ESTOIGS PORTA AMULETS .- UNA APROXIMACIÓ

bartomeu per a egiptoforo.com 02-08-2009
ESTOIGS PORTA AMULETS .- UNA APROXIMACIÓ

En la pagesia, l’estrat social predominant en l’ancestral Egipte, els avatars de la seva existència eren regits per diferents formules de vida.

• El pensar en l’etern retorn, en una cíclica repetició d’esdeveniments des dels temps primordials. Igual que passava amb el període sotíac de 1.456 anys o la inundació anual de les riberes i el delta.

• L’equilibri, entre el caos dels esdeveniments no desitjats, inconvenients o no habituals i l’ordre, que havia de ser establert, com ho va ser en els temps de la creació pels déus.

En ambdós casos es tractaria d’afavorir aquest equilibri amb les corresponents ofrenes al temple per restablir-ho els actes del déu viu per contrastar el caos.

Però no només amb aquests problemes, en què decididament la solució no estava a les mans, devien conviure, hi havia la corvea, els impostos, les malalties i altres no aliens a cap civilització o societat, però potser la més temible, la que ha afectat més l’home com a tal, fins als nostres temps, ha estat la mort prematura dels nadons. Sang de la teva pròpia sang, futur de les sagues, futur de l’esforç realitzat.

Res era suficient a les llars, advocar al déu Bes, protector de les famílies, tenir a Bastis com a animal domèstic o pintar les parets de les cases de blanc, per albirar els insectes, escorpins o serps. Els nadons eren indefenses víctimes d’una mortalitat prematura, en una societat, ja de per si, amb una curta esperança de vida.

Calia conjurar qualsevol mal, propiciant als déus amb una màgia més propera. Potser tots els mals havien de ser atribuïts en no haver obrat correctament davant d’una divinitat, a un mal d’ull.

En petits rotllos de papir plegat o bé en petites làmines de coure, els conjurs en escriptura cursiva hieràtica eren introduïts en minúsculs recipients de fusta, metall i fins i tot d’or. Que utilitzant un encadenament es penjaven al voltant del coll.

El tipus d’inscripció o fórmula màgica, amb paral·lelismes en la utilitzada en el papir egipci de Berlín, realitzaven preguntes i suggereixen respostes amb la finalitat que els dimonis no considerin fer mal al nadó. En altres se’ns parla de litúrgies per espantar el mal.

  • Porta amulet
  • Petri Museum
  • Número inventari.- 6482
  • Datacio.- dinastía XII. Amenemes III(1843 aC.)
  • Trobat en Harageh (Al Fayum)
  • Material.- or
  • Mides. – longitut 52 mm

  • Estoigs de papir
  • Louvre
  • Número inventari.- E 3316
  • Datacio.- dinastía XXI. Tercer periode intermediari.
  • Material.- or
  • Mides. – 56 x 14 mm.

En molt pocs casos a causa de la novetat de les tècniques d’exploració no invasives s’han pogut obtenir algunes informacions respecte al tipus de material o datació, però donades les característiques dels minúsculs papirs o làmines de metall, així com a l’estat d’aquests , no ha estat possible obtenir amb certesa el text d’aquests conjurs.

Encara que és evident la procedència i concepció egípcia d’aquests estoigs, hem seu coneixement als fenicis, el fet de la seva imitació i dispersió per la Mediterrània.

  • Estoigs porta amulet
  • Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
  • Número inventari.- MAI3836
  • Datacio.- V aC
  • Trobat al jaciment Evissenc de Puig des Molins.
  • Amulet específicament púnic o sard
  • Material.- or
  • Mides. – 32 x 7 x 7 mm

  • Porta amulet
  • Museu Arqueològic de Catalunya a Barcelona
  • Número inventari.- 9101
  • Datacio.- V aC
  • Amb cap de lleó, representa a la deessa Sacmis, coronada amb el disc solar
  • Amulet específicament púnic o sard
  • Material.- metall no fèrric, argent o bronze
  • Mides. – 32 x 10 x 10 mm.

És així com sabem de magnífics exemplars trobats en els jaciments arqueològics de Cadis i Eivissa, d’evident influència púnica.

Aula Orientalis. La Orfebreria púnica de Cadis. A. Perea Caveda

Els de procedència egípcia eren cilíndrics amb gravats exteriors geomètrics sense cap divina, d’or o plata i amb un encast per a la seva suspensió, així no, els de fabrica fenícia que la majoria són zoomorfs.

  • Estoigs porta amulet
  • Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
  • Número inventari.- MAI6488
  • Datacio.- V aC
  • Trobat al jaciment Evissenc de Puig des Molins.
  • Amulet específicament púnic o sard.
  • Material.- argent i or
  • Mides. – 41 x 12.5 x 10.5 mm

Adjuntem imatges (de les quals citem procedència), dades (extretes dels pocs treballs sobre això) així com certa bibliografia, amb l’objectiu de fer divulgació d’un tipus d’objectes poc coneguts o atractius per als interessats.

Bibliografía

  1. J.H.Fernandez i J.Padró. Amuletos de tipo egipcio del Museo Arqueológico de Ibiza. Trabajos del Museo Arqueológico de Ibiza, núm. 16 págs. 82-83. Làm. XVII
  2. Janssen J. i Janssen Rosalind. Growing up and getting old in Ancient Egypt. London, Golden House Publications 2007.
  3. Janssen, Jac J. / Janssen, Rosalind M.: A Cylindrical Amulet Case: Recent Investigations, Gamer-Wallert, Ingrid / Helck, Wolfgang : Gegengabe. Festschrift für Emma Brunner-Traut, Tübingen 1992, 157 – 165
  4. Petrie Flinders. Amulets. USA 1914. pág. 29-30 lám.XIX
  5. Fernández Jordi H. – Padro Josep. Escarabeos del Museo Arqueológico de Ibiza. Treball MAI, 1982.
  6. Padro Josep. Divinidades Egipcias en Ibiza. I-V Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica . Ibiza 1986-89.Museu Arqueològic d’Eivissa
  7. Padro Josep. La Glíptica Fenicio-Púnica y los Escarabeos de Ibiza. Producciones Artesanales Fenicio – Púnicas. VI Jornadas de Arqueología Fenicio – Púnica. Ibiza 1991.
  8. Benjamí Costa, Jordi H. Fernández. Magia y Superstición en el Mundo Fenicio – Púnico. XXI Jornadas de Arqueología Fenicio – Púnica. Eivissa 2006.
  9. Vercoutter Jean. Les Objets Egiptiens et Egiptsants. Paris 1945. pp311-337 man xxix
  10. Quillard. Karthago. Revue d’Archeologie Africane XIII. Paris 1966. xvi pp1-31
  11. Perea Caveda A. Aula Orientalis III. Sabadell. 1985. pp300, 312, 322