Us apropem a la col·lecció de teixits coptes del Museu Episcopal de Vic.
La col·lecció de teixits i d’indumentària litúrgica del MEV és una de les més importants de Catalunya i constitueix, des de 2002, ella mateixa un museu dins del museu. S’exposa en un espai independent que permet el control lumínic i climàtic més adequat per a la conservació de les peces. Cal tenir en compte dos apartats: el d’indumentària i ornaments litúrgics, i el de fragments de teixits.
El primer apartat està format per l’aixovar corresponent a la litúrgia. Es fa un ampli recorregut per la història d’aquest aixovar, que comprèn peces des del segle XIV fins al XIX i constitueix un autèntic museu d’història de la indumentària litúrgica.
El segon apartat correspon a la col·lecció de teixits històrics: des del segle IV, amb els teixits coptes, fins al segle XVIII. Alguns procedeixen de reliquiaris; d’altres, d’ornaments de la mateixa catedral, i d’altres, de l’adquisició de col·leccions particulars.
Bibliografia recomenada:
MASDÉU, Costa C; MORATA, García L; MARTÍN, Ros R. (2008): Introducció a la col·lecció de teixits coptes del Museu Episcopal de Vic. Quaderns del Museu Episcopal de Vic, Vol. 2, Pag. 133-150.
El “clavus” era un dels adornaments de la túnica copta que es posava a la seva part baixa o a les muscleres. Podia ser de forma quadrada, ovalada o circular. Aquest és de forma ovalada, vorejat per una orla, perduda en part, de color verd feta amb llanes, amb una decoració de dues línies de lli de color cru que formen meandres, i que en la seva intersecció constitueixen un medalló amb una llebre a l’interior. El fons és vermell amb decoracions d’elements vegetals estilitzats en línies corbes. Té també petits medallons ovalats amb decoració vegetal amb llana verda a l’interior i petits triangles amb branques verdes a l’interior. Al centre hi ha un medalló emmarcat amb llana negra i amb una decoració que vol evocar petits cercles. A l’interior del medalló, que està molt malmès, sobre un fons vermell hi ha el que sembla un bust o un animal quadrúpede, però el seu mal estat no permet apreciar-ho bé. Els petits triangles verds són molt semblants als dels teixits fatimites, cosa que demostra la influència i la interrelació existent a Egipte, en els primers segles de la dominació islàmica, entre els teixits autòctons, anomenats coptes, i els islàmics, fets amb tècnica de tapisseria, ja que els segons eren tècnicament continuadors dels primers i alhora els coptes rebien influències decoratives islàmiques.
Molts dels elements simbòlics més representatius de la formació de l’art cristià son coneguts. El peix, el bon pastor o el colom; però, i la figura del paó?
La figura del paó, la qual ens ocupa, és especialment rellevant per diferents motius, que expliquen l’adquisició de símbols propis d’orient a occident. A partir de l’aparició del cristianisme com a religió.
L’origen del paó és marcadament oriental, pel simple fet de ser una au autòctona del continent asiàtic, introduïda per part d’Alexandre el Gran a territori balcànic. Au nacional de la Índia, on pren diferents significats entorn de la protecció de la guerra i la reialesa; serà a l’antiga Grècia on esdevindrà protectora de la Gran deessa Hera, divinitat del matrimoni i muller de Zeus. Com a símbol Cristià es defineix com la protectora de la Verge Maria i les delícies del paradís. Una de les representacions més usuals apareix l’au – o una parella- bevent d’un calze, o de la font de la vida. Tanmateix flanquejant una representació esquemàtica de l’arbre de la vida.
