Josep Mestres i Cabanes ( Manresa , Bages , 13 juny 1898 – Barcelona, 17 de setembre de 1990) va ser un pintor i escenògraf català . El seu oncle avi matern, Andreu Molleví , era decorador mural , i l’oncle matern , Ignasi Cabanes , treballava a Barcelona , al taller escenogràfic de Maurici Vilomara.

Catedràtic de Perspectiva a l’Escola Superior Sant Jordi a Barcelona . Va començar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa . Va treballar al taller del Gran Teatre del Liceu (1941-1956) com a escenògraf.

Vull recordar a aquesta persona motivat per l’obra lírica Aida al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Estrenada a Barcelona el 1876 al Teatre Principal , a l’any següent va arribar al Liceu , on es convertiria en el títol representat més vegades en la seva història. Un dels grans atractius d’aquesta producció que el Liceu va produir és l’escenografia de Josep Mestres Cabanes , estrenada el 1945 , en la qual havia treballat durant vint anys i que l’escenògraf considera el model del seu concepte de « angle mestre » en el seu tractat de perspectiva ( 1964 ).

Considerada com un dels millors exponents de ” l’escola d’escenografia catalana”, es pot considerar la seva obra en Aida , com “Una escenografia històrica ”

Josep Mestres Cabanes va realitzar les seves millors obres per a les òperes del Liceu – particularment moltes de les de Wagner – i el 1942 va ser nomenat pintor escenògraf del Gran Teatre del Liceu .

L’art de Mestres Cabanes s’adscriu a una estètica realista a la qual s’aplica, amb una voluntat historicista , una gran densitat compositiva plena de detalls i de complements decoratius que subratllen l’efectisme i la sumptuositat escènics . No obstant això , al mateix temps, la seva notable rigor constructiu i els seus grans coneixements de l’ art de la perspectiva – és autor del millor tractat de perspectiva de la seva època – creen prodigiosos efectes de llum i de profunditat , i doten al conjunt d’una harmonia bellíssima.

Lleguir més articles: Aqui