacional d’Espanya amb seu a Madrid, és per a molts barcelonins una mica seva.
Documentada per primera vegada en aquesta ciutat el 1.666, pertanyia a una família de mercaders de nom Roig. Trobada pel jesuïta Joseph Saragossa entre unes ruïnes i objecte del primer estudi per Athanasius Kich. En 1753 va passar a formar part del Gabinet d’Història Natural, i el 1868 va ingressar al Museu Arqueològic Nacional.
Gravat d’A Kich en Obelisci Aegyptiaci Nuper inter Isaei Romani Ruder effosi interpretatio hivateroglyphica, Roma, 1666.
“De les anomenades estàtues bloc, té forma sistrófora que representa un home assegut sobre un sòcol, amb les cames recollides i els braços sobre els genolls. Davant dels braços i entre les cames, el personatge subjecta el sistre sesheshet, amb la cara de la deessa Hathor i la porta monumental en alt relleu. Aquesta estàtua, feta per ser col·locada en un temple, representa a un ancià de trets realistes, amb el rostre expressiu, que reflecteix la moda escultòrica de l’època saïta. Va ser un alt dignatari i un sacerdot que va viure a la regió menfita, com ho demostren els seus títols i l’aparició d’una altra estàtua seva al temple de Ptah a Mit Rahina / Memphis “. (MAN)
BIBLIOGRAFÍA
• PADRO PARCERISA, J., Una estatua egipcia en Barcelona en el siglo XVII, Ampurias, 35, 1973, Pp. 175-202.
• PEREZ-DIE, Mª C., Egipto y Próximo Oriente. Guía General del Museo Arqueológico Nacional, 1996, P. 105 Fig. 12.
• VV.AA., De Gabinete a Museo. Tres siglos de historia, Madrid, 1993. Exposición, P.241 Nº 36.
• PEREZ DIE, M.C. La Tumba de Tutmosis III. Las horas oscuras del sol. Catálogo de la Exposición, Madrid 2004, p.92
• Museo Arqueológico nacional, Dirección General de bellas Artes, Guia de los Museos de España, 1954.pag. 176-177
Per poder visitar-la virtualment: http://man.mcu.es/