|
Museu del Cava Ramon Canals
|
.
 -Museu del Cava Ramon Canals – |
|||
| LA PASSIÓ DE RAMON CANALS “Una de les grans passions de la meva vida és la de conservar i restaurar peces antigues relacionades amb la vinya el vi i el cava. Les primeres peces que vaig restaurar eren utensilis que els meus avis ja no utilitzaven i que guardaven a les golfes de la casa on jo vivia i on actualment es troben les nostres caves. Durant els últims 30 anys, tant donacions de persones estimades com col.laboradors d’arreu, m’han ajudat a trobar peces úniques i fins i tot insòlites que han anat incrementant aquesta col.lecció. De la meva creixent afició i amb grans dosis de paciència i temps en resultaren les més de 2500 peces que conté el Museu del Cava Ramon Canals.” |
||||
|
comentaris
|
||||
La recent descoberta del que això escriu va ser com Ramon Canals posseeix aquest cartonatge procedent de l’antic Egipte. Peça que podem contemplar a la la col·lecció privada i monografica sobre l’historia del cava que hi ha a Castellvi de Rosanes a la seu de la bodega i cava Canal Canals
|
||||
|
imatges
|
||||
|
El cartonatge esta fet de guix i lli, estant policromat sols per la part frontal o superior. No puc donar les mides exactes, sols disposo de l’ informació de la longitud total: 1700 mil·límetres. El tipus de sarcòfag o cartonatge correspondria amb certesa al període comprés des de 715 aC. a 332 aC. (Baixa Època) voltants de les dinasties XXV a la XXX. Durant aquest període el cos de la mòmia es tancava en una mena d’estoig de cartonatge, es a dir, una capa de lli recoberta de guix i pintada al tremp amb escenes mitològiques. Aquestes escenes es dividien en quatre: La Careta o mascara, el collar en forma semicircular imitant a la joia, el pectoral (rectangle allargat, amb escenes del llibre dels morts, que solia estar entre el pit i els genolls i finalment la caixa per contenir els peus, imitant las sandàlies. |
||||
|
bibliografia
|
||||
    Al costat del text en hieràtic, podem veure els quatre genis tutelars de les visceres del mor, figures momiformes sense cap fortuna amb el traç o la definició.També fem notar una irregularitat en la disposició de les figures, doncs en els taüts, des de l’imperi mitja, la representació clàssica dels quatre fills d’Horus mostraven a Imsety i a Duamutef en el canto oriental del taüt i a Hapi i Qebehsenuef en el costat occidental. Així també es “diferent” que els quatre fills, portin a les mans el setra Was en lloc de la ploma Maât. Així al costat esquerra a dalt, podem veure a Duamutef amb cap de xacal. Duamutef (tal com hem dit) va ser un dels quatre fills d’Horus, encara que alguns autors el descriuen como un fill del déu Horus el Vell o ancià (Heru-ur)i la deessa Isis . També dir que existeix l’opinió de l’existència del mite que descriu a Duamutef i als seus germans, com a fills d’Osiris, nats de una flor de lot sorgida del oceà primigeni. El nom Duamutef significa: El que adora a s’ha mara. i sota al mateix costat a Qebehsenuef amb cap de falco. En front, trobem a Hapi amb cap cinocèfal Hapi , a vegades transcrit com a Hapy. Es comunament representat amb el cap d’un Babuí Hamadryas o un (Papió cynocephalus). I sota, podem veure a Imseti o Amset amb cap humà. |
||||
|
procedencia de les imatges
|
||||
|
||||
|
modificat 01/02/2011
|
||||
