• Aquesta obra forma part del fons del Museu de Montserrat. Col.lecció Arqueologia de l’Orient Bíblic.
montserrat0063
.
Propietat de Museu de Montserrat
-Abadia i Santuari de Montserrat-
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu de Montserrat. Col.lecció Arqueologia de l’Orient Bíblic.
nom
Patec Panteó
mides
material
procedencia
època/dinastia
referencies
  • Número 530.373, segons P.Romuald Diaz, en el Pla de Catalogació Museu Biblic, 1941, per a Scripta Musaei Biblici Montis serratis
comentaris
Els Patecs Panteos, es confonen en ocasions amb Bes. Estaven associats a altres divinitats com Isis i Neftis, per potenciar el seu poder profilàctic.
Nans deformes, com embrions humans, fills de Ptah. Deïtats menors protectores dels artesans, orfebres, escultors, metal·lúrgics i navegants, per exemple.
Podríem considerar els equivalents egipcis dels Cabiros fenicis i grecs. Aquests en realitat eren déus protectors d’origen frigi (són almenys 2), fills de Hefaistos i Cabira.
Eren representats amb els instruments propis dels ferrers.
Classificació segons Petri com amulet Sekhar: Déus o teofòrics.
Tipus 176 amulets de déus (que evoquen el poder d’una deïtat específica)
bibliografia
  1. Fernandez Jordi H. – Padro Josep. Amuletos tipo egipcio museo arqueologico de Ibiza. Treball MAI.
  2. Padro Josep. Divinidades Egipcias en Ibiza. I-V Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica . Ibiza 1986-89.Museu Arqueològic d’Eivissa
  3. Padro Josep. La Glíptica Fenicio-Púnica y los Escarabeos de Ibiza. Producciones Artesanales Fenicio – Púnicas. VI Jornadas de Arqueollogía Fenicio – Púnica. Ibiza 1991.
  4. Benjamí Costa, Jordi H. Fernandez. Magia y Supertición en el Mundo Fenicio – Púnico. XXI Jornadas de Arqueología Fenicio – Puníca. Eivissa 2006.
procedencia imatges
  • Propietat de Museu de Montserrat-Abadia i Santuari de Montserrat-
  modificat  28/04/2013