Aproximació a la Papirologia Catalana
La papirologia estudia el llegat documental escrit més antic que disposem després de l’epigrafia. Els escrits en aquest suport, fins i tot en diminuts fragments, que s’han conservat fins als nostres dies, no només són testimonis d’obres literàries, màgiques o religioses, sinó que són una immillorable mostra de la quotidianitat dels temps antics.
Efectivament, els resultats que ens facilita la papirologia, són extremadament útils a diferents disciplines de les humanitats, literatura, religió, paleografia, filologia, ciències de la història en fi.
En aquest suport vegetal, ens ha estat llegat un testimoni escrit tan variat i complex com ho foren les vides dels seus contemporanis, des d’obres de ficció, passant per textos privats, els documents litúrgics, els comptables, els màgics o d’amulet, els contractes de compravenda de béns mobles o immobles, els bancaris, els que narren grans esdeveniments dels governants, judicis o un simple aportació al matrimoni, fins els que contenen exercicis escolars.
Encara que tot l’arc Mediterrani, ha estat i és, font d’aquest tipus de suport documental, és d’Egipte d’on es nodreixen en més quantitat i qualitat les grans col · leccions de papirologia, és evident que les seves condicions climàtiques han permès una millor conservació del ” fruit “del Cyperus papyrus.
Per als estudiosos catalans de la papirologia, els què vull recordar en aquestes línies, les grans col · leccions de les Universitats i Biblioteques de Viena, Londres, París, Florència o el Museu Egipci de Torí no tenien parangó, sent veritables referències. Res existia ni per aproximació per casa nostra, però la tenacitat i la perseverança van canviar el panorama, al voltant de 1950.
Dues col · leccions importants de papirs es van anar forjant al nostre país, la del Dr Ramon Roca-Puig, que es troba dipositada al Museu de l’Abadia de Montserrat, va ser reunida pel sacerdot i hel · lenista Ramon Roca i Puig en una sèrie de viatges que va fer a Egipte després de la Segona Guerra Mundial. Llegat al monestir de Montserrat, el fons inclou unes mil cinc-centes peces escrites en llengües diverses: grec, copte, llatí, àrab i hieràtic, amb dates compreses entre els segles II aC i VII dC. i la del Pare Josep O’Callaghan Martínez, actualment en dipòsit a l’Arxiu Històric de la Companyia de Jesús. Aquest fons anomenat Palau-Ribes, va ser adquirit pel pare jesuïta Ramon O’Callaghan cap a la mateixa època, i conté de dos mil documents a tres mil, molts encara per inventariar. Es destaca un còdex de pergamí en copte de vàlua excepcional, escrit cap a principis del segle V, que conté els evangelis de Marc, Lluc i Joan.
Que sumats als ja existents com són els papirs portats dels seus viatges pel Pare Dom Bonaventura Ubach, han significant una de les millors col · leccions del món.
Cronologia d’un fons papirològic.
Des de primers 1900. – Un important i valuós conjunt de peces arqueològiques, provenen de l’obstinació del pare Dom Bonaventura Ubach i Medir, que va recopilar durant anys destacades peces arqueològiques i una valuosa col · lecció de textos bíblics en els seus viatges per Itàlia, Jordània i Egipte.
2001. – La donació de papirs i una part dels teixits coptes del canonge de Barcelona i estudiós del món clàssic Dr Ramon Roca-Puig, una important sèrie de més de 1.500 papirs, de documents, de manuscrits i de llibres escrits en copte , hebreu, grec i àrab fruit dels seus viatges a terres d’Egipte en la dècada de 1950-60 amb l’objectiu de l’estudi i compra de papirs, aquest sacerdot llicenciat en Llengües Clàssiques era un entusiasta d’aquests. Admiració que professava per aquesta branca de l’arqueologia, des de la seva estada per l’estudi, a Milà. El Dr Ramon Roca Puig constituir d’aquesta manera una de les col · leccions més importants que hi ha actualment. Expert en la llengua grega, el llatí i el denominat copte, estudià part d’aquest llegat, fins a l’edat de 90 anys, a partir del moment en què els monjos de Montserrat tenen la tutela de l’ancià, i aquest cedeix el seu llegat a l’Abadia.
2001. – Interessantíssima sèrie de teles coptes provinents del col · leccionista Ramon N. Soler Vilabella. Aquest industrial català en ocasió de l’Exposició Universal de París de 1900, es va interessar a adquirir teixits Coptes a Albert Gayet, aquell primer contacte va derivar en una gran amistat que es mante molts anys, vincle d’unió que va permetre a Ramon Soler Vilabella la participació econòmica en campanyes a la ciutat i necròpolis de Antinoe a Egipte.
2006. – La Companyia d’Assegurances Reale (que té la seva seu a Torí) i la Fundació Abadia de Montserrat 2025 van signar un conveni de col · laboració, mitjançant el qual ambdues institucions s’unien per promoure la restauració i l’estudi del fons papirològic i de la col · lecció de teixits coptes que conserva el Monestir de Montserrat.
2010. – És presentada la Col • lecció Orientalia Montserratensia, resultat del treball realitzat a partir del fons del Dr Roca-Puig. Formada per quatre volums. Que inicien la col · lecció, amb l’objectiu de precisar la finalitat de l’estudi i l’edició de textos antics, i oferir als especialistes i al públic en general, el coneixement del patrimoni cultural antic que es conserva a l’Abadia de Montserrat, elaborada per investigadors l’Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i Orient Pròxim del CSIC, l’Scriptorium Biblicum et Orientale de Montserrat i amb el suport de la Fundació Reale.
L’estudi i interpretació dels papirs s’està portant a terme gràcies al treball d’estudiosos especialitzats en el món clàssic i en papirologia semítica, que pertanyen al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La responsabilitat editorial recau sobre el papiròleg prof. Klaas Worp d’Amsterdam i catedràtic de papirologia de la Universitat de Leiden (Holanda). La restauració dels teixits ha estat iniciada pel Opificio delle Pietre Dure i l’Alta Escola de Restauració de Florència, amb el control tècnic del restaurador i conservador del Museu Egipci de Torí i director a la regió del Piemont i la Toscana.
Tot aquest treball que es fa sota la supervisió dels monjos de Montserrat, assessorats per aquesta comissió científica constituïda per estudiosos de reputació internacional.
Una tasca complexa
No és una feina fàcil: primer s’ha d’extreure la terra que hi ha en ells i seguidament, se’ls apliquen diferents tècniques per poder desxifrar els continguts del document. Sens dubte, una tasca complexa i lenta que requereix una gran inversió, a més de molta paciència. De fet, els resultats s’esperen en un llarg termini de temps. Tot i això, podem ja veure alguns èxits:
La troballa en un papir, d’un còdex del segle III dC., Que contenia 80 versos del cant o llibre XIV de la Ilíada d’Homer. Un fragment d’un relat del segle I a. C. sobre un sacrifici en honor a una deessa. Un ‘Tractat sobre la virginitat’ de Crisòstom. Un contracte de lloguer de terres del segle II aC., El papir amb un contracte està escrit en grec i està datat en el 147 aC., En plena època ptolomea. Les actes d’un judici celebrat a Alexandria al 379. Les actes judicials estan escrites en la seva base en llatí i les declaracions dels jutjats en grec i versen sobre una qüestió al port d’Alexandria.
Però dins aquesta magnífica col · lecció, també hi ha els denominats palimpsestos:
A causa que el papir estava elaborat a base d’una planta d’extrema fragilitat i que era molt cobejat en la seva època i que a més costava molt d’obtenir, per tal d’aprofitar aquest tipus de paper, un text antic s’esborrava i a sobre es redactava altre. Però el més destacable és que, en alguns d’aquests palimpsests, es troben textos de caràcter bíblic, sobre dels quals hi ha inscrites una sèrie de fórmules màgiques. Probablement hi havia la creença que aquestes adquirien més efectivitat en estar escrites sobre textos sagrats i podien ser més efectives així en una curació, una protecció o una salvació per part de la persona que el sol · licitava.
Avui en dia cal disposar de la tècnica d’infrarojos per adonar-se del text solapat, ja que a primera vista és impossible veure-ho o donar-se compte de la seva existència.
Els manuscrits de l’immens fons de l’Abadia de Montserrat desxifren les claus de la cultura occidental. Per això, la comunitat benedictina ha decidit facilitar l’accés a aquests documents a través d’Internet.
Josep Maria Soler, abat de Montserrat, considera que la seva comunitat té el deure de donar a conèixer aquest patrimoni.
“Les arrels de la nostra civilització es troben a la literatura antiga. Espero que difondre cultura contribueixi a propagar la pau”
Respecte a la globalitat de les col · leccions a Catalunya, actualment i després que es signés al Monestir de Montserrat un conveni pel qual l’Abadia de Montserrat, la Companyia de Jesús, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) d’Espanya i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) pel qual es catalogaran, digitalitzaran i editaran les col · leccions, podem considerar-nos afortunats de tenir aquests minúsculs trossos de la història.
A la xarxa, interessa:
Bartomeu, desembre 2012