El cas de l’escarabeu no tornat
El Museu Monogràfic d’Art Ibèric del Cigarralejo (Mula, Múrcia), hauria d’esser el depositari de la troballa realitzada a la tomba 462 de la necròpolis del Cigarralejo. L’aixovar que acompanyava el difunt, del qual és part l’escarabeu, estava format per l’urna funerària, de producció ibèrica, amb decoració geomètrica, tres fusaioles de formes i mides diverses, un anell de coure, vuit comptes de collaret de pasta vítria de diferents mides, mig compte de collaret, en aquest cas en os, una agulla de pinyol per als cabells, un agulló d’os, dos taps també d’os, de diferents diàmetres, dos fragments d’uns tubs d’os molt fins.
La peça va ser lliurada a la Dra. Gamer-Wallert el 1971, per al seu estudi. Malauradament la doctora va morir abans de tenir l’estudi acabat i l’escarabeu va romandre a Alemanya. En el moment de la troballa, l’escarabeu es trobava en òptimes condicions, conservant íntegres tots els detalls. Actualment el seu estat de conservació és desconegut.
L’escarabeu, catalogat com CIG-T462-4967, duia com a motiu decoratiu al déu-nen Horus Harpòcrates, representat amb banyes de carner i el disc solar sobre el cap. El nen està representat com el signe jeroglífic per a aquesta paraula. La seva condició d’infant queda confirmada gràcies al pentinat, el denominat “ris de la joventut”. La figura infantil se situa asseguda sobre el pilar djet. La imatge del déu queda emmarcada per dues plantes de papir de tres tiges cadascuna, les quals es corresponen amb el signe jeroglífic de pantà, deixant clar el lloc on es desenvolupa l’escena. Sobre cadascun dels motius vegetals hi ha representat un uraeus, una cobra amb unes antenes sobre el cap.
La peça representa de forma més o menys naturalista, encara que esquemàtica, el cos d’un escarabat del tipus scarabeus sacer, corresponent tipològicament amb el tipus VI de Vercoutter. El prothorax apareix marcat, de la mateixa manera que els èlitres, en els quals apareix una mena de símbol en V sobre cada ala. Material: Coralina (vermell amb bandes blanquinosa). Mesura: 17 mm de longitud, 13 mm d’amplada màxima i 7.3 mm d’alçada màxima. Duia una perforació longitudinal, de secció circular. Considerat del tipus VI de Vercoutter.
La imatge de la part posterior de la peça, representa el déu-nen Horus Harpócrates, sobre un pilar djet, emmarcat per dues plantes de papir, de tres tiges, sobre les quals se situen dos uraeus enfrontats.
Pavía Page, M. (2015). Amuletos de tipo egipcio presentes en la región de Murcia. “I Encuentro de Jóvenes Investigadores en Arqueología de la Región de Murcia ‘De la Arqueología Prehistórica a la Arqueología Industrial’”, Fernández Díaz, A. (ed.), Murcia, Universidad de Murcia.
