Arqueòlegs de diversos països, a tot el món: Heidelberg, Milà, Dalmàcia, Marsella, Dengela en el Sudan o Jerusalem, en les seves excavacions han trobat certs petits recipients, que haurien contingut oli o aigua per benediccions.
L’any 285 dC. A la ciutat de Nicerous prop de Memphis naixia Abbu Mena, nom arrelat en el fonema Amén, fill de Eudoxo i Eufemia, veritables cristians ascètics. El seu pare va ser governador d’una província egípcia. Als quinze anys s’allista en l’exèrcit romà.Mor màrtir als inicis del segle IV, a Frígia (Anatòlia)
A la localitat egípcia de Karm Abbu Mina s’alça el que seria el Monestir-Santuari i lloc de peregrinació dels cristians fidels a aquest anacoreta, soldat, màrtir i sant, la iconografia recorda a la de Daniel, però substituint als lleons per dromedaris, efectivament se li representava amb túnica curta, els braços oberts i dos dromedaris llepant-li els peus.
Els coptes el van considerar el patró del desert, el sant dels criadors de camells i dels mercaders de caravanes.
Va ser tradició molt arrelada en els pelegrins dels segles V i VI, obtenir unes petites cantimplores que contenien aigua beneïda d’aquell lloc, com a protecció.
Aquests recipients anomenats Ampulla, feien les funcions de protecció com el van exercir en temps pretèrits de l’antic Egipte, els amulets en forma de escarabeu o l’ull Udjat, per exemple.
A The cópticas Museum del Caire podem obtenir més informació, com la que ens parla de l’aclaparadora quantitat de pelegrins, que van obligar a l’emperador romà Anastasi a crea la ciutat de Philoxenite prop del Monestir situat a 30 quilòmetres, al SE en el desert, tot això al delta occidental.
El seu culte es va estendre per Palestina, Constantinoble, Grècia, Itàlia i França. L’advocació a aquest sant a la mediterrània occidental, la podem constatar en les localitats catalanes de Vilablareix (posseeix una còpia d’un retaule copte, l’original Del-Bawit està en el Louvre de París), que representa Crist i al nostre sant), Sentmenat, el nom és una clara declinació d’aquest i en la parròquia de Sant Martí a València.
En alguns museus d’aquesta zona geogràfica, juntament amb interessants mostres del comerç egipci amb Iberia, sud de l’actual França i nord de l’Àfrica magribí, exercit pels fenicis, podem contemplar exemplars d’aquestes Ampullae.
L’excepcionalitat de les que hem pogut estudiar la trobem en un exemplar parcialment deteriorat, localitzat al Museu Arqueològic de Catalunya a la seu de Girona, ja que aquesta porta una inscripció en grec:
(Elogia [benedicció] de sant Menat)
Bibliografía:
- JM. Carrié, L’Eggito. Storia di Roma. L’età tardoantica, II. I. Luoghi e le culture. ED. Einaudi, Torino 1993.
- Temps de Monestirs. Cataleg de l’exposició. Barcelona: Museu d’Historia de Catalunya. 1999
- Palol P de. Una ampulla del Santuari de Sant Menes, d’Egipte, a les col.leccions emporitanes del Museu de Girona.Miscel.lania arqueològica a Josep M. Recasens Tarragona, 1992 p.91-95
- La Col.lecció Egípcia del Museu de Montserrat, varis autors, coordinació de Javier Uriach i Jaume Vivó, Barcelona 2008. editat per el Museu de Montserrat i la Societat Catalana d’Egiptologia.
- Catàleg del Museu Balaguer. Col.lecció Egípcia. Varis autors. 1987. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
- Mancho Suarez Carles. Ampulla de Sant Menas al Museu d’Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Separata de: V Reunion d’Arqueologia Cristiana Hispánica: Cartagena, 16-19 d’abril de 1998. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2000.
Web:
https://egipte.org/?page_id=1002
Trossos de la història d’un sant:
La mare de Adda Mena, Eufemia, estava resant amb llàgrimes als ulls, en el dia de Santa Maria, davant d’una Icona de la Mare de déu, demanant-li que Déu li donés la benedicció d’un fill. En aquell moment va sentir clarament un so, de manera que al cap de 9 mesos al fill que va néixer en va dir Mena.
Els assassins del sant, van intentar cremar les seves relíquies però no el van poder aconseguir, Els creients van posar el seu cos damunt d’un camell i es van dirigir al desert.
En un punt donat, el camell es va aturar i la gent no va poder obligar-lo a continuar, per més que ho intentessin. Just allà al costat d’un pou el van enterrar, aquest és el lloc de l’actual monestir, al final del llac Mareotis, no lluny d’Alexandria.
Resulta que mentre un pastor deixava pasturar al seu ramat en aquella zona, una cabra malalta va caure en aquell terreny. Mentre s’esforçava per aixecar-la de nou, les seves nafres es van curar. La notícia es va estendre ràpidament, i els malalts que venien al lloc es recuperaven de les seves malalties, fossin les que fossin, simplement asseient a terra.
Gràcies a la curació de la sarna, de la filla del rei Zenón, aquest va manar desenterressin el sant i la construcció d’una església, al seu voltant, es aixi com va créixer una ciutat que acollia a malalts que venien de tot el món.
Trossos de la història d’un lloc
Després de la conquesta àrab, durant l’època de Aarun al-Rasid, els bàrbars van atacar la ciutat i van cremar gran part d’ella.
En l’època d’Al-Mamun manar que fos totalment destruïda utilitzant després les nombroses columnes de marbre per construir el seu palau i mesquita.
Va ser al segle XX que les missions internacionals van començar a buscar la ciutat i l’església. Les restes, sens dubte, demostren la glòria del passat copte.
Ruïnes de l’església construïda per Sant Atanasi 298-373. Excavadas per Kaufmann el 1908
Tan aviat com el Papa Ciril VI fou coronat en el tron de Sant Marc, comença a posar els fonaments d’un gran monestir a prop de les ruïnes de la ciutat antiga.
També és sabut que en el seu testament aquest Papa, no desitja ser enterrat en la nova i famosa catedral del Caire, sinó en el monestir de Sant Menat el miracler.
Nota final
Abbu, és la paraula àrab per a Home sant, o bé per a qualsevol sant de qualsevol religió, que és emprada principalment per arqueòlegs.
Els àrabs actuals la utilitzen com a paraula d’argot per designar el cap de família o el pare d’un nen.
Bartomeu, Noviembre de 2008
copyrights 2009
Foro Egipto: Viajar e Historia de Egipto