|
Museu de Prehistoria de Valencia
|
|
|
.
 |
. |
 |
|
|
.
 |
.
 |
|
historia
|
|
| El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i el seu Museu de Prehistòria es creen l’any 1927 com una institució científica dedicada a conservar, investigar i difondre el ric patrimoni arqueològic valencià. Ja des dels seus inicis, el SIP desenvolupa una intensa labor de camp en jaciments arqueològics com la Bastida dels Alcusses de Moixent, la Cova Negra de Xàtiva, la Cova del Parpalló de Gandia o el Tossal de Sant Miquel de Llíria. Els materials obtinguts a partir d’estes excavacions prompte van constituir uns fons el valor científic i patrimonial dels quals convertixen el SIP i el seu Museu en un dels més importants d’Espanya. El Museu de Prehistòria en l’actualitat complix més de 80 anys. L’any 1982 es va ubicar definitivament en l’antiga Beneficència i en 1995 es van obrir al públic les actuals Sales de Prehistòria, Cultura Ibèrica i Món Romà així com la Biblioteca. En la planta baixa del museu se situen les sales d’exposicions temporals, l’antiga església d’estil bizantí decorada en 1881 i convertida hui en un saló d’actes, els tallers didàctics, els laboratoris de restauració i de fauna quaternària, els magatzems i altres dependències del museu, a més de la botiga i la cafeteria. La biblioteca especialitzada ocupa un lloc central en l’edifici. Les sales d’exposició permanent reunixen els principals testimonis dels temps prehistòrics, de la Cultura Ibèrica i d’època romana en terres valencianes. En la primera planta es troben les sales dedicades al Paleolític, on destaquen les primeres restes humanes fòssils de la Cova del Bolomor o les plaquetes gravades de la Cova del Parpalló. En esta primera planta també s’ubiquen les sales dedicades al Neolític, amb la famosa col·lecció de vasos amb decoració cardial de la Cova de l’Or de Beniarrés, i a l’Edat dels Metalls. En la segona planta s’exhibixen els materials corresponents a la Cultura Ibèrica, destacant la famosa col·lecció de ceràmiques amb decoració figurada de Sant Miquel de Llíria o els ploms escrits ibèrics. Finalment, la sala dedicada al Món Romà exhibix algunes de les peces més importants del Museu com són el mosaic de Font de Mussa o l’Apol·lo de Pinedo. La museïtzació no es limita a les sales permanents del propi museu, també s’estén als jaciments arqueològics que estan en curs d’excavació, com és el cas del poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses. De la mateixa manera s’està posant en valor la Ruta Edetana, entorn de la zona de Llíria. |
|
|
bibliografia
|
|
| Ortiz García J., Los Amuletos de tipo Egipcio de la colección Pérez-Cabrero i Tur del Museo de Prehistória de Valencia. Sagvntvm (P.A.L.V.)44, 2012: 111-119 | |
| Gómez Bellard C., Las colecciones de Ibiza y Ampurias en el Museo de Prehistoria de Valencia, Arqueologia en Blanco y Negro: La labor del SIP, 1927-1950. 2006 Valencia: 131-134 | |
| Fletcher D., Museo de prehistoria de la ciudad de valencia. 1974 valencia | |
|
altres referencies
|
|
|
|
|
|
noticies
|
|
| Des de 1982, el Museu de Prehistòria ocupa una part de l’antiga Casa de Beneficència, edifici construït en 1841 del qual destaca l’església, decorada en 1881, d’estil bizantí. L’any 1995 s’inaugura la restauració completa de l’edifici, duta a terme per l’arquitecte Rafael Rivera. |
|
|
agraïments i crèdits
|
|