bartomeu per a egiptoforo.com 02-09-2009

SINAÍ – GEBEL MUSSA – UNA ALTRA VISIÓ DEL MONESTIR DE SANTA CATERINA

Aquestes paraules reflecteixen la primera impressió del viatger i erudit bíblic, el monjo benedictí Dom Bonaventura Ubach, en el relat, que narra el seu viatge de 1910.

“…. Amb alegria i el cor angoixat contemplem tanta magnificència, el lloc on l’esbarzer candent i on va ser creada la capella de la Transfiguració, després anomenada de Santa Caterina …”

Fotografia de nostre protagonista

El visitant d’avui contempla amb discreció i molt succintament aquest monestir, sense saber massa més, que des d’ell es pot pujar a l’avui massificada cim del Gebel Mussa, on Déu lliurà a Moisès els Deu Manaments, per després tornar a Sharm el-Sheikh a gaudir de les seves platges i hotels, fer alguna visita més a la resta d’atraccions turístiques, nàutiques o naturals que allí existeixen.

Fotografia actual del cim

Potser, els més viatgers, els més inquiets, els més instruïts o amb desitjos d’aprendre, els que amb set de coneixement de fets històrics o voluntat de relació amb l’hàbitat i la seva gent, si puguin captar alguna cosa més, del que és el Sinaí, amb aquest “anecdotari” extret d’un viatge realitzat en altres temps amb el que implicava en mitjans econòmics per a un monjo, precarietat de transports, inseguretat i inclemències meteorològiques, però amb el cor i la ment totalment oberts a aquest meravellós lloc, potser màgic lloc.
Introducció:
La mare de l’emperador Constantí I el Gran, Santa Helena, va ordenar construir una capella al lloc on segons la tradició Moisès va parlar amb Déu en l’episodi bíblic de la “esbarzer ardent”. Posteriorment, l’emperador Justinià I va manar construir un monestir al costat de la capella, entre els anys 527 i 565.

El monestir es converteix en un lloc sagrat per les tres grans religions monoteistes: judaisme, cristianisme i islam. Encara que el seu veritable nom és Monestir de la Transfiguració, és conegut també com Monestir de Santa Caterina, rebent aquest nom de Santa Caterina d’Alexandria.
Segons un document del monestir, suposadament escrit pel mateix Mahoma, el profeta va donar la seva protecció al monestir després d’haver-li concedit refugi dels seus enemics. Gràcies a aquest document se sap que es va construir una mesquita fatimita a l’interior dels seus murs, la mesquita està tancada i mai ha estat usada ja que, per error, no està orientada cap a la Meca.

Vista exterior del Monastir

Antiga forma d’accedir al Monastir

… Però, qui era Santa Caterina?

Caterina d’Alexandria va ser una donzella cristiana que, segons una tradició tardana del segle IX, va morir màrtir a Alexandria durant la persecució de l’emperador Maximín l’any 307. De família noble i molt instruïda, va desfer els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme. Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, va ser decapitada, mentre el seu cos va ser traslladat pels àngels segons la tradició a la muntanya del Sinaí (en consolidar-se la llegenda va ser construït un monestir al segle VI que porta el seu nom: monestir de Santa Caterina del Sinaí).
Anecdotari
• Només entrar el viatger, pot contemplar al límit de la tercera porta de metall, una antiga inscripció en grec antic:

    I el Senyor digué a Moisès “Jo sóc el Déu dels teus pares, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”. “Jo sóc el que sóc”

    • L’entrada ascendia a 1 Riyal = 20 piastres egípcies = 5 pessetes d’or amb 20 cèntims.

    • Ens diu el Dom Bonaventura Ubach, que el 1910, a la biblioteca del monestir, utilitzaven els antics papirs egipcis com para-sol o cortina, clavats en les finestres, per a gran disgust d’ell.

    Respecte a l’estat d’aquesta biblioteca convindria explicar que va ser Tischedorf en una primera visita el 1844 qui va aconseguir arrabassar del braser que utilitzaven els clergues del monestir per escalfar-se, en una rocambolesca compra, 43 fulls del còdex Friderico Augustanus, avui a la biblioteca de Leipzig. En 1853 va aconseguir dues o tres fulles més, i ja el 1860, de l’interior d’una cel · la, el més preuat dels documents: La Bíblia LXX, l’anomenat Còdex Sinaiticus, la Bíblia més antiga de la qual es té coneixement.

    Portant aquests lligalls a Rússia i regalant al Tsar, que els diposita a la biblioteca de Sant Petersburg, després aquests, durant la revolució bolxevic són venuts al Britihs Museum el 1933 per 100.000 Lliures esterlines. Actualment de rabiosa actualitat veure:

    http://www.codexsinaiticus.org

    • El nostre monjo, va tenir l’oportunitat de veure les relíquies de la Santa, les seves restes momificades mostraven el cap (amb una corona de joies) i la mà esquerra (amb diversos anells).

    Sarcòfag de la Santa i Vista antiga de la Biblioteca

    • Una de les coses que més crida l’atenció en la lectura dels viatges del pare Ubach, és la visió, que va tenir l’oportunitat de tenir, d’un retaule del segle IV.

    Situat a la dreta de la basílica. En el mateix es pot veure a Santa Protegida o Santa Caterina amb la roda del seu martiri, amb uns colors magnífics. En les cantonades es pot descobrir, l’escut heràldic de Catalunya, les quatre barres vermelles amb fons groc i el de la ciutat de Barcelona.

    Què fa l’escut de la meva pàtria, aquí, tan lluny?

    • Joana (La Boja) de Castella o Felip II, van tenir sota la seva protecció al monestir aportant quantitats econòmiques per al seu manteniment.

      A la primera fotografía l’imatge captada per el nostre monjo.

      Al despenjar-lo per poder fotografiar amb més llum, va poder distingir en caràcters gòtic-catalans:

      Aquest retaule fiu fer en Bernat Maresa ciutada de Barcelona cónsul de Cathalans en Damas en lan MCCCLXXXVII.

      I a la part posterior l’autor Marcus de Vilanova 1388.

      El 1387, el cònsol Català de Damasc, Bernat Manresa, va donar al monestir un retaule sobre fusta on es representa a la Santa amb la palma del martiri, envoltada a banda i banda per dos escuts de quatre barres representatius de la Corona d’Aragó).

      El 2004 amb el motiu del Fòrum de les Cultures celebrat a Barcelona, ​​va ser per primera vegada, embalat i enviat fora d’Egipte, acompanyat de conservadors i diplomàtics nostre preuat retaule tornava per un curt temps a la seva terra d’origen.

      Imatge de TV3, en el moment del embalatge


      Cartell “El esplendor de la Mediterrània medieval”, una coproducción de el Institut Europeu de la Mediterrània i el Fòrum 2004

      • El dia 20 d’abril de 1910, el nostre “Ja Àlbum Sa’id”, així van cridar els beduïns al Pare Ubach, signa en el Llibre de Visites del monestir, en probablement les primeres lletres escrites en català per un visitant:

      Dong Gracies a la Vergé per poder a ver vist el Montserrat d’Aràbia.