montserrat0180
.
Propietat de Museu de Montserrat
-Abadia i Santuari de Montserrat-
  • Aquesta obra forma part del fons del Museu de Montserrat. Col.lecció Arqueologia de l’Orient Bíblic.
nom
Bastet
mides
material
Fusta
procedencia
època/dinastia
referencies
  • Número MDM 610.138, segons P.Romuald Diaz, en el Pla de Catalogació Museu Biblic, 1941, per a Scripta Musaei Biblici Montis serratis
comentaris

Deessa – gata, anomenada Bastis en Grec, originària de Bubastis al delta del Nil. Simbolitzava la dolçor i la mansuetud, fins i tot l’amor, però podia fàcilment transformar en odi i ferocitat i va esdevenir en Sacmis, la Deessa – lleó. (Padró J. En Divinitats Egípcies a Eivissa (Universitat Barcelona))
Cal significar la varietat de representacions en forma d’amulet de la deessa gata, n’hi ha a capella, en columna, amb cries, sedent, etc. En les dinasties XXII i següents és molt freqüent en collarets.
W.M. Flinders Petrie el classifica com amulet de deïtat animal, com amulet amb figura de déus, relacionats amb el culte a aquest i als seus funcions, evoca el poder de la deïtat representada, teóforic, número 224.
    

bibliografia
  1. Fernandez Jordi H. – Padro Josep. Amuletos tipo egipcio museo arqueologico de Ibiza. Treball MAI.
  2. Padro Josep. Divinidades Egipcias en Ibiza. I-V Jornadas de Arqueología Fenicio-Púnica . Ibiza 1986-89.Museu Arqueològic d’Eivissa
  3. Padro Josep. La Glíptica Fenicio-Púnica y los Escarabeos de Ibiza. Producciones Artesanales Fenicio – Púnicas. VI Jornadas de Arqueollogía Fenicio – Púnica. Ibiza 1991.
  4. Benjamí Costa, Jordi H. Fernandez. Magia y Supertición en el Mundo Fenicio – Púnico. XXI Jornadas de Arqueología Fenicio – Puníca. Eivissa 2006.
  5. Andrews, Carol. 1994 Amulets of Ancient Egypt. University of Texas Press, Austin.
  6. Petrie, W.M. Flinders. 1914 Amulets. Constable & Company, London, UK.
procedencia imatges
  • Propietat de Museu de Montserrat-Abadia i Santuari de Montserrat-
  modificat  09/05/2013