En el nostre recopilatori pel nostre país seria inexcusable no parlar d’un temple amb  advocació a uns deus sens dubte egipcis, avui ens aproparem a l’Empordà:

El Serapeu i l’Iseu d’Empúries

On ciutadans grecs i d’altres indrets varen resar a Serapis, dit en egipci Usir-Hep;  deïtat sincrètica d’Osiris-Apis i a la mateixa Isis. Però abans us parlaré del lloc on es: 

 La ciutat grega d’Empúries

Emporion va ser una antiga ciutat fundada per grecs d’origen foceu al segle VI aC. Comprèn la Paleàpolis (ciutat antiga), que va ser el primer assentament documentat, a la zona que actualment ocupa el poble de Sant Martí d’Empúries.

De la Paleàpolis tenim poca informació de la seva trama urbana a època antiga, ja que es tracta d’un nucli habitat de forma ininterrompuda des de l’època del Bronze Final fins a la actualitat. D’una altra banda, comprèn la Neàpolis (terme modern per designar la ciutat de nova planta que els grecs van construir l’altre costat del port de la Paleàpolis) que, sota la direcció de Josep Puig i Cadafalch, es va excavar des de 1908 fins a 1936.
D’aquesta part, actualment dins del recinte del MAC-Empúries, tenim molta més informació, ja que s’ha pogut excavar en extensió, amb la qual cosa avui podem recórrer els seus carrers, places, temples, mercats, cases, etc.

Tot i això, cal assenyalar que les restes visibles actualment a la Neàpolis corresponen a l’època hel·lenística (s. I-IIaC.). Per poder veure les construccions anteriors caldria desmantellar les restes de les construccions hel·lenístiques esmentades i excavar a més profunditat.

La zona religiosa de la ciutat grega i el santuari de Serapis i Isis

A la zona meridional de la Neàpolis es troba l’àrea destinada a les activitats religioses de la ciutat. A cada costat de la porta principal d’entrada a la ciutat se situa aquesta zona sagrada. En una terrassa superior, es rendia culte a Asclepi, déu grec de la medicina.

Precisament, la famosa estàtua d’aquest déu es va trobar en les excavacions realitzades en aquesta zona en 1909. En una terrassa inferior es rendia culte a Zeus Serapis, divinitat d’origen egipci relacionada també amb la medicina i la curació de malalties.

En unes excavacions de l’any 1909 es van trobar dos fragments dels peus de l’escultura de Serapis, així com també una part de les urpes del ca Cèrber que acompanyava sempre al déu.

Les restes d’una inscripció bilingüe (grec i llatí) sobre una peça de marbre trobats també en aquesta zona corroboren que un personatge d’origen alexandrí anomenat Noumas, resident a Empúries en el segle I aC., va fer construir un temple dedicat a Zeus Serapis. A més, molt probablement aquest santuari estigués també consagrat a Isis, establint-se així també com un Iseu.

Fragment de làpida bilingüe, en llatí i en grec, referida a la construcció del santuari de Serapis a càrrec d’un personatge alexandrí nomenat Noumas. Segle I aC.

 Es tracta d’un temple tetràstil sobre un podi, probablement d’estil dòric, amb escales laterals d’accés a la pronaos. el temple es troba en una plaça delimitada per un pòrtic rectangular de columnes d’ordre dòric que l’envolta. L’extensió aproximada l’àrea delimitada pel pòrtic és de 25 m de nord a sud x 50 m d’est a oest.
Per la part posterior del temple, darrere del porticat del costat oest, compta amb l’ecclesiasterion, una gran estada destinada a la reunió de fidels iniciats en els misteris isíacs, lloc de reunió de l’assemblea popular ( ekklesia ).
A terra, davant de tot el perímetre que descriu el pòrtic, es troba una canalització realitzada en blocs de marès que recollia les aigües pluvials de les teulades i les evacuava cap a l’exterior del recinte urbà.

Des de l’any 2008, després d’un seguit d’estudis, es creu que l’Asclepi d’Empúries no és una representació del déu grec de la medicina, ni el romà Esculapi, sinó una representació de Serapis. Caldria per confirmar-ho trobar el ceptre que sens dubte duia a la mà esquerra i que només podia ser portat per un déu major.

 Una mica de bibliografia i web’s:

E. Sanmartí, “Identificació iconogràfica i possible atribució d’unes restes escultòriques trobades a la Neàpolis emporitana al simulacrum del Serapis d’Emporion”, Miscel·lània Arqueològica a Josep M. Recasens, Tarragona, 1992, pp. 145-154.

X. Aquilué, P. Castanyer, M. Santos, J. Tremoleda, Empúries, Guies del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Tarragona, 1999.

T. Bases, J. Monturiol, Proyecto de reconstrucción virtual de la ciudad griega de Empúries El Serapieion: un paseo por el santuario de Serapis. Revista PH 40-41 (2002). Especial Monográfico: Patrimonio mundial 1972-2002. Pág. 236. Sevilla 2002.

http://metmach.blogspot.com.es El bloc d’en Jaume Mach dit omnia mea mecum porto.

Hem recollit algunes imatges més sobre aquest tema: