| bartomeu per a egiptoforo.com | 28-03-2009 |
UN PETIT FLASCÓ DE 2.500 ANYS, UNA GRAN SENYORA I ...
Una jove i intel·ligent, Caterina Albert i Paradís es delecta desenterrant i col·leccionant peces antigues, que neteja i dibuixa. De gran la seva estima al patrimoni i a la cultura fa que compri terrenys per fer excavacions, documentant i conservant tot el que troba, d’una forma científica.
_________________________________________________________
UN PETIT POT DE 2.500 ANYS, UNA GRAN SENYORA I UN REPÀS A LA HISTÒRIA COMUNA.
A un artesà egipci de Pimeri, li és donat un encàrrec, fabricar uns recipients, per a ell, nous i diferents dels que acostuma a fabricar.
Es tracta d’uns flascons de ceràmica vítrea, petits amb una nansa per portar penjats amb una corretja, són per contenir olis perfumats que fan servir els homes al gimnàs.
El comerciant focense, que li ha fet l’encàrrec, els anomena Aríbalos, els ven a ciutadans dels barris jònics de la ciutat.
Ara aquesta ciutat es diu Naucratis (En egipci: La ciutat que té el poder sobre els vaixells), el rei Amosis II va atorgar aquest lloc als grecs, poc després d’haver fet pres a Apries i dins dels acords amb ciutadans de 9 ciutats gregues. Encara que els pobladors egipcis mai s’han barrejat amb ells.
Així és com es convertirà en un important centre comercial entre Egipte i la resta de la mediterrània. Sota els Ptolomeos serà el principal punt en el viatge pel Nil entre Memfis i Alexandria, i també per terra entre Peromi i Alexandria. Temps després, la importància creixent d’Alexandria i el fet que Egipte estigui governat pels Lagides grecs li farà perdre prestigi, caient en decadència sota el domini romà.
550 aC.
Arriba un vaixell focense a la Neàpolis, d’un golf del mediterrani occidental, situat al sud de Phokaia (també una colònia Focea). Es tracta del primer assentament en terra ferma, es dirà Emporeîon (el comerç en grec).
Aquí els grecs han compartir les seves vides amb els indígenes habitants de Indika, capital dels indigets, tribu ibera del territori.
Un dels mariners porta un aríbalo, que regala a la seva família.
La ciutat de Emporeîon creix gràcies al comerç, en aquesta terra anomenada Terra de Conills pels fenicis.
1885 dC.
Una jove i intel·ligent, Caterina Albert i Paradís es delecta desenterrat i col·leccionant peces antigues, que neteja i dibuixa. De gran la seva estima al patrimoni i a la cultura fa que compri terrenys per fer excavacions, documentant i conservant tot el que troba, d’una forma científica. Així és com apareix un flascó arrodonit que n’he hi diu “Figuereta” de notable aparença grega, és un aríbalo.
1919 dC.
Caterina Albert convida a Josep Puig i Cadafalch i Emili Gandia i Ortega a veure la seva col·lecció, que fotografien
1936 dC.
El comitè revolucionari i antifeixista de la localitat de l’Escala convida a Pere Bosch i Gimpera a recollir objectes de les esglésies cremades i portar-les al Museu del jaciment d’Empúries, també recull la col·lecció d’objectes emporitans de l’escriptora “Víctor Català”, entre els que podem trobar el nostre aríbalo.
1937 dC.
Un temps curt després Emili Gandia en persona, embala i porta al Museu Arqueològic de Barcelona, els objectes més interessants de la col·lecció, per encàrrec directe del president de la mancomunitat.
2001 dC.
Una exposició anomenada “Aliments Sagrats. Pa, Vi i Oli a la Mediterrània Antiga”, gira per un munt de Museus, durant una pila d’anys. La gent contempla una ampolleta globular de faiença egípcia, els agrada però no saben res dels seus avatars al llarg de ja 2.500 anys.
Ressenyes
Amosis II .-
Jenemibra Ahmose, Ahmose II o Amasis (570-526 aC) Faraó de la dinastia XXVI d’Egipte. Va succeir a Apries, serà l’últim gran governant d’Egipte abans de la conquesta persa. La capital es trobava en Sais. Amosis no era d’origen noble, segons l’historiador grec Heròdot. Una rebel·lió de soldats natius li enaltís al poder. Aquestes tropes, tornant d’una desastrosa expedició a Cirene, van sospitar que havien estat traïts pel rei Apries, qui governava de la manera més absoluta amb el suport de mercenaris, i els seus companys d’Egipte es solidaritzen amb ell plenament.
Amosis va aconseguir calmar i liderar la rebel·lió, sent proclamat sobirà pels rebels.
Apries, que llavors només podia confiar en les seves mercenaris, va ser derrotat i capturat en el conflicte que es va produir a Memphis, l’usurpador va tractar a l’il·lustre captiu amb gran indulgència, però finalment es persuadit i el lliura a les multituds que el van assassinar escanyant-ho .
Apries .-
Haaibra-Uahibra, o Apries (589-570 aC) Va ser el quart faraó de la dinastia XXVI d’Egipte. Va heretar el tron del pare, el faraó Psamétic II.
Aríbalo .-
Vas grec en forma de petita ampolla esfèrica amb coll estret i boca en forma de disc.
Caterina Albert i Paradís .-
(L’Escala, Alt Empordà, 11 de setembre de 1869 – l’Escala, Alt Empordà, 27 de gener de 1966) Novel·lista, narradora, autora teatral i poeta, Glòria de les lletres Catalanes.
Coneguda amb el sobrenom de Víctor Català, va ser una escriptora catalana que va participar en el moviment del Modernisme i va ser autora d’una de les seves obres literàries cabdals, la novel·la “Solitud”, el 1905.
Emili Gandia i Ortega .-
(Xàtiva, Costera, 1866 – Barcelona, 1939) Arqueòleg. Va residir a Barcelona, on va ser conservador del palau reial del Parc i dels museus d’art i arqueologia. Col·labora amb Puig i Cadafalch a les excavacions d’Empúries, tasca sobre la qual va publicar un treball en el “Anuari de l’ Institut d’Estudis Catalans” (1913-14).
Emporeîon .-
Antiga ciutat a la costa del golf de Roses, al terme actual de l’Escala (Alt Empordà).
Comprèn quatre unitats diferents: una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries, que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, van cridar Palaiapolis (‘ciutat vella’), anomenada avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries, una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis (‘ciutat nova’), un poblat indígena dels indigets, creat a l’abric de Neàpolis i que sembla que es va anomenar Indika, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que va sorgir després de l’ocupació romana, durant els segles II i I aC, al costat de la Neàpolis grega i que durant l’Alt Imperi va ser el centre urbà important .
Faiença egípcia .-
Denominació d’un compost de silicat porós cobert d’un vidriat alcalí. El color depèn de la quantitat de coure i l’ús de cendres vegetals.
Figuereta .-
Nom domèstic català, utilitzat pels primers arqueòlegs en referir als Aríbalos per la seva semblança al fruit de la figuera.
Foceus .-
Habitant de Focea. Antiga ciutat jònica de l’Àsia Menor.
Ibers .-
Individu d’un poble preromà, estès des del Llenguadoc meridional fins a Andalusia, en un sector que comprenia una àmplia franja litoral que incloïa tots els Països Catalans continentals i, a més, una bona part d’Aragó, Múrcia i extenses zones d’Andalusia, en la actual Espanya.
Indigetes .-
Individus d’un poble preromà, ibèric, que habitava en el Nord-est de la península ibèrica.
Indika .-
Mítica capital dels indigets, les ruïnes del qual no han estat localitzades, igual que ha succeït amb Pimeri a Egipte.
Jònics .-
Estirps gregues tradicionals en què estaven compresos els grecs de l’Àtica, els d’Eubea i els colons que, en el transcurs del segon mil·lenni aC, es van establir en les costes d’Àsia Menor i en algunes de les illes de la mar Egea (Quíos i Samos).
Josep Puig i Cadafalch .-
(Mataró, Maresme, 17 d’octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956). Arquitecte, historiador de l’art i polític, va impulsar les excavacions d’Empúries a través de l’ Institut d’Estudis Catalans, Amb la República les seves activitats polítiques van disminuir, i la revolta de 1936 el va obligar a fugir i es va establir a París, i després al Rosselló , on va continuar els seus estudis sobre el romànic. Després de la guerra civil li va ser prohibit l’exercici la professió d’arquitecte.
Lágidas .-
Membres de la dinastia que va regnar a Egipte durant l’època hel·lenística (~ 323 aC)
Naucratis .-
Antiga vila d’Egipte, situada a la riba esquerra de la branca canopea del Nil, uns 76 km al SE d’Alexandria i prop de Sais. Correspon a l’actual Kawm al Gu’ayf. El seu nom egipci era Pi-emroye. Fundada cap al 650 aC pels Milena, no es va desenvolupar plenament fins al regnat d’Amosis II (570-526 aC), de la dinastia XXVI, en que va concentrar el comerç grec d’Egipte i li va concedir l’autonomia municipal. Villa grega per excel·lència, va exercir un monopoli sobre els productes egipcis exportats a Grècia, (blat, fonamentalment) i sobre els d’aquest país cap a Egipte (plata, sobretot) Nectanebo I va imposar una taxa sobre les mercaderies que entraven a Naucratis per afavorir el temple de Neither en Sais (Estela de Naucratis). Va decaure arran de l’auge d’Alexandria. Va ser excavada per F. Petrie el 1884. S’han trobat diversos temples (a Apol·lo, Afrodita, Hera, etc.) I el Helènion, dedicat a tots els déus grecs.
Neàpolis .-
Veure Emporeîon
Pere Bosch i Gimpera .-
(Barcelona, 1891 – Mèxic, 1974) pre historiador i arqueòleg. Al Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’ Institut d’Estudis Catalans (1915), en va ser organitzador i director, va començar una sèrie sistemàtica d’excavacions, sobretot al Matarranya -poblats ibèrics i celtes- controla les excavacions d’aquest Servei a Mallorca, dirigides per Josep Colominas, l’estudi de les pintures rupestres del Maestrat, i altres jaciments, excavacions que van ser truncades per l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera (1923). Va ser un dels creadors de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria (1923), base de l’anomenada escola catalana d’arqueologia, o també escola d’arqueologia de Barcelona. Sense abandonar tampoc les investigacions sobre el món prehistòric mediterrani. També es va ocupar d’arqueologia clàssica, sobretot a través de les excavacions d’Empúries, de les quals va ser director.
Peromi .-
Actual Port Said, Pelusium, Per-Omi (a Egipte)
Phokaia .-
Actual Marsella, Massalia (a França)
Pimeri .-
Pi-emroy, Per-Meryt, Kratie, Beteta. Veure Naucratis
Terra de Conills .-
Hispània, I-spn-ja (en fenici).
Caterina Albert al jaciment d’Empúries i la col·lecció expropiada