|
Museu Cau Ferrat de Sitges
|
|
|
. |
|
| El Cau Ferrat va ser la casa-estudi de Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861; Aranjuez, 1931), una de les figures més destacades del modernisme català. De retorn d’un viatge a Itàlia, el 1892 va comprar un parell de casetes de pescadors enfilades sobre la costa, i va encarregar a l’arquitecte Francesc Rogent que hi construís un nou edifici, la qual cosa va fer aprofitant elements de l’antic castell medieval de Sitges. Al Cau Ferrat s´exposen nombroses peces de ceràmica: gerros, terrissa, pots de farmàcia, peces arqueològiques de vidre i bronze, procedents d´excavacions portades a terme pel mateix Rusiñol | |
 |
|
 |
 |
|
historia
|
|
| El Museu del Cau Ferrat va ser fundat el 1893 per l’artista Santiago Rusiñol (1861-1931) com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador. Conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d’art modern (pintura, dibuix, escultura) amb obres de Rusiñol, Casas, Picasso, R. Pichot, Mas i Fondevila, Zuloaga, Regoyos i Degouwe de Nucques, Enric Clarasó, Manolo Hugué i Pau Gargallo, entre d’altres. Les activitats organitzades per Rusiñol amb la participació d’artistes, músics i escriptors van convertir el Cau Ferrat en el Temple del Modernisme. Pintura, dibuix, escultura, forja, ceràmica, vidre i una bona part de la pròpia obra plàstica de Rusiñol configuren un conjunt artístic únic que, juntament amb l’edifici que els hostatja exemplifica la veneració modernista vers totes les facetes de la creativitat artística. La reforma de l’edifici duta a terme entre 2010 i 2014 ha permès la rehabilitació de la seva estructura i la restauració i recuperació dels elements patrimonials originals. |
|
|
bibliografia
|
|
| Martin Almagro. España Protohistorica, en Historia de España de Menendez Pidal. Madrid 1952 Tomo I. Volumen II. Capitol V. Pag 397. Fig 289 | |
| Baqués i Estapé Lorenzo. Escarabeos egipcios de Ibiza. Ampurias T.36-37 1974. pag.87-146 | |
| Padró i Parcerisa Josep, les Collections Égyptiennes des musées de la Catalogne, Barcelona 2001 | |
| Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978. pag 305 | |
| Quintana Vives Jorge. Algunos escarabeos Ebusitanos con inscripción jeroglifica. Sefarad. Revista del Instituto Arias Montano de Estudios Hebraicos y Oriente proximo. Año VI. Fasc.1. CSIC. 1946 | |
| Carreras Teresa, Domenech, Ignasi. Museu Cau Ferrat. La Col.lecció de vidre. Consorci del Patrimoni de Sitges IV titol. 2003. | |
| López-Grande M.J., Velázquez F., Fernández Jordi H., Mezquida A. Amuletos de Iconografía Egipcia procedentes de Ibiza. Museu Arqueológic d’Eivissa. Eivissa 2014. | |
| MILÁ, Ferran F. La col·lecció arqueològica del Cau Ferrat. Auriga (83): 4-7, setembre 2016. | |
|
altres referencies
|
|
 |
|
|
|
|
|
noticies
|
|
|
agraïments i credits
|
|
|
Sra.Elisenda Casanova i Querol
|
|
