UNA MÒMIA A CANVI D’UN RIMMONIM O LA MALLORCA CONNECTION
Els Rimmonim són els suports que permeten enrotllar la Torà hebrea per a la seva lectura, són objectes molt preuats, no només pel seu valor econòmic, especialment, pel seu valor litúrgic o sagrat.
IA
IB
A l’illa de Mallorca, a la Mediterrània occidental, i allotjats en el museu de la seva preciosa Catedral, hi ha els que van pertànyer a la sinagoga de Cammarata (1) a l’illa de Sicília, adquirits als jueus pel mercader mallorquí Francesc Puig a 1493. Fabricats en plata al segle XIV es van utilitzar en la lectura de les Sagrades Escriptures
Aquests van ser transformats i van arribar a ser utilitzats com crosses del primatxer (2).
Peces úniques al món han estat repetides vegades objecte de desig, com ho demostra que ja a principis de segle, els britànics, van voler comprar-los al bisbe Campins (3) i, només com a pas previ a les negociacions, li van regalar una mòmia egípcia, que avui es troba exposada al museu del seminari.
Però encara no fa molts anys un representant del govern de Adenauer (4), pretendre fer-se amb ells. L’objectiu era regalar-los al poble d’Israel per compensar els horrors nazis, per a això va portar cartes de recomanació de Castiella (5), ministre d’afers exteriors de Franco i de familiars dels borbons. Només per obrir la boca van oferir al bisbat un hospital o un
institut, després es parlaria del preu, acord per al que en paraules d’un portaveu alemany no existirien obstacles.
Però n’hi va haver un important, no estaven en venda. El Papa Pio X (6) exprés protector de la diòcesi de Mallorca (Hi ha un document en el Museu que indica la protecció Papal), ho va impedir.
I així van transcórrer aquests fets que van permetre al D. Lleó Levi (7), evidentment amb el suport econòmic britànic, adquirir el 1912, al Museu del Caire, el sarcòfag antropomorf i la mòmia d’IRT-Hor-Ru.
Avui podem encara veure, al costat del sarcòfag l’etiqueta i el segell de plom del Museu d’Antiguitats Egipci.
IC
El també anomenat Museu Bíblic del Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma de Mallorca, que data els seus primers treballs de constitució cap a l’any 1913 amb les tasques dels seminaristes Juan Mira, Pere J. Gelabert i Tomas Payeras, sota la iniciativa del Dtor. D. Pere Juan Campins i del rector del seminari Bartomeu Pascual Marroig, disposa de més de 750 peces que reflecteixen el món bíblic. Destacant entre elles aquest sarcòfag i la seva mòmia el propietari és IRT-Hor-Ru, (IRET-en-Hor-Ru, en grec treure, traducció literal: L’ull d’Horus va dirigit a ella o ells).
Notes
(1) Cammarata és un municipi italià, pertanyent a la província d’Agrigent.
(2) Primatxer (primicerius) Primer superior, alt dignatari o el que presidia el cor del monestir.
(3) Pere Joan Campins i Barceló (Palma, 1859 – 1915) va ser bisbe de Mallorca (1898-1915) caracteritzat per arrelar l’església de Mallorca a la cultura i llengua de l’illa.
(4) Konrad Adenauer (Colònia, Alemanya 1876 – Rhöndorf 1967) va ser un polític alemany, canceller de la República Federal Alemanya entre els anys 1949 i 1963.
(5) Fernando Maria Castiella i Blat de moro (Bilbao, 1907, Madrid, 1976) va ser un diplomàtic espanyol, ministre d’Afers exteriors entre 1957 i 1969, durant la dictadura franquista.
(6) Pius X és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchior Sarto (Riese 1835 – Roma 1914) quan va ser escollit Papa (1903-1914).
(7) Sir David Lleó Levy: Neix a Kingston, Jamaica, va ser cònsol Britànic en el territori de Riohacha (Península de la Guajira), al voltant de l’any 1819 va ser oficial de la Legió Britànica de Bolívar (Batalló de Caçadors Britànics), condecorat amb l’ordre “Bust del Libertador” rebuda de mans del Libertador Simón Bolívar (val la pena esmentar que el postulant a aquesta condecoració havia de vèncer en batalla tres vegades més havien de ser honorables homes amb grans talents i virtuts militars.) i també va ser condecorat amb l’ordre “Ayacucho” rebuda de mans del General José Antonio Páez. Després va ser cònsol de Veneçuela a Santo Domingo i va obtenir el títol de Sir atorgat per la cort Britànica.
La Mòmia
Es tractaria d’un ésser humà masculí de 25 a 30 anys d’edat. Porta al voltant del coll un collaret de perles discoïdals de diversos colors. Les benes que l’envolten són de diferents amplades (des de 1.6 a 11/06 cm).No sembla haver estat profanada i en els treballs radiogràfics realitzats no s’observen amulets entre les benes ni signes patològics, en l’esquelet. La datació segons Marta Saura (4) correspondria a la dinastia XXIII-XXVI (818-525 aC.).
ID
IE
IF
El Sarcòfag
En les inscripcions de la tapa, que és antropomorf, es pot llegir el nom del pare i de la mare, djed-Bastet-iuef-ankh, i Xepensopdet, respectivament.
La base del sarcòfag, exteriorment, porta la figura de la deessa Maat (veure imatge IH).
Amb colors predominants són el blau, vermell i negre, els dibuixos estan realitzats sobre una capa d’estuc. Aquests són els típics del món funerari, els quatre fills d’Horus, Anubis i un escarabat alat.
IG
IH 
Bibliografía
(1) Baqués Estapé Llorenç, Escarabeos Egipcios y sellos del Museo Bíblico del Seminario Diocesano de Palma (Mallorca), Boletín de la Asociación Española de Orientalistas XII, 1976. pag.133-147.
(2) Baqués Estapé Llorenç, Galería de Personajes en las piezas Egipcias de los Museos Catalanes y Museo Balear, Información Arqueológica, 1973, pág. 10-14
(3) Baqués Llorenç, Campillo Domènec, Padró Josep, Porta Eduard, Xarrie Josep Ma., Les mòmies egípcies dels museus catalans i balears. Nilus 9, SCE 2000.
(4) Saura i Sanjaume Marta. Els Sarcofags Egipcis dels Museus de catalunya i Balears. Tesi a la U.B 2000, publicat a Nilus 10, Publicación de la Societat Catalana de Egiptologia. SCE, 2001
(5) Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne, Barcelona 2001
(6) Baqués Llorenç, Catálogo inventario de las piezas egipcias del Museo Episcopal de Vic, Ampurias 33-34, veure nota número 4, peu de pag.210.
(7) Portal Wikipedia en cátala.
(8) Enciclopedia Catalana
Procedencia Imatges
IA alemannia-judaica.de
IB alemannia-judaica.de
IC Autor articulo
ID Revista Nilus. Societat Catalana Egiptología
IE Autor articulo
IF Autor articulo
IG Publicación (2) Lorenzo Baques Estape
IH Revista Nilus. Societat Catalana Egiptología