| bartomeu per a egiptoforo.com | 31-05-2009 |
EREN ALTRES TEMPS …
Banyoles, ciutat situada a uns 50 quilòmetres de la frontera francesa, pot presumir del proper llac del mateix nom, el més gran de Catalunya, on en unes excavacions d’un poblat lacustre del plistocè es va trobar la mandíbula d’un Neandertal datat entre 66.000-7000 anys d’antiguitat, considerada una referència internacional en la paleontologia i l’antropologia.
Mandibula Homo
També ha d’estar orgullosa de l’arrelament cultural de les seves institucions i dels seus ciutadans d’ara i d’abans. És així com volem recordar que el 1916 s’inaugurava un museu de ciències naturals. És clar exemple dels criteris col·leccionistes i les concepcions científiques del final del segle XIX i el començament del XX, en la línia dels gabinets de curiositats. Es mostraven diverses espècies animals, tant exòtiques com del país.
Francesc Darder i Llimona
El seu primer director es deia Francesc Darder i Llimona (1851-1918).Home de Pro, naturalista, metge, veterinari, taxidermista, propietari d’una botiga-museu a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, on la tècnica del taxidermista o de la naturalització arribava cotes d’art, no cal oblidar que la zoologia deu a aquesta tècnica bona part dels seus progressos.
Va ser, el doctor Darder, catedràtic de zoologia a l’Escola Superior d’Agricultura, creador del Parc Zoològic i del Museu Zootècnic de Barcelona, dels quals posseeix la direcció, i dels laboratoris d’ictiologia de Barcelona i de Banyoles, on va fundar el Museu Darder d’Història Natural al qual dono seva col·lecció. Director de diverses publicacions, no podem deixar d’esmentar dues anècdotes, que ens mostren a un cavaller especial: La repoblació piscícola de l’estany de Banyoles i la donació d’un cocodril del Nil (Cocodrilus niloticus L.) dissecat al Museu Bíblic de Montserrat.
Cocodril del Museu de Montserrat
I així va ser, com en la seva fundació, el museu disposava d’una col·lecció singular de zoologia on els animals dissecats eren mostrats en vitrines decorades a semblança dels seus hàbitats. També disposava d’una excepcional mostra etnològica de tot el món, en l’anomenada Sala de l’Home, com una mòmia peruana, un cap de un druida Gal·les, d’un aborigen Suec, d’un indígena de l’illa de Pasqua, un gran etc.
El visitant també podia contemplar un cafre boiximà probablement de Betchuana. L’anomenat Negre de Banyoles que va comportar molts anys després una gran polèmica ètica i diplomàtica amb el resultat de la devolució de les seves restes a l’Organització d’Estats Africans (OUA) i el sepeli amb els ritus del seu país d’origen Bostwana al 5 d’Octubre de 2000.
Imatge escanejades per l’autor
Un altre element significatiu del museu al llarg dels anys i motiu principal d’aquest article i la raó de la seva publicació en aquesta revista d’egiptologia, va ser una “Mòmia Egípcia”.
Imatges cedides per el Museu Dader
Les seves restes col·locats en una vitrina, van mostrar durant algunes generacions a estudiants i visitants, un element representatiu d’aquell món llunyà i misteriós, obrint ulls, cors i desitjos de coneixement a molta gent, fins a la seva des catalogació.
Aquesta es va produir al voltant de l’any 1999, arran de que el 1984 un equip format pels senyors Josep Padró Catedràtic de la Universitat de Barcelona, Eduard Porta i Josep M. Xarrié, químic i responsable del servei de restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, acompanyats pel senyor Oriol Clavell, cap del laboratori fotogràfic del Museu Arqueològic de Barcelona, van dictaminar que la “Mòmia Egípcia” era una falsificació.
Imatge Revista Nilus nº9
Efectivament les radiografies practicades a la mòmia, mostraven un esquelet lligat mitjançant filferros situant els ossos en posició anatòmica i embolicat posteriorment. El dictamen no deixava cap dubte.
Avui el Museu Darder, és una instal·lació cultural moderna, que reflecteix, com abans, la inquietud cultural d’una ciutat viva i que ens convida a descobrir-la, convertit en un centre d’interpretació dels jaciments i la història de la comarca, sense negar la seva passat ens espera amb la visió en els nous temps.
Bibliografia de la “Momia de Banyoles”
- J.M.Corominas Planellas, El museo municipal Darder de Bañolas, Anales del Instituto de Estudios Gerundenses XIII, Girona 1959, pp 391ss
- Baqués Estapé L. I Porta Ferrés E. Comunicaciones Las momias egipcias de los museos de cataluña y Baleares- Estudios de laboratorio sobre los restos egipcios en museos de cataluña y Baleares.en Información Arqueológica. Barcelona 1973*Boletin informativo del instituto de prehistòria y arqueología de la diputación provincial de barcelona*
- Revista Nilus nº 9, Societat Catalana d’Egiptologia, Barcelona 2000, Les mòmies egípcies dels museus catalans i balears, de Llorenç Baques, Domenec Campillo, Josep Padró, Eduard Porta i Josep Ma. Xarrié.