Un Tueris de Jumella

El complex ibèric de Coïmbra del Barranc Ample, el qual correspon a l’ibèric (segles IV-II aC) inclou un poblat, un santuari i tres necròpolis és localitzat al terme municipal de Jumella. Representació de Tueris, la mateixa divinitat va ser trobada a altres necropolis iberiques de la regió, com la de Saber més…

Amulet amb segell del Museu de Menorca

Amulet Horus / falcó amb segell d’Astarté o Isis. Museu de Menorca Amulet de pedra dura de to verd-groguenc d’iconografia egípcia, amb representació de falcó posat sobre una peanya o monticle sota el qual es troba un segell ovalat amb sanefa perimetral gravada amb breus traços perpendiculars. Al segell es Saber més…

Una Estela Alexandrina a casa

Aquesta estela funerària d’un soldat romà de la II legió Trajana Severiana, està dipositada al Museu Nacional Arqueològic de Catalunya amb el número d’inventari 24589, de marbre, datada als voltants del segle III dC.Podem veure el seu propietari Aureli Firminià que va morir als 25 anys després de servir-ne 3. Saber més…

La Concubina dels Morts a Perpinyà

LA CONCUBINA DELS MORTS, DE PERPINYÀ LA CONCUBINA DELS MORTS, MUSEU HISTORIA NATURAL DE PERPINYÀ Les estatuetes de concubines tenen totes en comú les seves connotacions fortament eròtiques, amb la seva nuesa i l’accentuació del triangle púbic. Es van trobar principalment en tombes (tan de mascles com de femenines), però Saber més…

El cas de l’escarabeu no tornat

El cas de l’escarabeu no tornat El Museu Monogràfic d’Art Ibèric del Cigarralejo (Mula, Múrcia), hauria d’esser el depositari de la troballa realitzada a la tomba 462 de la necròpolis del Cigarralejo. L’aixovar que acompanyava el difunt, del qual és part l’escarabeu, estava format per l’urna funerària, de producció ibèrica, Saber més…

Els Uixebti del Museu d’ Historia de Perpinyà.

Els Uixebti del Museu d’ Historia de Perpinyà. Després de una laboriosa intervenció de conservació-restauració per par de l’equip de conservació del museu, aquests Uixebtis han pogut ser exposats a las vitrines d’aquesta institució nord catalana, essent una gran novetat museogràfica dins de les col·leccions egípcies de la mediterrània occidental. Saber més…

Per Tomeu, Fa ,

El nan Patec Panteó de Jumella

El nan Patec Panteó de Jumella a l’Altiplà Depositat al Museu Municipal «Jerónimo Molina» de Jumella, a la comarca de l’Altiplà, hem trobat aquesta figureta de pasta vidrada d’un Patec Panteó, descoberta a la tomba numero 150 del jaciment de la necròpoli del “poblado” a Coimbra del Barranco Ancho.Emmotllada en pasta Saber més…

Per Tomeu, Fa ,