MUSEU CATALÀ DE L’EGIPTE ANTIC
UN SOMNI.
El Sergi i jo hem quedat a la boca del metro del costat de casa, dos estacions i ja hi serem.
És un nou edifici a la falda de la muntanya de Montjuïc; els arquitectes han fet que el seu exterior recordi aquells museus de finals del segle XIX.
Al Sergi ja li he explicat, tot plegat ha estat un final feliç i ha estat possible, desprès de molts anys d’esforç, gràcies a la voluntat col·lectiva i a l’omissió d’interessos privats i particulars.
Tot va començar, ens diuen, en la comunicació realitzada en el quart congrés internacional d’Egiptologia de Munic, fa uns 40 anys, un antic i petit discurs en francès sobre les col·leccions egípcies en els museus a Catalunya del Doctor Josep Padró i Parcerisa, actual Catedràtic d’Egiptologia de la Universitat de Barcelona.
En aquelles il·lustres paraules, el professor, versava sobre els diferents vestigis egípcis en museus del nostre País, i la manca d’un de monogràfic.
Són lectures que van arrelar en l’ inquietud de molts, l’ il·lusió va portar a la feina, uns primers contactes aspres i durs van fer possible el vist i plau d’autoritats, el recolzament econòmic de financeres i el mecenatge privat.
Deu anys del treball d’equips d’egiptòlegs, d’especialistes en diferents disciplines de l’arqueologia, documentalistes, conservadors, arxivers, bibliotecaris…., varen permetre una catalogació sense precedent.
A més, un nombrós equip de tècnics especialistes en audiovisuals, informàtics, retolistes, dissenyadors, il·luminadors, fusters i de molts altres oficis, treballant, amb la coordinació dels membres de la Societat Catalana d’Egiptologia (recent Creu de Sant Jordi), plegats en un edifici de nova factura que era un fet gràcies al govern Egipci i al de Catalunya, feien realitat el suport físic de la exposició.
El meu net i jo, anem al que ens interessa, mentre que diverses autoritats acompanyen al president de la república àrab d’Egipte, al de Catalunya, l’ambaixador d’Egipte, al director del servei d’antiguitats d’aquell país i un munt més de personalitats al còctel posterior de l’ inauguració oficial del Museu Català de l’Egipte Antic; nosaltres ja hi som dins.
La recepcio ja és un bon preludi d’aquesta obra magna, diferents il·lustracions ens parlen d’aquell esforç col·lectiu. Hi són tots; museus, instituts, fundacions, universitats, tots han aportat la totalitat dels seus fons de col·leccions egípcies i egipticiants, des dels més petits, com el Municipal de Mataró i el Lluc a Escorca, amb un escarabeu cadascú, fins als més complerts, com el de Montserrat, més de 50 entitats.
Però a més, hi és tota la col·lecció egípcia i núbia de la Fundació Duran-Valldosera del finat Pere Duran i Farell així com la totalitat de la col·lecció de l‘antic Museu Egipci de Barcelona, d’en Jordi Clos i Llombart.
Ara, aquestes entitats resten tancades per el buidatge del seu fons, com és el cas de les petites col·leccions privades, aportacions que han estat possible gràcies a l’anonimat i a la dispensa del seu origen.
El nostre museu, ja el podem considerar nostre, a les plantes inferiors allotja els laboratoris de conservació, anàlisis i restauració, així com el fons bibliogràfic, que també ha estat fruit de l’unió d’importants biblioteques d’arreu, com la de la SCE, les de Museus, particulars i universitats.
La mostra, geogràficament abasta la Catalunya nord, el País Valencia, les Illes, el Principat i l’Alguer, utilitzant com a eina vehicular, la nostra parla.
Amb un extens catàleg i tota l’ informació ens apropem a la primera sala del MCEA.
Allí som transportats als temps antics, amb projeccions i retolacions podem veure el paral·lelisme, diferencia i esdeveniments, entre els nomus de la vall del Nil i el territori que abasta des dels Sordons al nord fins als Contestans al sud de la ribera occidental del mediterrani. Alguns exemplars de la cultura material de cada període es mostrem com exemple del progrés tecnològic i d’intercanvi. Podem veure al mateix temps l’ identitat dels diferents pobles de l’antiguitat que feien de fil conductor entre ambdós móns.
Desprès de passar per la sala on diferents entitats han aportat estris, còdols i molts altres d’indústria lítica, procedents de la plana de Giza i d’altres assentaments del mesolític ansa, fetes amb pedrenyal, com destrals bifacials, rascadors, ornamentació amb petxines, etc. (Per cert, la mostra del treball amb fang és visualment molt encertada), ens apropem a un altre espai que ens porta al descobriment de la vessant humana dels primers arqueòlegs, aventurers, col·leccionistes i homes savis del segle passat a Catalunya, vinculats a la recerca i l’estudi de l’Egipte antic. Amb una mostra didàctica dels mitjans de que disposaven, com a maquines de fotografiar, blocs amb anotacions, fotografies dels mitjans de locomoció d’aquells temps, calcs dels seus descobriments, etc.
Grans fotografies de excepcionals persones com en Bonaventura Ubach i Medir, Eduard Todà i Güell, Josep O’Callaghan i Martínez, Llorenç Baqués i Estapé, Pere Bosch i Guimpera, Joan Maluquer de Motes i Nicolau, Martin Almagro i Basch, Ramon Roca i Puig, entre d’altres, ens fan sentir respecte del nostre passat i la nostre gent.
La visió de més de 500 escarabeus i escaraboïds, amb predomini dels del segon període intermediari, amb els reis Asiàtics, és enlluernadora, especialment els del cor, per la seva mida i significat.
Amulets i altres manufactures procedents principalment de Pimeri en el nomós de Sais al Delta i els de fabrica ebusitana, completen i ens expliquen les nombroses troballes arqueològiques, tan a necròpolis com a hàbitats dels jaciments de la mediterrània occidental.
Desprès, un espai ampli ens parla del món funerari amb peces de notable qualitat, mascares, vasos canops, papirs, mostres de teixits, cons, figures d’uixebtis, maquetes d’oficis, portadores d’ofrenes, capçals… una mostra que s’estén des dels temps arcaics fins al domini romà, incloent una estela alexandrina d’aquest darrer període.
Abans d’entrar en el, diríem, món dels vius, una sala ens ensenya una excepcional col·lecció de vestigis de les creences, ritus, panteó religiós i el seu món sagrat.
I així és, no tot és un món de mort, la vida ocupa un gran espai, on podem veure els seus costums, vestits, menjar, els seus jocs, la cacera, la dependència vers el Nil, la seves creences, l’amor, la seva tendresa, el seu art. Tant del poble con dels seus sobirans.
Estem arribant al final, però ens espera una gran sorpresa. Amb una llum recollida, i pot ser que vergonyosa, en un gran recinte central, trobem el santa santorum del Museu, trobem als veritables protagonistes d’aquest projecte fet realitat i de la nostre visita, enfilats amunt d’un empostissat i protegits per unes vitrines condicionades. Allà hi son, amb elegància, solemnitat i en pau, 11 sarcòfags amb els seus propietaris momificats, tan lluny de la seva terra i tan nostres.
Diferents petits espais, camí de la sortida, ens fan referència al temps dels Coptes, a Núbia, a particularitats dels reis o faraons més importants, a períodes significatius i a les actuals excavacions arqueològiques que s’estan duen a Egipte. A la darrera saleta, l’anomenada d’intercanvi; es on es pretén gaudir de peces d’altres museus de manera temporal, i, segons diuen, ja s’ha arribat a acords per fer venir el bust de Nefertiti i una gran mostra del Petrie Museum. De moment, ara, hi és l’estàtua de Harsomtus-em-hat que, com anècdota, esdevé l’única obra no forastera, en règim de préstec.
Inconcebible i un somni temps enrere, ha estat molt bé.
És un museu que ens obligarà a venir molts cops, doncs, més de 2.500 objectes, que ens reflecteixen totes les vessants d’aquesta antiguitat, ens han de fer viatjar en la distància i, sobre tot, en el temps. De segur serà una referència internacional. En Sergi ha quedat impressionat. Amb els seus 13 anys ja sap el que vol fer de gran. Al sortir, en unes paradetes de les universitats on t’orienten en els estudis, l’hi han donat uns fulletons amb informació de com cursar els estudis d’egiptologia a casa nostra, els ha agafat amb molt d’interès, haurà de triar bé, les propostes de les nostres facultats són variades, d’alt nivell i gran prestigi internacional.
Fem un aperitiu ?
Fotografía presa per en Sergi a la visita del MCEA