Còpies, rèpliques, reproduccions. Eines d’aprenentatge
Lexic:
Còpia: Reproducció artesanal , més o menys exacta , d’una obra d’art.
Reproducció: Objecte que reflecteix o és conformat a un original artístic , el qual s’utilitza en major o menor grau com a intermediari per a la documentació , el coneixement o la fruïció dels valors històrics , culturals , estètics o funcionals de l’original.
Còpia lliure: Còpia que presenta variacions conscients respecte del model original.
Rèplica: Reproducció d’una obra d’art feta pel mateix autor o supervisada per ell.
Artesà:Persona que replica obres d’art i en especial quan utilitza mitjans poc o gens mecanitzats . Cal remarcar que quan un artesà afegeix a les seves obres variacions d’invenció pròpia , en aquest punt l’artesà esdevé artista.
Font:
Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
Diccionari de la llengua catalana
Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana
Museu de Montserrat

Disposar de maquetes o models a escala d’edificis, ha estat un recurs que recolzant el discurs didàctic permetia visualitzar aquest quan els viatges o els medis d’informació gràfics no eren l’abast de tothom.

A finals del segle XIX i primers del XX, el dibuix fou una de les eines mes freqüents de coneixement, en les adjuntes imatges podem veure dibuixos realitzats per en David Roberts cap els anys 1838-39, així com el reflectit a la “Description de l’Egypte” realitzat per els científics artistes, tècnics i gravadors, acompanyants de Napoleó en la seva campanya a Egipte del anys 1800. 

Maqueta del temple d’Edfu, propietat del fons Museu de Montserrat

Aquesta és la replica que posseeix el Museu de Montserrat de la magnífica obra d’art comunament coneguda com “l’alcalde de poble”, en àrab Sheikh el-Balad.Així va ser com li van posar, de manera espontània, els obrers que el 1860 treballaven sota ordres d’Auguste Mariette en les excavacions arqueològiques de Saqqara, ja que la imatge els recordava enormement a les de l’alcalde de la seva localitat. En realitat, el personatge retratat era un cap de Sacerdots Lectors, nascut a Egipte durant l’Imperi Antic i l’autèntic nom va ser Kaaper.

L’original es troba l’EGYPTIAN MUSEUM OF CAIRO
Número d’inventari: CG34
Escultura de Ple volum o exempta.
Material orgànic. Fusta Sicòmor amb el detall dels ulls realitzat amb coure, cristall de roca, alabastre i obsidiana.
Lloc de localització: Alt Egipte: Província de Guiza. Necròpolis de Saqqara. Mastaba de Kaaper, localitzada durant les excavacions d’Auguste Mariette el 1860.
Tècnica de fusta: Esculpit, Tallat.
112 cm alçada
Imperi Antic, V Dinastia
Ka-aper
1860

Copia de l’anomenat “Cap Verd de Berlin” es el bust curt d’una estàtua d’un sacerdot, que podem veure al MDM.
Les característiques de l’escultura de finals del període, incloent-hi la perfecta representació de la cara i el delicat polit de la superfície poden veure’s clarament aquí.
Aquest cap d’una estàtua d’un home envellit, també revela un caràcter reservat, intel·ligent, experimentat i amb forta determinació.
Altres dades, com el nom o títols, per desgracia no es coneixen, no obstant el cap rasurat denota que es una representació d’un sacerdot.
En antigues guies del museu alemany, diu que es tractava de Dario I.

“Car Verd” de Berlín
Part d’estàtua ( escultura)
Període, finals de la dinastia 30, aprox. 350 A.C. Període ptolemaic,
Grauvaca, qualitat de pedra sorrenca. Gris verdós.
Mides : 23 x 14 x 20 cm
Pes: 6,75 kg
Base: 12 x 15 x 15 cm
Alçada : segons Inv . 21,5 cm
Ident. Nr . AM 12500
Colección: Staatliche Museen zu Berlin, Ägyptisches Museum und Papyrussammlung.

Aquest bust replica l’existent en el Staatliche Museen zu Berlin , Ägyptisches Museum und Papyrussammlung , és de les més fidels còpies existents al Museu de Montserrat.

El Museu Berlines, posseïdor de l’original, ens indica que es tractaria d’un:

Bust d’un rei
Procedent d’Amarna , P 49.06 ( taller d’escultura )
Pedra calcària / pintura / blanc, negre
Alçada : segons Inv 21,5 cm .
Ident.Nr . AM 20496
Col·lecció: Staatliche Museen zu Berlin , Ägyptisches Museum und Papyrussammlung
Descripció
El bust que ha estat estudiat per diversos autors és de pedra calcària amb la decoració vermella i en negre pintada es tractaria d’un rei de finals del període d’Amarna en els seus anys més joves . El seu estatus es pot veure clarament al cap per l’embenat reial, mentre que la datació temporal està recolzada per l’estil de l’objecte. A qui es refereix , però, segueix sent incert , ja que al costat de la designació Akhenaton i Tutankamon , també Smenkhkare entra en qüestió.
El collaret de coll amb tres traços negres , corbats se suggereix només en alguns llocs pels residus de tinta vermella .
El coll curt està marcat prop de la barbeta per dos plecs que sumats a la cara suau , rodona , i els plecs naso-labials lleugerament marcats , indiquen joventut del faraó .
Amb les comissures de la boca , la fisonomia segueix totes les tradicions dels retrats assignats a Akenatón , apuntant a un dels seus successors .
Els ulls estan emmarcades per un traç de tinta encara parcialment conservat . Els ulls van ser pintats originalment i no per ser incrustats . A sobre d’ells les celles negres gruixudes , a la part superior de la cara del rei.
Bibliografia:
Weber , A. , en : F. Seyfried ( ed.) , A la llum d’Amarna . 100 anys de descobriment de Nefertiti , Berlín 2012 , pàg 414 ( cat. 201 ).

Escriba assegut, amb un papir col·locat sobre les seves cames. Dinastia V. Aquest l’escriba sedent, el trobem al Museu del Caire, a diferencia de la replica que posseeix el Museu de Montserrat, es policromat. La petita estàtua està feta en calcària pintada i amb els ulls incrustats.

L’original es troba l’EGYPTIAN MUSEUM OF CAIRO
Número d’inventari: Desconegut
Material: Pedra Calcària policromada.
Lloc de localització: Alt Egipte:  Província de Guiza. Necròpolis de Saqqara
Tècnica de fusta: Escultura exempta o de ple volum. Ulls incrustats
51 cm x 41 cm x 31 cm.
Imperi Antic, V Dinastia
1893.

Copia lliure d’un fragment de relleu policromat existent a la tomba mastaba numero 60, propietat de Ti, localitzada a la necròpolis de Saqqara, a la ribera occidental del Nil a Menfis.
L’artista ha escurçat l’alçada de l’original, concentrant els motius l’abast del observador. Al mateix temps la versio del Museu de Montserrat no es policromat.

El Museu de Montserrat, disposa d’aquesta escultura però reproduint nomes el bust de l’estàtua original, que va ser creada de cos sencer (mig exempt), original que podem trobar al Museo delle Antichità Egizie.

El rei Ramsès II
Regne Nou , dinastia XIX , el regnat de Ramsès II (1279-1213 aC)
Diorita
Procedència : Tebes , col·lecció Drovetti 1824
Numero Inv. C 1380.
Aquesta escultura del Museu Egipci de Torí és famosa a tot el món com el retrat i obra mestra del més famós faraó egipci i que regnar per més temps.
El Rei Ramsès II porta la Corona Blava o casc de guerra anomenat Corona Kheperesh i sosté un ceptre Heqat.
Trencant la tradició dels retrats reials, el gran general porta un vestit llarg i ampla, amb drapejat asimètric creant unes enormes mànigues acampanades, als peus duu sandàlies.
Sense la interposició del període d’Amarna , el rei seria representat descalç i faria servir una faldilla tipus kilt , que li permetria moures lliurement en el camp de batalla.
Segueixen sent les innovacions artístiques d’Amarna les que ens permeten enfrontar-nos en un més realista modelat per les òrbites dels ulls i les parpelles, així mateix el nas és molt gran en proporció a la petita boca i la barbeta , fins i tot difícil d’entendre, essent característiques inusuals fins llavors.
Una concessió a la tradició està representada per les línies del front i les incisions de les parpelles.
Sota els peus del rei estan tallats els nou arcs que simbolitzen l’enemic estranger, i a la base de l’escultura estan representats dos presoners, un d’Asiàtic i un de Nubi , per emfatitzar l’absoluta supremacia del rei sobre Egipte i la seves possessions.
A les cames esquerra i dreta del rei, en menor escala i relativa importància, estan les figures de la reina Nefertari i del seu fill Amonherkhepeshef.

Aquest bonic mural que posseeix el Museu de Montserrat, representant una escena de pesca al Nil, és una còpia lliure del mural existent en la Tomba de Nakht, numerada com TT52 en Sheikh Abd el- Qurna una necròpolis de la riba oest del riu, a Luxor.
L’artista reprodueix en aquesta presa parcial amunt d’una base de lotus un esbart d’aus, ho fa ometent les parts deteriorades i mantenint el conjunt estètic.

L’original es troba a la paret posterior dreta del vestíbul de la tomba, tractant-se d’escenes de caça , pesca i de verema. En la primera pintura l’esposa de Najt, Tawi, sosté un petit ocell. Després hi ha una escena doble, amb bandades d’ocells alçant-se. Nakhjt és retratat amb la seva dona i dos fills petits en un vaixell de papir, agafant un bastó de caça. La següent escena és també un doble registre. El registre superior mostra als camperols recollint raïm, mentre que altres el premsen per obtenir-hi vi. En el registre inferior la captura d’aus és realitzada arrossegant una xarxa, mentre que uns altres es dediquen curosament a plomat i neteja de les aus.

Cap de Nefertiri, contemporàni a Amenhotep IV / Amenophis / Naferkheperure / Akhenaton, els ulls i les celles estan vuits, encara no han rebut el toc final de l’artista: l’hi manquen els inserts de vidre de roca. L’escultor va realitzar un treball magistral en els llavis i els pòmuls de la reina, encara que el nas es trencat, això no malmet el aspecte solemne representat.
L’original es troba l’EGYPTIAN MUSEUM OF CAIRO

Número d’inventari: JE 45547
Escultura de Ple volum o exempta.
Material inorgànic: Pedra: Quarsita
Lloc de localització: Alt Egipte:  Província de Guiza. Mit Rahina/Menphis
Tècnica de la pedra: Esculpit, Tallat. Incomplert
18 cm alçada
Imperi Nou: XVIII Dinastia, en base a la iconografia
Excavació / Prospecció / Troballa: 1916