|
Alfolí de la Sal – L’Escala
|
|
|
.
 |
. Alfolí de la Sal |
| L’Alfolí de la Sal és l’edifici més antic que es conserva a l’Escala. Situat al barri vell de l’Escala, va ser construït l’any 1697 aprofitant el monopoli de la sal que havia establert el rei Felip II l’any 1564. Era també la duana marítima i la seu d’associacions de pescadors. L’any 1869 l’estat va abolir el monopoli de la sal. En perdre la funció pública, l’Alfolí es va posar a subhasta. Va pertànyer, entre d’altres, a la família de Manuel Girona, un hisendat barceloní que l’arrendava. A principi del segle XX encara allotjava indústries i establiments de l’Escala vinculades a la pesca i la salaó. La botiga del Pòsit de Pescadors estava situada a la primera planta, mentre que a la planta baixa hi havia indústries de salaó, tot i que també s’hi feien bótes per al vi i barrils per a les anxoves. A banda, també hi tenia la seva seu la societat de socors mutus La Pescadora. L’Alfolí de la Sal és una excel·lent mostra de l’arquitectura gòtica civil tardana. L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament de l’Escala l’any 2006 i l’any 2017 se’n va finalitzar la restauració. Actualment funciona com a centre cultural i museu.
|
|
 |
. |
|
La col·lecció
|
|
| L’Alfolí de la Sal de la vila de l’Escala es el dipositari de la que va ser la col·lecció arqueològica de Na Caterina Albert, fons cedit pels hereus d’aquesta catalana universal i que un cop restaurat per el Centre de restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya a valldoreix , esta sent catalogat per part de la regidoria de Cultura i patrimoni de l’ajuntament empordanès La escriptora Caterina Albert (1869-1966), dita també Victor Català, quan era jove, plena d’inquietud i amb una formació autodidacta, formà una col·lecció arqueològica, pel fet de residir a L’Escala i essent els seus pares conreadors de unes terres properes a les ruïnes d’Empúries. El any 1936, al esclatar la guerra civil, l’hi fou incauta-da part d’aquesta col·lecció. Sabem que part d’aquesta fou a parar als museus d’arqueologia de Girona i Barcelona, però es pert part d’ella. |
|
|
bibliografia i credits
|
|
|
|
|
Altres dades i links
|
|
|
|
