| bartomeu per a egiptoforo.com | 05-11-2009 |
Viatge Per L’aràbia Pètria. Cercant Les Petjades D’Israel
En realitat tot havia de portar a escriure, l’obra magna, La Bíblia de Montserrat, la primera en català, tasca que li portaria la resta de la seva vida
—————————————————-
“T’adverteixo lector, que no faràs aquest viatge de la manera que s’estila confiant-te a qualsevol agència turística del Caire o Suez, àvida de diners, que ficant-te dins d’una caixa d’un automòbil, i en unes dotze hores de trontollar per sobre de terres plenes de pedres dins de sorrenques torrenteres de la península, i després d’una estada més o menys prolongada en el Monestir de santa Caterina, et conduiran amb la mateixa celeritat al teu punt de partida, on arribessis extenuat de cansament, amb la il·lusió d’anar a casa amb un coneixement suficient de la regió i dels seus llocs evocadors de sagrats records. Quan en realitat hauràs tingut amb prou feines una visió superficial i esgarrapada de la seva escorça. “
Aquestes paraules, escrites fa 100 anys, en el llibre que us presento, fan que reflexionem, no tant, entre la diferència de la forma de viatjar de temps enrere respecte a l’actualitat, com de l’actitud del viatger.
Portada de l’edició de 1951, en què es reemplaça el català pre-normatiu (Català Antic) en què va ser escrita l’edició original de 1913, per l’actual.
Recomanació de lectura –
El Sinaí. Viatge per l’Aràbia Petria. Cercant les petjades d’Israel
Aquest extraordinari relat, escrit per; Dom Bonaventura Ubach – Monjo de Montserrat (*), fa un centenar d’anys, ens transporta a les vicissituds d’un veritable viatger:
Amb una voluntat fèrria per superar els obstacles inherents a qualsevol viatge de primers del segle vint.
Una indestructible fe per trepitjar les terres que considerava sagrades i poder repetir els passos del poble d’Israel.
I una inusual actitud científica en el voler documentar materialment les dades que van aportar altres viatgers, arqueòlegs o científics abans que ell, però especialment les facilitades per l’Antic Testament. Demostrant la seva versemblança.
En realitat tot havia de portar a escriure, l’obra magna, La Bíblia de Montserrat, la primera en català, tasca que li portaria la resta de la seva vida.
El 2002, el periodista Jacinto Anton d’El País, ens cap a una aproximació en un article que per la seva qualitat reprodueixo parcialment:
Un benedictino a lomos de camello
‘A través d’una regió de bandolers’ (Una región de bandoleros), ‘Escapats de les urpes del scheik Hassan'(Escapados de las garras del scheik Hassan), ‘Dolç record d’uns camellers'(dulce recuerdo de unos camelleros). No, no son capítulos de una novela de Julio Verne ni de las memorias de Lawrence de Arabia, sino secciones del libro de dom Bonaventura Ubach, monje de Montserrat, El Sinaí, viatge per l’Aràbia Pètria cercant les petjades d’Israel (1913). Obra asombrosa, como asombrosos son los periplos y las aventuras de este inquieto personaje, iluminado por la fe y por la pasión del viaje, de la exploración y del coleccionismo. ‘He vist el Sinaí!’, se extasía nuestro monje, pero el tránsito emocional no es mucho menor al cabalgar un buen camello o al recorrer los subterráneos del Museo de El Cairo eligiendo piezas faraónicas que luego serían libradas a Montserrat. Curioso y polifacético hombre capaz de sumergirse en la traducción catalana de la Biblia, de no perderse un oficio de maitines en la abadía, y a la vez de escribir en su diario, camino del golfo de Aqaba: ‘Una colla de xacals que tota la nit udolen per aquí prop ens obliguen a vetllar de tant en tant i a estar alerta amb les nostres armes al costat'(Un grupo de chacales que toda la noche aúllan por aquí cerca nos obligan a velar de vez en cuando ya estar alerta con nuestras armas al lado). El benedictino Ubach se enfrenta a las espingardas y dagas de bandidos beduinos en las cercanías de Petra, es arrastrado por un dromedario desbocado con un pie enganchado en el estribo, rastrea la bíblica Sodoma….. En 1906 le sale la primera oportunidad de viajar a Palestina, para aprender árabe y perfeccionar el hebreo y el siriaco, a fin de profundizar en el estudio del Antiguo Testamento. Se instala en Jerusalén y desde ahí, en una serie de viajes sorprendentes por su audacia, realiza expediciones a cualquier parte que le parezca relacionada con las Escrituras. Conoce al rey Feisal, a Wooley, el excavador de Ur. Mientras trata de localizar sobre el terreno las huellas de la Biblia, el monje va enamorándose del desierto, de los horizontes amplios y de la luz. Recorre los uadis a lomos de camello, sobre el que ha instalado toda una oficina portátil. Su afán documentalista le lleva a recoger todo lo que encuentra, en un imposible catálogo material de las viejas tierras del orbis biblicus, ………… Todo le interesa: del insecto a la pirámide…..
Articulo el País JACINTO ANTÓN – Barcelona – 17/02/2002
-En la seva estada a Jerusalem, realitza diverses “excursions” com la del viatge des de Damasc a Petra (capital de la Idumea), acompanyat d’unbeduí i una euga, les seves provisions són:
Llonganissa + mitjà formatge holandès + tres llaunes de sardines + sevaKodak + 400 francs.
Anar a la caravana puja a 1500 francs francesos, de manera que organitzaa la seva manera el viatge. Altres alternatives eren:
Agència Thos, Cook and Son: dues persones al Sinaí 150 francs diaris, 35 dies 3500 ff
Agència Drogman Mahmud Barudi 1750 ff
Document facilitat pel Ministeri de la Guerra Egipci
-En el seu primer viatge l’any 1910: Part de Jerusalem amb tren fins a Jaffa (on el consolat espanyol li facilita una cèl · lula personal anomenada Tedkere,, document necessari en els temps de l’Imperi Otomà) on pren un vapor direcció Port Said el 3 / 4/1910.
Pren el tren a Caire (3 hores), (on sol · licita el permís al Ministeri de la Guerra). En el document es fa constar que porta un revòlver i els seus respectius cartutxos.
Des d’aquí amb tren a Ismailía i Suez. La narració de l’estada a l’tren ens dibuixa un variat reflex de la societat egípcia de llavors:
….. Viatjant en tercera, en aquests compartiments els costums locals es veuen reflectides en tota la seva naturalitat i senzillesa …… Musulmans, coptes, grecs i totes les altres races de la regió, viatgen barrejades, ….. Davant nostre dues files de cares de color oli, estretes i allargades, plantades sobre colls molt alts, no ens permeten dubtar del seu origen copte; descendents directes que són dels antics egipcis; mostren les mateixes característiques de les mòmies desenterrades, i del tipus de figures pintades en els antics sepulcres.
Més enllà un Cherif (títol de gran distinció entre els musulmans, que es dóna als descendents del gran profeta), amb el cap coberta per un gran turbant blanc.
Amunt i avall del passadís del cotxe, una dona esvelta i graciosa com les de la seva raça, engrandits els seus ulls pel Kohl, i coberta el nas pel Burku, es passeja indiferent fent sonar braçalets de vidre i metall en els seus braços i en les seves peus descalços, bressolant en els seus braços un fill que plora.
Res, però, no em crida tant l’atenció com dos homes que tenim al nostre costat. Vesteixen una llarga túnica blava i porten el cap cobert amb una mena de casquet de drap blanc ajustat. Mas aviat alts que baixos, tenen una complexió robusta, la seva boca és ampla i les pestanyes negres i poblades, donen gràcia als seus ulls, de forma ametllada, enfonsats en una cara morena. Són el tipus perfecte dels Fel.lahs o camperols d’aquesta beneïda terra.
Tothom es mou, tothom parla i criden sense preocupar-se del veí. Aquí uns reparteixen trossets de pa i formatge de cabra entre els nens. Més enllà un àrab beu sorollosament del seu Ibriq o càntir. Prop d’ell un altre acaba d’escopir la punta d’un cogombre que acaba de començar mirant-se’l delitosament a cada mos i retenint estretament en el seu puny.
Un colze surt per aquella finestreta, prestant descans a una cara que indiferent mira als nens, venedors de diaris o llaminadures que transiten per fora.
Entra de sobte un àrab, deixa sota del banc seves sabatilles s’acomoda i comença a passar-se les mans pels peus i explicar-se els dits una i altra vegada.
Per fi quan el quadre a pres tot el seu colorit, per la porta del departament apareix un copte vestit a l’europea amb uniforme de color groc, que crida 1/2 ronc; Tedkere (bitllets) …..
El tren xiula i comença a córrer per camps de blat de moro, cotó i fruterales de tot tipus. Hem arribat a la ciutat de Benha l’antiga Atribis faraònica ………….
El nostre protagonista en un uadi
L’itinerari del viatge en camells (Djemal) serà:
Suez – A’yun Mussa – U.Garàndel – Serabit el Khadem – U.Mukatb – Feirâni Djebel Mussa o Sinaí.
Equip compost de:
3 camells
Tenda de campanya
2 lliteres
cuina
provisions
En lloc de portar un Dalil (guia) opta perquè el Cheikh o cap de caravanafaci de guia, ascendint el cost d’aquest a 65 francs per dotze dies
Provisions compostes per:
Llenties + olives + bacallà + cols
70 llaunes
10 extractes de carn Liebig
3 kg de cafè
galetes
sucre
2 litres d’alcohol
fogó
Utilitza com a guia el Deuteronomi i les narracions de santa Egeria.
Parla àrab i beduí, ens narra centenars d’esdeveniments, anècdotes,vivències al cap ia la fi d’un observador, un viatger, un humanista.
El seu trajecte transcorre per moltíssims jaciments o restes arqueològiques de l’antic Egipte, que descriu, fotografia i narra – aquesta part mereix un capítol a part, pròximament-.
Al-hamdu Lil.lah per haver conegut aquesta història; Al-Lan Yusalmak pare Ubach
(*) (1879 Barcelona -; 1960 Montserrat)
Biblista i orientalista. Nascut a Barcelona el 2 d’abril de 1879, va morir a Montserrat el 19 de febrer de 1960. Va ingressar al monestir de Montserrat el 1894 i va ser ordenat sacerdot el 1902. Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat (1902-1906 i 1910-1913), va estar a Jerusalem (1906-1910), on va ser deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, va visitar les terres bíbliques i va començar a reunir elements per al futur museu bíblic de Montserrat. Durant aquests anys va publicar una sèrie d’articles a la “revista Montserratina” i la narració del seu viatge El Sinaí (1913, reeditat en 1951). Els anys 1913-22 va ensenyar hebreu i sirià a Roma, al Pontifici Institut Anselmiano. Va intervenir (1917) en els preparatius per a la creació de la Congregació Oriental i del Pontifici Institut Orientale, on va ensenyar sirià i hebreu (1918-1920). Fruit d’aquestes classes va ser la publicació de la gramàtica d’hebreu Legisne Toram (1919), que va ser adoptada en molts seminaris i universitats i reeditada diverses vegades. De tornada a l’Orient el 1922, va tenir una vinculació molt plena amb l’Església siríaca catòlica (adoptà el ritu, va col · laborar amb el patriarca Efrem Rahmani en les tasques d’edició dels llibres litúrgics siríacs, va enviar a Pius XI, el 1923, una memòria sobre un treball en bé dels siríacs jacobites, etc). El seu viatge a Mesopotàmia (1922-1923), on va adquirir, entre molts altres objectes, el talent que està en el Museu de Montserrat, el va descriure en el Dietari d’un viatge per les regions de l’Iraq, que roman inèdit, excepte alguns fragments. Després d’una nova docència a Roma, en 1924 va ser a Jerusalem, subvencionat per Francesc Cambó, per emprendre el projecte d’una versió catalana de la Bíblia a compte de la Fundació Sant Dames de Barcelona. La discrepància de criteris va fer que es trenqués la col · laboració entre aquesta entitat i el monestir de Montserrat; llavors va emprendre només l’obra que havia de ser coneguda com la Bíblia de Montserrat. Publica els volums següents: El Gènesi (1926), L’Èxode – El Levític (1927), Els Nombres – El Deuteronomi (1928), El Psalteri (1932), I i II de Samuel (1952), i els volums d’il · lustració El Gènesi (1929) i El Èxode – El Levític (1934). Torna definitivament a Montserrat el 1951, va continuar els treballs bíblics i va crear un petit nucli d’estudi de l’Església siríaca, en 1952 va publicar Litúrgia siríaca de Sant Jaume. Anàfora dels XII Apòstols, versió de la missa siríaca.
Aquest Benedictí va ser membre de la comissió Bíblica Pontifícia, des de 1940. Torna a Montserrat el 1951, on mori als 81 anys. Va visitar el Sinaí els anys 1910, 1927 i 1932.
Medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya, el 1935.
