Ampolles com aquesta van ser utilitzades pels peregrins a Terra Santa per portar-se aigua beneïda o oli de les llànties suspeses sobre la tomba de Sant Menna.
Ampolleta de ceràmica datada entre els segles IV i VII procedent d’Abu Mena, ciutat pròxima a Alexandria (Egipte) i dedicada a Sant Mena, un sant cristià martiritzat en negar-se a repudiar la seva fe.
Es tracta d’una ampolla realitzada a motlle de 10 cm d’alçada i 6,2 cm d’amplada. Tant a l’anvers com al revers apareix un medalló amb la figura dempeus del sant amb els braços alçats i flanquejat a banda i banda per dos camells postrats als seus peus.
El santuari de Sant Menna va ser un dels centres de peregrinació més importants de l’antiguitat tardana, molt famós gràcies a les ampolles del sant que contenien l’oli de les llànties suspeses sobre la seva tomba o l’aigua sagrada procedent del seu temple.
Segons la llegenda, Sant Menna era un soldat romà que va desertar de l’exèrcit quan van començar les persecucions contra els cristians. Cinc anys després va tornar i, al declarar la seva fe, va ser decapitat.
El seus companys d’armes van voler traslladar el seu cos a Egipte, però l’hagueren d’enterrar abans, ja que els camells que portaven el sarcòfag es negaren a continuar. Vaser en aquest lloc on temps després es va aixecar un santuari en el nom seu.
Bibliografia
SAURA, D. 2011, Los eulogia de San Menas y las representaciones de Horus en la estelas mágicas, Collectanea Christiana Orientalia 8, 165-185.